Resolució important, després de mesos de paràlisi judicial. La titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona ha citat a declarar com a investigada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, per l'espionatge al president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i l’eurodiputada Diana Riba amb el programari Pegasus l’any 2020. La citació és el pròxim 29 de setembre, segons han confirmat fonts jurídiques a ElNacional.cat aquest dilluns. L’acusació dels dirigents d’ERC, exercida pel penalista Andreu Van den Eynde, va recordar a la magistrada del cas que, abans de citar Esteban, calia enviar un suplicatori al Consell de Ministres perquè la dispensi del deure de guardar secret —segons obliga la llei de secrets oficial, que regeix el CNI i als seus empleats— per tal que pugui ser interrogada. I és que en el primer cas que l’exdirectora del CNI va ser citada a declarar com a investigada per Pegasus —el gener de 2024— per l’espionatge del president Pere Aragonès, Esteban es va acollir al dret a no declarar per l’impediment legal que tenia i que el govern espanyol del PSOE no l'havia eximit. Va declarar des d'un jutjat de Madrid i assistida per quatre lletrats de l'Advocacia de l'Estat.
Paz Esteban està imputada en tres investigacions pels delictes de descobriment i revelació de secrets per l’espionatge il·legal a independentistes catalans, batejat CatalanGate i amb uns 65 afectats, atribuït al CNI amb el programari Pegasus, propietat de l’empresa israeliana NSO. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago Garcia, és el primer que va imputar l’exdirectora del CNI i ara ha de resoldre si l’envia a judici. Els Mossos d'Esquadra van certificar, en un informe, que Aragonès va ser espiat el 2018, i per tant sense empara legal, enfront dels permisos concedits el 2019 i 2020 pel jutge del Suprem responsable del CNI, que l’acusació també qüestiona. Les altres dues imputacions d’Esteban van ser ordenades per l’Audiència de Barcelona, el gener i febrer passats.
Dues imputacions obligades
Així, el gener passat la secció 3a de l’Audiència de Barcelona va resoldre que hi havia indicis per investigar Paz Esteban per l’espionatge dels dirigents d'ERC, Riba i Jové. L'Audiència de Barcelona, en la resolució, manifestava que la imputació d'Esteban és "lògica i garantista", ja que s'indica que el CNI seria l'únic client de NSO, titular de Pegasus, a l'Estat espanyol; que els espiats són del mateix entorn polític, i que van patir infeccions als seus mòbils amb els mateixos SMS maliciosos i els dominis on s'enviava la seva informació extreta.
I, el febrer passat, un altre tribunal de l’Audiència de Barcelona, la secció 7a, va tornar a donar la raó a l’advocat de l’exeurodiputat d’ERC Jordi Solé —el penalista Andreu Van den Eynde (també espiat)— i va afirmar que “els indicis” de la implicació del CNI “semblen indubtables”. Un d'ells és que Solé va rebre missatges maliciosos al seu mòbil, que eren similars al d’Aragonès, l’espionatge del qual va ser admès pel govern del PSOE. La titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, Maria Antònia Coscollola, que investiga els espionatges de Solé i Van den Eynde, té pendent de citar a declarar com a investigada Esteban. En aquest cas la magistrada va demanar abans el parer del fiscal del cas i especialitzat en delictes informàtics, Roberto Valverde, el qual va respondre que era adient que el govern espanyol "autoritzi" Esteban a poder respondre preguntes sobre la seva feina i l'espionatge amb Pegasus. Per ara, no hi ha cap resposta.
Paral·lelament, hi ha altres jutjats de Barcelona que investiguen, sense gaire empenta, l’espionatge patit per dirigents de l’ANC, Òmnium Cultural i la CUP, a més de la causa del director de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, i un jutjat de Madrid, al seu advocat, Gonzalo Boye.