La ministra de Sanitat, Mónica García, ha reconegut aquest diumenge des de Ceuta que la crisi humanitària desencadenada per l’entrada massiva de migrants de finals de juliol ha sotmès el sistema sanitari de la ciutat a una forta tensió, però ha rebutjat que es pugui parlar d’un col·lapse assistencial. "Hi ha una crisi sanitària, sí; un col·lapse, no", ha resumit García després de reunir-se amb les autoritats de la ciutat autònoma, en una visita marcada per les queixes de veïns i professionals sanitaris, que denuncien que els reforços desplegats fins ara són insuficients. Des de finals de juliol, els serveis sanitaris de Ceuta han fet unes 5.800 atencions a persones migrants, segons les dades facilitades per la ministra. Actualment, 28 migrants continuen ingressats a l’hospital, que té aproximadament la meitat dels llits ocupats. García ha admès que hi ha àrees especialment pressionades i un "sobreesforç" evident dels professionals, però ha insistit que tècnicament la situació no respon als criteris d’un col·lapse.
La visita arriba després de dies d’advertiments dels professionals. El Col·legi de Metges de Ceuta ha denunciat la saturació de l’únic hospital de la ciutat i ha reclamat l’arribada de personal de reforç des de la Península, tot advertint que la resposta no pot consistir que els professionals locals "doblin" torns o deixin de descansar. La Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics també havia reclamat una intervenció "directa i urgent" del Ministeri davant l’augment extraordinari de la pressió assistencial. García ha reconegut precisament aquest desgast. Els sanitaris, ha afirmat, estan donant "el 120%" en una situació excepcional i és aquest sobreesforç el que, segons la ministra, ha impedit que el sistema arribés al col·lapse. El Ministeri situa actualment Ceuta en el nivell 1 d’atenció de catàstrofes i assegura que fins ara no ha estat necessari demanar reforços extraordinaris externs.
La titular de Sanitat ha volgut, però, enviar un missatge de tranquil·litat als habitants de Ceuta. "Cap operació, consulta o assistència sanitària s’ha suspès ni esperem que se suspengui", ha assegurat. García ha advertit que transmetre un missatge excessivament alarmista pot tenir conseqüències i provocar, per exemple, que ciutadans ceutins deixin d’anar al seu centre de salut per por de trobar-lo col·lapsat.
Gastroenteritis, sarna i algun cas de tuberculosi
Entre els migrants atesos s’han detectat brots de gastroenteritis, casos de sarna, ferides infectades, problemes dermatològics i algun cas de tuberculosi, patologies que Sanitat vincula sobretot a les condicions en què moltes persones estan sobrevivint des de fa més de dues setmanes: sense un allotjament adequat i, en alguns casos, amb dificultats per accedir de manera regular a aigua, aliments i higiene. Malgrat aquestes patologies, García ha insistit que el risc epidemiològic per al conjunt de la població és baix i que els circuits assistencials destinats als migrants estan diferenciats dels de la població ceutina. El Ministeri defensa que els casos de malalties infeccioses detectats fins ara estan controlats. "Associar immigració amb malaltia és injust i és xenòfob", ha defensat la ministra. "Els migrants no porten malalties; poden emmalaltir, però no porten malalties", ha recalcat, rebutjant els discursos que vinculen l’arribada de migrants amb un perill sanitari generalitzat.
"La necessitat més urgent és donar-los un sostre"
Per a García, la principal mesura de salut pública que necessita ara Ceuta no passa tant pels hospitals com per les condicions en què viuen milers de migrants. La ministra ha reclamat a les administracions que cedeixin espais que permetin instal·lar dispositius d’allotjament en condicions salubres i facilitar-hi el control epidemiològic i l’atenció de possibles malalties infeccioses. "És urgent allotjar els migrants i donar-los un sostre", ha afirmat. Aigua, higiene, menjar i espais adequats són, segons Sanitat, la intervenció més immediata per evitar que les patologies derivades de viure al carrer acabin multiplicant-se. Una setmana després de l’entrada massiva, les autoritats ceutines calculaven que encara quedaven entre 3.000 i 5.000 migrants a la ciutat, molts vivint al carrer, en zones costaneres o als boscos. La crisi es va desencadenar els dies 30 i 31 de juliol, quan desenes de milers de persones van entrar a Ceuta des del Marroc, en un episodi que va desbordar els recursos de la ciutat. La pressió assistencial va disparar-se especialment durant les primeres hores i s’ha mantingut des d’aleshores en diversos serveis sanitaris.
El PP demana la dimissió de García
La visita de la ministra s’ha produït, a més, enmig de la confrontació política sobre la gestió de la crisi. El Partit Popular ha exigit aquest diumenge la dimissió de García, a qui responsabilitza del que defineix com un "col·lapse sanitari" a Ceuta. El vicesecretari popular Elías Bendodo ha criticat que la ministra hagi trigat més de dues setmanes a desplaçar-se a la ciutat i ha denunciat que els professionals estan sostenint el servei a costa de doblar i triplicar torns.
García, en canvi, ha defensat els reforços aplicats durant l’agost i ha assegurat que s’han fet més de 60 contractacions per reforçar el sistema assistencial. La ministra ha admès que la situació que afronten els professionals "no és normal" i que determinades àrees estan clarament tensionades, però ha mantingut la frontera que el Ministeri vol marcar des de l’inici de la crisi: Ceuta viu una situació humanitària extraordinària i una enorme pressió sobre els serveis sanitaris, però el sistema, sosté Sanitat, continua funcionant.