La possibilitat d'una llei d'amnistia espanta la dreta. Enmig de les negociacions per fer president espanyol el candidat del PSOE, Pedro Sánchez sap que, si vol el vot de Junts per Catalunya, haurà de pagar un preu més car. Atès que el suport d'Esquerra a Sánchez es dona per fet, és Junts, a través de Carles Puigdemont, qui s'ha convertit en l'objectiu de tots els focus. El líder independentista ha exigit una llei d'amnistia, que es remunti a les responsabilitats per la consulta del 9-N del 2014, com a condició prèvia per seure a negociar la investidura. Davant d'aquesta nova realitat, els socialistes han trigat menys de dos mesos en passar de menysprear l’amnistia a deixar de negar la seva constitucionalitat. Un fet que indica que a la Moncloa ja s’ha començat a encendre la maquinària per estudiar la manera d’articular una llei que exculpi els actors del procés.

Aquesta perspectiva no agrada al Partit Popular i al seu líder, Alberto Núñez Feijóo. En una entrevista a La Razón aquest diumenge, el conservador s'ha encarregat de deixar clar el seu posicionament contrari. "En el cas que el senyor Sánchez, com a Govern en funcions, o el PSOE o els partits independentistes, amb el vistiplau del PSOE, intentin aprovar la llei d'amnistia o una similar, amb l'eufemisme socialista que vulguin usar, hi haurà una resposta judicial, política i electoral", ha sentenciat Feijóo. La reacció furibunda de la dreta a una mesura d'aquest tipus ja es donava per suposada, però amb aquestes paraules el líder del PP no deixa marge de dubte.

En tot cas, Feijóo dona per suposat que, encara que el PSOE accepti la mesura de gràcia, abans o després arribarà la resposta. "Els mecanismes en un Estat de dret poden trigar més o menys a funcionar, però funcionen. Primer, veurem quin és el preu que el senyor Sánchez està disposat a pagar. Després, veurem quins són els mecanismes davant el Tribunal Suprem per a reaccionar. I, finalment, caldrà veure què ocorre en el cas que aquesta possible llei arribi al Tribunal Constitucional". Més enllà dels mecanismes legals, Feijóo també avisa que hi ha mecanismes morals, ètics i electorals contra una possible llei d'amnistia. "Al juny tornarà a haver-hi eleccions a Espanya, les europees, i enguany també hi haurà eleccions basques i gallegues. Estic convençut que amb els mecanismes judicials, en els quals confio, i els mecanismes ètics i electorals frenarem aquest acord d'impunitat per a l'independentisme, si arriba a confirmar-se", diu.

El canvi de posicionament dels socialistes no només ha agafat per sorpresa l'independentisme, sinó que també Feijóo. Han estat reiterades les manifestacions de Sánchez i dels seus ministres defensant que l'amnistia no cabia en la Constitució, i en la campanya fins i tot va contestar que no podria acceptar-la", ha recordat. "Què ha canviat en aquests dos últims mesos? Només dues coses, que Sánchez ha perdut les eleccions i que està disposat a qualsevol cosa per a tornar a ser president del Govern després de perdre les eleccions". En un dard habitual de la dreta, el líder del PP ha acusat el candidat del PSOE de "negociar amb la dignitat de tots" els espanyols. I encara ha anat més enllà. "El que està ocorrent al nostre país no ha succeït en cap país a la Unió Europea en les últimes dècades", ha sentenciat.

Paraules dures contra Puigdemont

Si fa només unes setmanes el PP es plantejava la possibilitat de negociar amb Junts per Catalunya per investir Feijóo --vista l'aritmètica desfavorable que havia sorgit de les urnes--, avui Feijóo no s'ha estat de criticar amb duresa la principal figura del partit, Carles Puigdemont. Pel popular, el president a l'exili és "un fugitiu de la Justícia espanyola, reclamat no per un jutjat d'instrucció, sinó pel Tribunal Suprem d'Espanya", i "si tornés a Espanya, probablement ingressaria a la presó". Carles Puigdemont va pronunciar dimarts una conferència a Bèlgica en què va dictar al PSOE o al PP les condicions prèvies que haurà de complir si es vol asseure a negociar amb Junts. El discurs va ser vist com un atac directe per Feijóo. "Ningú pot sotmetre l'Estat a les seves necessitats personals i polítiques".