Revelació destacada. Antoni Bayona, lletrat major del Parlament del 2012 al 2018, ha explicat els canvis vitals que el Tribunal Constitucional (TC) va fer en la seva jurisprudència a partir del 2015, arran de les primeres iniciatives del procés independentista a la cambra catalana, aquest dimecres en el seu interrogatori com a testimoni en el judici repetit al TSJC contra els quatre exmembres de la Mesa presidida per Carme Forcadell. Bayona ha detallat que el TC evoluciona: primer permetia que la Mesa admetés a tràmit “fins i tot iniciatives manifestament inconstitucionals perquè eren simples iniciatives” i per donar veu a totes les formacions. Ha destacat que “és a partir del 2019”, en una sentència, que el TC fa un compendi d'inconstitucionalitats i deixa clar que si la Mesa té un advertiment seu, no ha d’admetre a tràmit cap iniciativa, quan abans era opcional. És a dir, la nova jurisprudència del TC seria posterior als fets del procés.

Bayona també ha reconegut que “no havia passat mai” que el tribunal de garanties advertís la Mesa de Forcadell de la suspensió de la resolució parlamentària del 2015, cap al procés constituent, que després ho va reflectir en una sentència el mateix any, i a partir de la qual van arribar els advertiments “clars”, a parer del llavors secretari general del Parlament, Xavier Muro, pel ple del Parlament dels 6 i 7 de setembre de 2017, perquè no s'aprovessin la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, suspeses pel TC el mateix dia 7.

 

Tot i aquesta inseguretat jurídica, el tinent fiscal Pedro Ariche i l’advocada de l’Estat, Beatriz Vizcaíno, han mantingut la mateixa petició de pena per als quatre processats que van demanar en el primer judici i per les quals van ser condemnats: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i 30.000 euros de multa. El tinent fiscal ha precisat que retira el “continuat” del delicte de desobediència al TC, però, no el càstig que els demana. També ha retirat del relat acusatori el fet que Lluís Corominas, com a president del grup de JuntxSí, amb Mireia Boya (CUP) van ser els que van presentar en el ple del Parlament les lleis de desconnexió, perquè la cupaire va ser absolta pel TSJC, en el primer judici, i el Suprem l’ha mantingut i no l’ha inclòs en la repetició del nou judici, motivat per la suposada falta d’imparcialitat de dos magistrats del TSJC.

En aquesta segona sessió del judici, només ha estat en el banc dels acusats Ramona Barrufet, mentre que Corominas, Anna Simó i Lluís Guinó no hi han assistit, com els hi va permetre el president del tribunal del TSJC, ahir. Dijous finalitza el judici amb els informes de les parts i el dret a la darrera paraula dels quatre exmembres de la Mesa del Parlament. 

Claredat o no de les resolucions

En aquesta vista, els interrogatoris als testimonis, polítics de Cs i del PSC i lletrats del Parlament, s’han centrat en tres fronts: el primer, si les ordres del Tribunal Constitucional eren prou clares o no. Cal recordar que la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, va ser absolta pel TSJC, perquè els advertiments de l’òrgan de garanties sobre què podien fer o no el 2019 no eren prou clares. El segon és sobre la inviolabilitat dels parlamentaris i si els llavors membres de la Mesa de Cs i del PSC es van sentir o no violentats en la seva funció pels distints requeriments rebuts del Tribunal Constitucional. Són els dos debats jurídics de fons que cal resoldre. I finalment, la constatació de l’evolució de la jurisprudència del TC, més intervencionista davant les iniciatives i el debat parlamentari.

“Contra mandants del TC”

A més de Bayona, també han declarat com a testimonis Xavier Muro, secretari general del Parlament fins al 2016, i Pere Sol, que va substituir-lo en el càrrec. Tots dos també han constatat l’evolució de la doctrina del TC. Per Muro, les proposicions de llei del Parlament del 6 i 7 de setembre “entraven de manera clara en contra de mandants del TC”, i que ell i Bayona ho van advertir a la Mesa i als diputats de la cambra catalana. Aquests experts també van rebre advertiments del TC.

 

Per la seva part, Pere Sol, a preguntes de l'advocada dels encausats de Junts, Judit Gené, ha indicat que en els recursos que presentaven al TC actuaven “com a advocats de part, en defensa del Parlament”, i que a voltes no tenien clar què considerava inconstitucional el tribunal de garanties.

 

La inviolabilitat per a Cs i el PSC

El primer a declarar com a testimoni ha estat José María Espejo Saavedra, que en aquell mandat era vicepresident segon a la Mesa del Parlament per Cs, i ha explicat que va rebre diversos requeriments del Tribunal Constitucional (TC) per no admetre a tràmit cap iniciativa sobre la independència de Catalunya arran de la sentència del TC del 2015, com ara la comissió d’estudi del Procés Constituent i de la resolució 263/XI, que ratifiquen l’informe i les conclusions d’aquesta comissió, el 2016. “Sempre era el mateix: Teníem la prohibició del TC i ens havíem d’abstenir de no impulsar cap acció contra les seves resolucions”, ha declarat Espejo Saavedra en ser preguntat sobre la claredat o no dels advertiments que els membres de la Mesa del Parlament van rebre del TC, i ha afegit: “La Mesa no és poder legislatiu, sinó governatiu”. Lluís Corominas i Anna Simó van declarar dimarts al tribunal que els mandats del TC eren “genèrics i incomprensius”.

“No em vaig sentir impedit a res, com a diputat”, ha manifestat Espejo en ser preguntat pel tinent fiscal Pedro Ariche si es va sentir afectat en la seva inviolabilitat parlamentària en rebre els requeriments del TC. També ha estat interrogat per la sessió dels plens del 6 i 7 de setembre del 2017, que es van aprovar les lleis per convocar el referèndum d’independència de Catalunya i la de transitorietat jurídica. Espejo, a preguntes de l’advocada Judit Gené, ha aclarit que va ser el ple del Parlament i no la Mesa qui va votar l’admissió a tràmit de les lleis de transitorietat jurídica, així com prescindir de les consultes al Consell de Garanties Estatutàries, i que l’advertiment llegit pels lletrats del Parlament era per a tots els diputats.

Després, el diputat del PSC David Pérez, que era secretari segon de la Mesa del Parlament de Forcadell, ha afirmat que el primer advertiment del TC que reben per no desenvolupar la resolució del Parlament 1/XI de 2015 “era claríssima”, a més de suspendre-la.

També ha descartat que els advertiments del TC l'afectessin o entressin en conflicte amb la seva activitat parlamentària, a preguntes del tinent fiscal sobre si “es va sentir pertorbat” en la seva inviolabilitat parlamentària: “Si em vaig sentir pertorbat, va ser per altres motius”, ha contestat. En aquest tema, l’advocada dels encausats de JuntsxSí ha preguntat a Pérez si ell estava d’acord amb l’opinió dels advertiments del TC, i el socialista li ha respost: “No discutíem si es podia fer un referèndum, que és legal, sinó el seu procediment.”