Cinc anys després de la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, continuen els judicis contra catalans per l’1-0 del 2017. Un cas destacat és el judici contra dos regidors del PSC de Pineda de Mar i el cap de la policia local del municipi, acusats de l’expulsió de policies espanyols, que van participar en les càrregues a la ciutadania, de dos hotels d’aquesta vila del Maresme. En concret, el jutjat penal 2 d’Arenys de Mar ha fixat el judici pel 7 i 8 de març.

La petició de la fiscalia, feta pública l’any passat, és estricta: tres anys de presó i tres més d’inhabilitació per exercir càrrec públic per un delicte de coaccions amb l’agreujant de prevalença de caràcter públic. És la condemna que sol·licita el fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, per a la llavors primera tinenta d’alcalde de Pineda de Mar, la socialista Carme Aragonès; el segon tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Jordi Masnou –també del PSC, que continua al consistori, ara com a tercer tinent d’alcalde–, i el cap de la policia local de Pineda, Carles Santacreu, per haver “exigit” a la direcció d’una cadena hotelera “l’expulsió” d’uns 500 agents de la policia espanyola que tenia als hotels Checkin Pineda i Checkin Montpalau, l’endemà del referèndum i les càrregues policials de l’1-O.

En saber-se l’escrit d’acusació, l’Ajuntament de Pineda de Mar va emetre un comunicat en què sol·licita que es respecti la presumpció d’innocència dels tres acusats. Hi afegeix que tots tres van actuar amb la voluntat de  “millorar la situació de tensió ciutadana que es vivia els primers dies d’octubre al municipi. La cadena hotelera no reclama res.

L’acusació

En el seu escrit d’acusació, el fiscal Aguilar exposa que la nit del 2 d’octubre del 2017, Aragonès, Masnou i Santacreu –que no anava d’uniforme, però es va presentar com a cap policial–, de “manera irregular, perquè no havien demanat cita prèvia”, van anar a l’hotel Checkin Montpalau i van “comminar” el director a “expulsar els funcionaris de la policia”. El director els va indicar que no podia, ja que tenien la reserva fins al 5 d’octubre i, veient la seva insistència, va trucar al gerent de la cadena per parlar amb els polítics. Segons el fiscal, el regidor d’Urbanisme, “amb to desafiador”, li va ordenar “treure aquests clients sí o sí” i, en vista de l’oposició del gerent, “a crits i enfadat li va dir que li tancaria l’hotel durant cinc anys”. Finalment, el gerent va cedir i va informar la policia espanyola de l’amenaça. Una part dels agents van marxar el 5 d’octubre, com fixava el contracte.

El fiscal també els retreu que, ja de matinada, Aragonès va fer declaracions en una televisió i, davant 800 veïns concentrats, va assegurar que l’Ajuntament i la cadena hotelera havien “acordat” la marxa dels agents. Per contra, el fiscal demana l’arxivament de la causa contra Sílvia Biosca –llavors tercera tinenta d’alcalde–, ja que no queda “prou” acreditat que cometés un delicte de falsedat en document públic per haver simulat un comunicat de premsa conjunt amb la cadena. D’altra banda, la llavors regidora d’ERC a l’oposició Mònica Palacín també va ser acusada perquè va anar a l’hotel amb els regidors socialistes. Com que va ser elegida diputada al Parlament i tenia la condició d’aforada, el seu cas va ser derivat al TSJC, que va descartar que intervingués en els fets i el va arxivar.

Judicis contra activistes

Aquest  any 2022 també continuaran els judicis contra independentistes. El 17 de febrer vinent  està programat el judici contra dos activistes, a qui els demanen quatre anys de presó  a cada un per  haver participat en una mobilització de Tsunami Democràtic. Aquest judici va ser ajornat per la secció 2a de l’Audiència de Barcelona  en faltar un dels testimonis.

També s’ha de saber la data del judici de l’Adrià, veí del barri del Clot de Barcelona, a qui demanen 8 anys de presó per lesionar un agent en l’Holi de 2018 contra una manifestació de la Jusapol. La paradoxa d’aquest cas és que l’agent que hauria estat  ferit és el mateix agent  pel qual  l’activista de Badalona Marcel Vivet va ser condemnat a cinc anys de presó.  L’agrupació Alerta Solidària va denunciar aquest fet, i que evidència que els atestats policials “es falsifiquen”, ja que l’agent només va dir que va ser ferit un cop.

A més, el novembre passat, l’Audiència de Barcelona va suspendre el judici contra set veïns, que es van manifestar per la investidura fallida del president Puigdemont, al parc de la Ciutadella, el 30 de gener del 2018, per un canvi processal, qualificat d’“estafa” per les defenses. En concret, com que la Generalitat es va retirar a darrera hora del procés, el tribunal va oferir a onze agents que eren en la causa si es volen personar amb advocat particular. Un d’ells ja ha designat l’advocat del sindicat USPAC. La Generalitat demanava dos anys de presó per als activistes per desordres públics i atemptat contra l’autoritat, i no per lesions, ja que sosté que no s’ha pogut aclarir qui els les va causar. Per contra, el fiscal demana per a ells tres anys de presó i sí que els acusa per un delicte de lesions lleus a cinc agents, i demana que els indemnitzin amb entre 80 i 200 euros.

Judicis a policies

Pel que fa a judicis contra agents de la policia espanyola, per les càrregues contra ciutadans, en centres de votació de l’1-O no n’hi ha cap d’enllestit per jutjar aquest any. Aquests casos són minoria en comparació amb  els processos contra independentistes. Un dels processos més  importants és a Barcelona, on 50 agents de la policia espanyola són acusats de causar lesions a ciutadans en prop d’una trentena de centres de la ciutat per evitar que votessin l’1-O del 2017. Així, agents i inspectors seran jutjats, com a mínim, pel delicte contra la integritat moral, castigat amb fins a dos anys de presó, tal com va fixar el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, el magistrat Francesc Miralles, el qual va sostenir que els policies van causar “un patiment físic i psíquic”, que consta en 300 atestats mèdics.

 

 Foto principal:  Agents de la policia espanyola en marxa aturar l’1-O a Barcelona / Sergi Alcàzar