La crisi migratòria de Ceuta obre ara un nou front polític: el risc sanitari. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reclamat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que estudiï confinar Ceuta per raons de salut pública davant la detecció de casos de sarna, tuberculosi, gastroenteritis i varicel·la després de l’entrada massiva de migrants de finals de juliol. La ministra de Sanitat ha reaccionat hores després i ha qualificat la possibilitat d’un confinament d’"injustificada i totalment desmesurada" amb les dades epidemiològiques disponibles. Feijóo ha formulat la petició després de reunir-se amb responsables del Col·legi de Metges i del Col·legi d’Infermeria de Ceuta. Segons ha explicat en la segona part d'una entrevista a Europa Press, els professionals li haurien traslladat l’existència de casos de tuberculosi i sarna, més de 450 gastroenteritis i algun cas de varicel·la "Estem parlant de malalties infectocontagioses", ha advertit el president del PP, que considera que "crec que es donen els suposats de confinament per risc sanitari" Feijóo admet que l’oposició no disposa de totes les dades epidemiològiques, però demana al govern espanyol que "estudiï molt bé" la possibilitat de decretar aquesta mesura extraordinària.
La seva argumentació parteix sobretot de les condicions en què continuen vivint milers de persones arribades durant la crisi. Feijóo assegura que encara hi ha milers de migrants sense allotjament adequat, repartits per platges, barrancs i altres zones de Ceuta, en unes condicions d’insalubritat que, segons ell, incrementen el risc de propagació de malalties. També ha recordat que s’han detectat casos de sarna entre militars desplegats a la ciutat.
La resposta de García
La resposta del departament de Mónica García ha estat contundent. Sanitat sosté que les dades actuals no justifiquen confinar ni el conjunt de Ceuta ni les persones que van arribar durant els dies 30 i 31 de juliol. El ministeri considera "totalment desmesurat" adoptar una mesura d’aquesta magnitud per motius de salut pública i remarca que les persones migrants allotjades o ateses pels dispositius d’emergència no conviuen habitualment en els mateixos espais que la població ceutina. Les interaccions puntuals que es poden produir al carrer, assegura Sanitat, no representen per si soles un risc epidemiològic que justifiqui un confinament.
Mónica García, en un llarguíssim comunicat distribuït a través de les xarxes socials, ha volgut introduir, a més, un element polític en la resposta: les competències en salut pública corresponen al govern de Ceuta, presidit pel popular Juan Jesús Vivas."Cada vegada que Feijóo diu que això és una emergència de salut pública, el primer que hauria de fer és preguntar al govern de la ciutat què està fent", ha replicat la ministra. Garcia considera que la mesura del confinament que demana Feijóo "no sembla que estigui justificat, sinó que podria ser contraproduent" i ho argumenta assenyalant que "els confinaments com a mesura de salut pública han de tenir relació amb el mecanisme de transmissió de les malalties que es pretenen controlar i, en aquest cas, podria ser molt més perjudicial que beneficiós en termes de salut pública", ha defensat.
Hoy el señor Núñez Feijóo ha pedido que confinemos a la población migrante de Ceuta por motivos de salud pública. Creo que merece la pena responder señalando algunos aspectos importantes desde la ciencia:
— Mónica García (@Monica_Garcia_G) August 23, 2026
1. Las competencias en materia de salud pública en Ceuta las tiene el…
Tres casos de tuberculosi, però només un potencialment vinculat a la crisi
Sanitat també ha desglossat les malalties citades per Feijóo per intentar rebaixar l’alarma. En el cas de la tuberculosi, el ministeri parla de tres casos detectats: dos no serien contagiosos i el tercer correspondria a una persona que ja es trobava a Ceuta abans de l’arribada massiva de finals de juliol. La ciutat està fent proves sistemàtiques entre la població allotjada als centres i deriva a l’Ingesa, l'empresa pública que gestiona la salut a Ceuta i Melilla, les persones amb una prova de tuberculina positiva perquè es confirmi o descarti la infecció. Una prova de Mantoux positiva no equival necessàriament a tenir tuberculosi activa ni a poder contagiar-la. En els últims dies també s’havia informat de 18 menors amb aquesta prova positiva, que requereixen estudis posteriors.
Sobre la varicel·la, Sanitat afirma que dels tres casos sospitosos inicialment, un ja ha estat descartat i els altres dos continuen ingressats en espera de confirmació, però no estarien relacionats amb la població migrant arribada durant la crisi. En relació amb la sarna, el ministeri recorda que és una malaltia contagiosa, però que habitualment es controla amb tractament farmacològic i mesures higièniques i no requereix ni ingrés hospitalari ni confinament generalitzat. García també ha posat en context les xifres recordant que entre el 2021 i el 2023 es van detectar més d’11.000 casos de sarna al conjunt de l’Estat. Finalment, Sanitat situa en 55 els casos probables d’E. coli enteroinvasiva, associada a episodis de gastroenteritis, i assegura que el brot està controlat i que no s’han detectat nous casos posteriors.
Una situació tensionada, però sense col·lapse
La disputa arriba després de setmanes de discrepàncies sobre l’estat real de la sanitat ceutina. Durant la seva visita del 16 d’agost, Mónica García va reconèixer una situació "tensionada", especialment en Urgències, Medicina Interna i Atenció Primària, però va negar que es pogués parlar tècnicament de col·lapse sanitari. Entre el 31 de juliol i el 14 d’agost, l’Ingesa va registrar 5.801 assistències sanitàries relacionades amb la crisi, a les quals cal afegir més de 2.500 atencions del dispositiu extraordinari de la Creu Roja a la platja d'El Trampolín. El pic va arribar el primer dia, amb 1.149 assistències, però posteriorment la pressió va baixar de manera considerable. El Ministeri de Sanitat assegura que no va caldre suspendre intervencions ni consultes programades.
Aquesta lectura, però, contrasta amb la dels col·legis professionals i sindicats sanitaris de Ceuta, que denuncien que unes plantilles que ja patien dèficits estructurals abans de la crisi s’han vist sotmeses a una pressió extraordinària.
Vacunes d’urgència aquest dilluns
Malgrat negar que existeixi una situació que justifiqui el confinament, Sanitat sí que està reforçant les mesures preventives. Aquest dilluns, 24 d’agost, ha convocat de manera extraordinària la Comissió de Salut Pública amb totes les comunitats autònomes per coordinar l’enviament de vacunes a Ceuta. L’objectiu és disposar de dosis contra malalties com la varicel·la, la poliomielitis o el tètanus, especialment per protegir persones que han arribat sense una pauta de vacunació coneguda o que viuen temporalment en condicions de molta precarietat.
I és aquí on les dues versions aparentment oposades tenen un punt de contacte. Sanitat rebutja que hi hagi un risc generalitzat per a la població de Ceuta, però reconeix que les condicions d’amuntegament i insalubritat poden afavorir brots entre les persones migrants. Per això insisteix que el govern de la ciutat ha de cedir més espais perquè puguin ser allotjades en condicions adequades. La Societat Espanyola d’Epidemiologia també ha advertit aquests dies que el factor de risc no és la condició de migrant, sinó precisament l’amuntegament, la falta d’higiene i la insuficiència d’espais i recursos.