Sanitat convoca les comunitats autònomes d'urgència per demanar vacunes per a Ceuta

La crisi migratòria de Ceuta entra també en una nova fase sanitària. El Ministeri de Sanitat ha convocat d’urgència les comunitats autònomes aquest dilluns per activar un mecanisme de solidaritat que permeti enviar vacunes a la ciutat, on encara romanen milers de migrants arribats durant l’entrada massiva que va començar a finals de juliol. La mesura contrasta amb el missatge que ha mantingut fins ara el departament de Mónica García, que insisteix que el sistema sanitari ceutí està fortament tensionat, però no col·lapsat. La ministra ho va tornar a defensar durant la seva visita a la ciutat el passat 16 d’agost, quan va assegurar que s’havia pogut respondre a una "situació excepcional" sense alterar l’atenció ordinària als residents.

La reunió extraordinària de la Comissió de Salut Pública, que ha avançat El Mundose celebrarà telemàticament dilluns a les dotze del migdia i tindrà pràcticament un únic objectiu: posar en marxa el "mecanisme de solidaritat per a vacunes en relació amb la situació a Ceuta". La convocatòria reunirà el director general de Salut Pública i Equitat en Salut, Pedro Gullón, amb els seus homòlegs autonòmics. Sanitat vol que les comunitats que disposin d'estocs puguin cedir dosis a Ceuta. Entre les vacunes que es preveu enviar hi ha la triple vírica —contra el xarampió, les galteres i la rubèola—, així com vacunes contra la varicel·la, la poliomielitis, el tètanus i la diftèria.

No es tracta necessàriament de respondre a brots d’aquestes malalties, sinó de posar al dia la immunització de persones de les quals es desconeix l’historial vacunal i reduir el risc de transmissió en una situació marcada per la convivència de milers de persones en espais precaris i, en alguns casos, sobreocupats. Els calendaris de vacunació accelerada utilitzats a Espanya ja preveuen, quan no es pot acreditar una vacunació prèvia, pautes per a malalties com la pòlio, el tètanus, la diftèria o la triple vírica.

De 1.149 assistències en un dia a unes 330 diàries

La decisió arriba després de més de tres setmanes d'una pressió sanitària excepcional. Entre el 31 de juliol i el 14 d’agost, l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), un organisme públic dependent del Ministeri de Sanitat que gestiona directament l’assistència sanitària pública a Ceuta i Melilla, va comptabilitzar 5.801 assistències vinculades a la crisi, a les quals cal afegir més de 2.500 atencions prestades per la Creu Roja al dispositiu instal·lat a la platja d'El Trampolín.

El moment de màxima pressió es va produir el 31 de juliol, amb 1.149 assistències en només una jornada. Posteriorment, el volum s'ha anat estabilitzant al voltant de les 330 atencions diàries. Encara el 19 d’agost, l’Ingesa informava de 288 assistències en 24 hores dins del dispositiu extraordinari, mentre assegurava que l’activitat ordinària continuava funcionant amb normalitat. És precisament aquí on s’ha instal·lat una de les grans controvèrsies de la crisi: què significa exactament que el sistema no estigui col·lapsat quan necessita reforços, dispositius extraordinaris, metges voluntaris per cobrir guàrdies i ara també vacunes procedents d’altres autonomies?

Els professionals sanitaris demanen l'estat d'alarma

El Ministeri sosté que la capacitat assistencial de Ceuta no s’ha trencat. Els professionals, en canvi, descriuen una situació molt més delicada. Metges, infermeres i sindicats denuncien que la crisi migratòria ha caigut sobre un sistema que ja arrossegava dèficits estructurals de personal i que ara treballa al límit. El Consell General d’Infermeria (CGE) ha reclamat aquest dimecres que es declari l’estat d’alarma a Ceuta davant del "col·lapse sanitari sense precedents" que denuncien les professionals que treballen a la ciutat autònoma, on afronten unes 200 assistències diàries, amb pics de fins a 1.400.

Gastroenteritis, sarna, impetigen i tuberculosi

A la pressió assistencial s’hi han afegit les conseqüències sanitàries de les condicions en què viuen alguns dels migrants. L’amuntegament, la falta d’higiene, les ferides sense tractar o la convivència prolongada en espais precaris faciliten l’aparició i la transmissió d’infeccions. El Col·legi d’Infermeria de Ceuta ha alertat de més de 200 casos de gastroenteritis aguda, una vintena de casos de sarna, 21 d’impetigen i quatre de tuberculosi, a banda dels contagis detectats entre militars i de casos que poden quedar fora de les estadístiques en assentaments on el seguiment sanitari és més difícil.

Sanitat ha ofert xifres més prudents en alguns d’aquests diagnòstics. El ministeri va informar, per exemple, de 18 menors amb una prova de Mantoux positiva i dos casos confirmats de tuberculosi. La presència d’aquestes malalties, però, no significa que els migrants les hagin "portat" a Ceuta. La Societat Espanyola d’Epidemiologia ha advertit contra aquesta associació i recorda que el principal factor de risc és l’amuntegament i la precarietat de les condicions de vida. La mateixa ciutat autònoma ha reforçat la vigilància epidemiològica, la neteja, el sanejament, la desinfecció i el control ambiental davant la permanència de milers de persones després de l’entrada massiva del 30 de juliol.

El número dos de Mónica García torna a Ceuta

L’activació del mecanisme de vacunes coincidirà amb una nova visita del secretari d’estat de Sanitat, Javier Padilla, que també presideix l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), organisme que gestiona directament la sanitat de Ceuta. Padilla tornarà a la ciutat per comprovar l’impacte de la crisi sobre l’Hospital Universitari i els centres d’Atenció Primària i reunir-se amb els responsables del dispositiu. La visita arriba tot just una setmana després de la de Mónica García i enmig d’un enfrontament cada vegada més visible entre l’Administració i els professionals.

El mateix Hospital Universitari ha arribat a demanar als seus serveis llistes de facultatius disposats voluntàriament a fer guàrdies extraordinàries a Urgències, mentre que la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics ha reclamat al Defensor del Poble que enviï una delegació a Ceuta per comprovar sobre el terreny la situació. Sanitat continua descartant formalment el "col·lapse", però les mesures adoptades són progressivament més excepcionals: reforços assistencials, dispositius específics, petició de metges per a guàrdies, una nova delegació ministerial i, ara, una crida urgent al conjunt de les autonomies perquè enviïn vacunes. Ceuta, gairebé un mes després de l’inici de la crisi, continua lluny de recuperar la normalitat.