Un fantasma recorre les portades: el fantasma del socialisme islàmic. Si no, que li diguin a la impactant primera plana del New York Post (el tabloide dels Murdoch a Nova York) d'aquest dimecres, després de la victòria de Zohran Mamdani a les eleccions municipals: canvia la Gran Poma per "La Poma Roja", amb un muntatge del futur alcalde sostenint la falç i el martell, i un Manhattan d'estil soviètic de fons. Més enllà de l'alarmisme previsiblement injustificat, el disseny és simplement sensacional. Davant d'aquesta obra d'art, les portades de la premsa editada a Barcelona i Madrid d'aquest dijous 6 de novembre queden molt curtes.
A La Vanguardia, un títol esperançador: "Les victòries a Nova York i en diversos estats ressusciten els demòcrates". "Arriba la revolució Mamdani", assegura El Periódico, que destaca que "El polític, de 34 anys, socialista i musulmà, fa història al ser elegit alcalde de Nova York i desafia Trump". Perquè, sí, el nou alcalde és el primer revés polític al president dels Estats Units. Com a mínim, així ho han entès també a l'Ara: "Mamdani sacseja els EUA". "El triomf rotund del polític demòcrata i socialista a l'alcaldia de Nova York obre una esquerda en l'hegemonia política de Trump".
Revolució als Estats Units?
El País també obre amb Mamdani i aposta per un títol suggerent: "Nova York elegeix un socialista musulmà per resistir a Trump". Ara bé, sembla que l'entusiasme es perd quan arribem a la premsa espanyola conservadora. "Zohran, l'antítesi de Trump: 'Som la llum a l'obscuritat'", és l'opció d'El Mundo, que prioritza el judici contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz —ara hi arribarem, acabem abans amb la plana política internacional. Per la seva banda, La Razón dedica un espai ben petit a la derrota trumpista: "Nova York elegeix el seu primer alcalde musulmà i socialista". Però ja és més que l'ABC, que no recull la notícia en la seva primera portada.
Com dèiem, El Mundo ha apostat per les últimes novetats del judici al fiscal general: "García Ortiz busca salvar-se amb la notícia d'El Mundo que va desqualificar". Es refereixen a l'article que desvelava les negociacions entre Alberto González Amador, xicot d'Isabel Díaz Ayuso, i la Fiscalia per a una conformitat, ja que l'estratègia del fiscal sembla que es fonamenta en "els testimonis dels periodistes que han declarat —no acreditat— que tenien el correu de la confessió". En el cas de La Razón, dels periodistes passen a la declaració de Juan Lobato, exlíder del PSOE madrileny: "Lobato reitera que va dubtar de l'origen 'legítim' del correu".
Fiscal general, Koldo i Rosalía
Però La Razón, realment, obre amb noves informacions del cas Koldo: "Sánchez va saber el 2017 que Ábalos portava 'mala vida i usava prostitutes'". Un cas Koldo que també és present a l'ABC ("Torres va adjudicar la majoria dels contractes de la Covid a l'empresa de 'dubtosa legalitat' d'Aldama"), tot i que el protagonista és el rei Joan Carles I i la publicació de les seves memòries a França: "Jo vaig donar als espanyols una democràcia, és la meva herència". Les memòries del rei emèrit també són notícia a El Periódico, que considera que "Joan Carles I per l'ocasió de retre comptes".
I no podíem acabar sense esmentar una altra de les notícies del dia, la filtració del nou disc de Rosalía. No va ser pas la filtració la que va estar a punt d'amargar l'estrena de Lux, que veurà la llum oficialment aquest divendres, sinó... l'Ajuntament de Sixena. Si no en tenien prou amb l'espoli al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), aquest dimecres van demanar la cancel·lació de la festa de presentació del disc al mateix museu perquè les "vibracions" de la música podrien malmetre les obres. Ara bé, desmuntar-les i traslladar-les per carretera és totalment segur, sembla. Sigui com sigui, La Vanguardia parla d'un "arriscat i lluminós àlbum", mentre que l'Ara diu així: "La Passió segons Rosalía". "Rosalía trenca les costures del pop amb el seu disc Lux", considera El País. Estem davant d'una nova era, tant als EUA amb Mamdani, com a la música amb Rosalía. L'èxit internacional de l'artista de Sant Esteve Sesrovires és incontestable.