Tant la configuració de la Mesa del Congrés dels Diputats com la investidura d'un president del govern espanyol és a les mans dels partits nacionalistes i sobiranistes. Ara com ara, Alberto Núñez Feijóo compta amb 171 vots segurs per arribar a la Moncloa (els 137 del PP, els 33 de Vox i el diputat d'UPN), suports als quals s'hi podria afegir Coalició Canària i que també podrien ser claus per a l'elecció de la presidència de la cambra baixa espanyola. Els populars han intentat apel·lar també al PNB, que ha remarcat que no contribuirà a fer Feijóo president ni per activa ni per passiva. Per la seva banda, el PSOE i Sumar depenen d'Esquerra, Bildu, els jeltzales i el BNG per només poder igualar els 171 'sí' que té tancats el PP. En aquest context, qui té la clau és Junts per Catalunya, ja que sense els seus vots favorables no és possible una investidura de Pedro Sánchez ni tampoc segurament una presidència del Congrés per als socialistes. No és la primera vegada que la governabilitat és a les mans dels partits catalans i bascos. Tant el PSOE com el Partit Popular han arribat a acords de legislatura en nombroses ocasions amb aquestes formacions. I enguany, si volen tenir la presidència del govern estatal, ho hauran de tornar a fer.

Actualment, la suma d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, el Partit Nacionalista Basc i el Bloc Nacionalista Gallec arriba als 26 escons, el que representa el 7,4% del total de diputats que hi ha al Congrés. Entre aquestes forces —sumant-hi la CUP—, el 23 de juliol van aplegar el 7% de vots del total de sufragis vàlids emesos arreu de l'Estat, que es tradueix en més d'1,7 milions de paperetes. El fet que la investidura depengui d'aquestes formacions sovint incomoda l'espanyolisme més conservador, i és aleshores quan entra en escena l'argument que la llei electoral "beneficia els nacionalistes i independentistes". De fet, no cal anar gaire enrere per recordar l'última vegada que aquesta tesi es va sostenir des del faristol de la cambra baixa espanyola: va ser Ramón Tamames, el candidat a la darrera moció de censura que va presentar Vox contra Pedro Sánchez el març d'aquest any, qui va asseverar fins a una desena de vegades que els partits sobiranistes estan sobrerepresentats a conseqüència del sistema electoral que opera a l'Estat.

El PP i el PSOE són els partits amb més sobrerepresentació

Amb el resultat del passat 23 de juliol, de nou les dades contradiuen l'argument de l'àmplia sobrerepresentació dels partits "contraris" a la unitat d'Espanya. Si observem la diferència entre el percentatge de vots obtinguts i el percentatge de diputats que tenen cadascuna d'aquestes formacions al Congrés, els beneficis són irrisoris en comparació amb l'avantatge que la llei proporciona al Partit Popular i al PSOE, que són els qui surten més ben parats d'aquest repartiment d'escons amb la fórmula D'Hondt. De fet, en el cas del BNG, el seu percentatge de vot al conjunt de l'Estat (0,62%) és clarament inferior al pes percentual que tenen a la cambra baixa espanyola (0,29%). En el cas d'Esquerra, la quota d'actes obtingudes per la de sufragis aconseguits és simplement superior per una dècima; marge que s'amplia a les tres dècimes si posem el focus en Junts, Bildu i el PNB. En paral·lel, els més beneficiats són el PP i el PSOE, ja que els populars tenen un percentatge d'escons del 39,1% quan van aplegar el 33% de les paperetes el 23J. Pel que fa als socialistes, l'avantatge és de gairebé tres punts percentuals (ocupen el 34,57% de les butaques del Congrés, però el percentatge de vots resultant de les urnes és del 31,7%). Paradoxalment, els més perjudicats i més 'infrarepresentats' són Vox i Sumar: cap dels dos grups arriba al 10% d'actes de la cambra baixa quan ambdós van superar el 12% dels sufragis. Pots consultar les dades completes a la següent taula:

En xifres absolutes de vots, també es pot constatar qui surt més perjudicat. La suma de vots que no s'han traduït en representació ascendeix a 1,9 milions, que representen el 7,8% del total de sufragis a candidatures. Pel que fa a la CUP, va aplegar 98.794 vots que es van quedar sense escó. En canvi, UPN, amb poc més de 51.000 paperetes, té una acta. També el BNG, que només va aconseguir representació per la província d'A Corunya, va reunir 85.331 sufragis que no els van ser suficients per tenir algun diputat més. Els qui acumulen una bossa més àmplia de vots sense representació són Sumar (van reunir 597.987 suports entre totes les demarcacions on no van aconseguir acta) i Vox (hi ha 486.910 paperetes que es van quedar sense representació). El PACMA també és una de les forces més afectades en relació amb el volum de vots i la quantia d'escons (165.768 persones van escollir la papereta de la formació animalista, però no tenen cap diputat). Aquest efecte s'explica pel fet que, en alguns casos, no arriben al 3% dels vots que s'exigeix a cada província per poder formar part del repartiment d'escons o perquè la majoria de circumscripcions són petites o mitjanes —no escullen més de sis diputats—, que té com a efecte que a les més petites el repartiment d'actes només arribi al PP i al PSOE. A Sòria, per exemple, s'escullen només dos diputats. Encara que Soria Ya va fregar el 20% dels sufragis, el PP i el PSOE van obtenir més vots i van aconseguir un escó cadascun, quedant al marge la formació local.

Així hauria quedat el Congrés si hi hagués una circumscripció única

El sistema electoral espanyol estableix que s'adjudiquen les 350 actes del Congrés entre la més de la cinquantena de circumscripcions amb la fórmula D'Hondt. Per tal d'excloure els partits nacionalistes i sobiranistes, el sector més bel·ligerant contra aquestes formacions ha posat al damunt de la taula en nombroses ocasions que es canviï la llei i que hi hagi una circumscripció única. Ara bé, amb això desapareixerien aquestes formacions? Si es prescindeix de la barrera del 3%, mantindrien la presència; però si es mantingués aquest percentatge, és probable que alguns apostessin per presentar-se plegats (com ja han fet en alguna ocasió en les eleccions europees, on sí que hi ha circumscripció única) i així seguirien tenint representació. De fet, la suma dels partits catalans, bascos i el gallec va fregar el 7% el 23J.

Prescindint del llindar del 3%, amb circumscripció única el resultat hauria variat força. D'entrada, tant el PP com el PSOE retrocedirien. En el cas dels populars, caurien als 120; mentre que el PSOE es quedaria amb 115. Paradoxalment, Vox i Sumar es dispararien fins als 45 cadascun. En relació amb les formacions sobiranistes, majoritàriament perdrien algun escó (ERC i el PNB perdrien un; Junts i Bildu, dos), però també hi ha qui veuria ampliada la seva representació, com és el cas del BNG, que arribaria a dos escons, o la CUP, que hauria entrat amb un diputat. Així doncs, no hi ha una sobrerepresentació perquè seguiria havent-hi més d'una vintena d'escons sobiranistes. També formaria part de la cambra baixa, amb aquest sistema, el PACMA amb dos diputats.

Amb la irrupció de formacions que han contribuït a rebaixar les expectatives electorals del bipartidisme, com ara Podemos, Ciutadans i Vox, són partits que obtenen menys rèdit electoral si comparem el percentatge de vots que tenen amb el tant per cent d'escons que ocupen a la cambra baixa espanyola. En les eleccions de 2015 i 2016, la suma de Podemos i Ciutadans s'aproximava als 9 milions de vots, però no van arribar mai als 110 escons plegats. El juny de 2016, amb 7,9 milions de paperetes, el PP tenia 137 actes. Durant la legislatura del 2016 al 2019, veus d'aquestes dues formacions (que ara tenen un futur molt complicat, fins i tot amb Ciutadans ja fora del Congrés) defensaven una reforma de la llei electoral per abandonar la fórmula D'Hondt i passar a Sainte-Laguë per garantir "més proporcionalitat". Aquest sistema és molt similar al D'Hondt, però els divisors només són imparells (encara que se segueixen repartint els escons als quocients més alts).

Com hauria quedat la composició del Congrés el 23 de juliol amb la fórmula de Sainte-Laguë, especialment pel que fa a les formacions sobiranistes? Les variacions serien molt poques en aquest cas, perquè ERC mantindria els 7 escons actuals, Bildu també seguiria amb 6, i només baixarien Junts (6) i el PNB (4). En canvi, el BNG pujaria a 2 i haurien irromput Nueva Canarias i Teruel Existe amb una acta respectivament. Coalició Canària (1) i UPN (1) seguirien igual. En el cas del PP, cauria als 127 i, el PSOE, als 114. Tant Vox com Sumar creixerien: els primers ampliarien el grup a 43 escons i, els de Yolanda Díaz, a 37. Amb aquests resultats, la qüestió de la governabilitat es mantindria intacte, perquè Junts seguiria sent imprescindible per a una investidura de Pedro Sánchez i el PP i Vox (170, com ara) seguirien sense majoria absoluta.