Alberto Núñez Feijóo continua girant la mirada a la dreta a la recerca dels votants de Vox. En les últimes setmanes, el Partit Popular ha radicalitzat el seu discurs sobre la immigració en plena pugna amb la formació de Santiago Abascal i enmig d’una disputa per apropiar-se de la bandera de la seguretat. Gènova va fer el primer pas amb l’aprovació d’una ponència política amb postulats durs i restrictius amb els immigrants i en les últimes setmanes el líder del PP s’ha encarregat de posar veu a aquesta postura. Tot això, coincidint amb els aldarulls xenòfobs que hi ha hagut a Torre-Pacheco amb grups ultres organitzant “caceres” d’immigrants. Ja fa temps que el PP insisteix i reitera el missatge que els immigrants irregulars han de ser expulsats d’Espanya, però avui Feijóo ha anat un pas més enllà: “Quan l’immigrant és irregular, serà expulsat de manera immediata. Quan l’immigrant és regular, depèn del delicte que cometi, pot ser expulsat de manera immediata o, al contrari, caldrà jutjar-lo i caldrà buscar quina és la pena adequada”, ha defensat en una entrevista a Cuatro.
“Hem de replantejar-nos si determinats delictes que avui no donen lloc a l’expulsió han de donar lloc en el futur”, ha justificat Alberto Núñez Feijóo. Però no ha especificat a quins delictes es referia. El líder del PP ha fet una crida a “fer una reflexió” sobre el Codi Penal i modificar les lleis que siguin necessàries per “enviar el missatge” a les persones que arriben a Espanya que podran “viure de manera ordenada i regular” si entren a “treballar amb un contracte de treball, assumeixen la Constitució i accepten els valors i la cultura del país”. “La immigració és un fenomen europeu, no es pot tractar ni amb populisme ni amb bonisme”, ha postil·lat.
La cursa entre el PP i Vox pel discurs sobre la immigració i la seguretat
Les paraules de Feijóo ressonen a alguns discursos de Vox. Just ahir, la formació d’extrema dreta va presentar una iniciativa al Congrés per reclamar que es deporti de manera immediata “tots els immigrants il·legals presents en territori espanyol”, que s’executi de manera “preferent i urgent” totes les ordres d’expulsió que pesin sobre immigrants i que s’expulsi aquells immigrants regulars que cometin delictes greus o “facin del delicte lleu la seva forma de vida”. Aquest últim plantejament no dista del que ha posat avui Feijóo a sobre de la taula.
Just fa quinze dies, Vox va defensar explícitament deportar vuit milions d’immigrants i els seus fills. “Tots aquests milions de persones que han vingut fa molt poc temps al nostre país i no s’han adaptat als nostres costums i en moltíssims casos han protagonitzat escenes d’inseguretat als nostres barris i als nostres entorns, hauran de tornar als seus països”, va argumentar la diputada Rocío de Meer. En aquest cas, el PP va marcar distàncies amb Vox i va replicar, en paraules d’Ester Muñoz, que els populars no estan a favor “ni de les regularitzacions massives ni de les deportacions massives”.
Què diuen el Codi Penal i la Llei d’Estrangeria?
Actualment, l’article 89 del Codi Penal estipula que les penes de presó de més d’un any imposades a un ciutadà estranger seran “substituïdes per la seva expulsió del territori espanyol”. I matisa que aquesta substitució “no procedirà” quan l’expulsió sigui “desproporcionada” en vista de les “circumstàncies del fet i les personals de l’autor, en particular el seu arrelament a Espanya”. A més, puntualitza que l’expulsió d’un ciutadà de la Unió Europea “només procedirà” quan representi una “amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat pública en consideració a la naturalesa, circumstàncies i gravetat del delicte comès, els seus antecedents i circumstàncies personals”. En els casos dels estrangers que hagin residit a Espanya durant els deu anys anteriors, la llei introdueix més requisits per procedir a l’expulsió, com haver estat condemnat per un o més delictes contra la vida, la llibertat, la integritat física o la llibertat i indemnitat sexuals o delictes de terrorisme.
D’altra banda, la Llei d’Estrangeria fixa a l’article 57 que quan els infractors siguin estrangers i realitzin conductes de les tipificades com a molt greus o greus (algunes d’elles), “podrà aplicar-se, en atenció al principi de proporcionalitat, en lloc de la sanció de multa, l’expulsió del territori espanyol”, que comportarà “l’extinció de qualsevol autorització per romandre legalment a Espanya, així com l’arxivament de qualsevol procediment que tingués per objecte l’autorització per residir o treballar a Espanya”. Ara bé, tret d’algunes excepcions, la sanció d’expulsió no podrà ser imposada als nascuts a Espanya que hagin residit legalment en els últims cinc anys, als residents de llarga durada o als que hagin estat espanyols d’origen i hagin perdut la nacionalitat espanyola.
El PP va endurir el seu discurs sobre la immigració a la nova ponència política
Fa tres setmanes, el PP va aprovar la seva nova ponència política al congrés que va celebrar a Madrid. I al document, de 52 pàgines, hi ha un apartat específic sobre la postura del partit en relació amb la immigració. És la guia o full de ruta que ha de guiar els populars i que ha d’orientar tant els seus programes electorals com els seus plantejaments en les iniciatives que impulsin, per exemple, al Congrés. Hi ha quatre elements cabdals. En primer lloc, el PP vol establir que “contribuir ha de ser condició per romandre” i es compromet a eliminar la relació entre l’empadronament i l’accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives: “La irregularitat no pot generar drets”, justifiquen. A més, el PP condicionarà la residència de llarga durada a la “contribució efectiva” al sistema de Seguretat Social i al “coneixement de l’idioma i de la cultura espanyoles” i argüeix que “rebre prestacions assistencials no pot generar per si mateix el dret a residir legalment a Espanya”.
En segon lloc, els populars volen recuperar el “caràcter excepcional” a l’arrelament i el reagrupament familiar perquè consideren que s’ha convertit en una “via opaca de regularització massiva d’immigrants irregulars sobre la qual l’Estat amb prou feines exerceix control”. La tercera pota del plantejament té a veure amb la delinqüència: “Tolerància zero amb aquells que cometen delictes, especialment els reincidents, i amb els que no es volen integrar i respectar la nostra cultural, particularment el rol de la dona de la societat”, assenyala el document, que aposta per “repatriar immediatament els immigrants il·legals i els qui cometin algun delicte”. Finalment, a Gènova al·leguen que el control de fronteres “no és ni un caprici ni una amenaça”, sinó que és la “garantia de la convivència en llibertat”. “És urgent establir vies d’entrada legal i ordenar l’entrada de persones, premiant l’arribada d’aquells culturalment propers, que cobreixen necessitats al mercat laboral i anhelen ser partícips del nostre sistema de valors”, postil·len.