La premsa belga presenta la vicepresidenta Carmen Calvo com una bocamolla. Remarca que, malgrat els avisos que “es faran malbé les relacions” entre els estats i les amenaces de “prendre mesures”, ho ha deixat a mitges i “no ha especificat quines mesures prendria el govern espanyol” si la justícia de Bèlgica no entrega al president a l’exili, Carles Puigdemont.

Per l'aire dels titulars, els diaris belgues, tant de llengua francesa com neerlandesa, estan sorpresos amb la sortida de to de la vicepresidenta espanyola, a qui fins i tot la Comissió Europea li ha recordat que no ha d'interferir en un procediment judicial.

De Standaard, el diari de referència flamenc, parla amb l’advocat de Puigdemont. “A Gonzalo Boye li selbla increïble que Espanya pressioni el govern belga ‘en una qüestió purament legal’. Segons Boye, això va contra la separació de poders”.

Boye també ha declarat a De Tijd, el diari econòmic flamenc: “Les declaracions de la vicepresidenta espanyola ens ajuden enormement. Les hi agraïm”. Segons Boye, “són un atac a la separació de poders, perquè avisa que les relacions diplomàtiques entre Bèlgica i Espanya quedaran afectades per una qüestió purament legal”.

Un altre dels advocats de Puigdemont, Simon Bekaert, s’ha pronunciat de la mateixa forma:

“No seria el primer cop que el tema català provoca tensions entre Bèlgica i Espanya”, recorda De Tijd. Els darrers dos anys, Madrid ha expressat irritació més d'una vegada per declaracions de polítics belgues sobre el cas català”. Recorda aquí que l’any passat "Espanya va demanar explicacions a l’ambaixador a Madrid, Marc Calcoen, perquè l’aleshores president del Parlament flamenc, Jan Peumans, havia 'ofès' Espanya”.

El periodista que segueix el cas a Le Soir, el diari liberal való, ja ho avançava fa uns dies. “Les coses no són tan fàcils ni ràpides amb les euroordres. 'El procediment és llarg i lent', asseguren diversos advocats”. Aquest dimarts, insistia: “L’extradició depèn de la qualificació dels fets. Què retreu la justícia espanyola a Puigdemont? Són compatibles aquestes acusacions amb la llei belga, com és preceptiu en una euroordre? Les dues euroordres anteriors el reclamaven per delictes que no existeixen en la legislació belga: la ‘rebel·lió’ i, en menor mesura, ‘sedició’ (incitació d’avalots). Per això no van acabar en extradició de Puigdemont”.

De Standaard publica també una opinió de Maarten Colette, investigador en Dret de la Vrije Universiteit de Brussel·les, titulat “L’atròfia de l’estat constitucional antidemocràtic” on amonesta la Unió Europea, que condemna els governs de Polònia i Hongria per degradar les institucions democràtiques, i calla davant l’actitud tancada de l’estat espanyol amb Catalunya. No és el mateix el que fan Polònia i Hongria que el que fa Espanya, diu Colette, però la UE hauria de prendre's seriosament el cas de Catalunya, perquè és “una lluita entre la democràcia i l'estat de dret”. Espanya “hauria de ser més flexible i superar la interpretació estreta de la llei. L’estat de dret no es pot limitar a l’aplicació estricta de 'la llei'”, afegeix.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat