L’exdirector general de Qualitat Ambiental de la Generalitat Alfons M. López Salgueiro ha negat aquest dilluns a l’Audiència Nacional haver rebut pressions de la família Pujol Ferrusola per haver concedit l’autorització ambiental de l’abocador de residus de Tivissa, el 21 d'octubre de 2002, amb el Govern de CiU i Jordi Pujol de president. “No soc una persona fàcil de rebre pressions ni d'impressionar amb aquests aspectes”, ha afirmat l’excàrrec de la Generalitat -que va fer la ponència ambiental per permetre aquesta instal·lació a les terreres de l’Ebre- davant el tribunal que ha reprès el judici contra el president Jordi Pujol, els seus set fills i nou empresaris acusats de corrupció i de tenir diners amagats a Andorra. La planta de residus de Tivissa és una de les operacions sota sospita per part de la Fiscalia Anticorrupció i de l’Advocacia de l’Estat.
L’operació va ser impulsada per la societat Gestió i Recuperació de Terrenys SA, creada per altres dos imputats Gustavo Buesa i Josep Mayola, juntament amb Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona Mercè Gironès, als quals van pagar uns 5,2 milions el 2002, en comissions, en obtenir la seva part de la societat, que la Fiscalia d’Anticorrupció troba sospitosa perquè és dos anys després d'obtenir la llicència ambiental. Finalment, la societat gestora de l’abocador de Tivissa, Gestió de Recuperació de Pedreres, va ser comprada per FCC Medi Ambient per 15,8 milions d’euros, i el seu responsable, Aurelio Blasco, ha assegurat en el judici, que va ser una bona operació i “amortitzada abans de temps”.
Sense cap dependència d'Oriol Pujol
En la seva declaració com a testimoni, López Salgueiro ha explicat que l’autorització de l’abocador és un procediment “complex”, i que habitualment es tornen els projectes i es demanen millores per tal d’intentar evitar riscos. A preguntes dels advocats defensors Cristóbal Martell , Francesc Sànchez i Carles Monguilod, l'excàrrec públic ha negat haver rebut pressions, ni tampoc tenir “cap dependència” de la secretaria general d’Indústria, que llavors encapçalava Oriol Pujol -també investigat-, com ha deixat anar en la vista, sense preguntar, el fiscal Fernando Bermejo. La Fiscalia demana penes de 8 a 29 anys de presó per al president Pujol i els seus set fills pels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació documental i contra Hisenda; i 5 anys de presó per a cada un dels nou empresaris processats.
Contractes “no simulats”
Abans, dos exdirectius del grup Isolux han declarat com a testimonis i han afirmat que els contractes d’assessorament que van signar amb Jordi Pujol Ferrusola el 2005 al Gabon “no eren simulats”. Aquests dos testimonis se sumen a altres dos exdirectius del grup que també van validar el negoci immobiliari milionari compartit amb el fill gran del president Pujol a Mèxic, durant una sessió anterior.
En concret, Cristian Gómez Martínez, ha declarat al tribunal que van trobar documents signats amb Pujol Ferrusola pel seu assessorament i que se’l va pagar comissions per èxit de l’operació, és a dir després de rebre el contracte del govern del Gabón per fer la xarxa d’electricitat de la zona. “Eren ocntractes simulats?”, li ha preguntat l’advocat Óscar Morales, defensor de Luis Delso, expresident d’Isolux, i Gómez ha respost “No”. Per la seva part, Álvaro Rengifo ha confirmat la signatura del contracte d’Isolux amb l’empresa Iniciatives, que va signar Mercè Gironès com a administradora, tot i que no en va fer cap gestió, segons recorda. Els pagaments van fer-se el 2010, quan Rengifo ja no era a Isolux. Jordi Pujol Ferrusola va rebre d'Isolux uns 653.000 euros per l'assessorament del Gabon entre els anys 2010 al 2011.
Per la seva part, una de les testimonis, Laura Cutillas, ha assegurat que el pare de Mercè Gironès els va exigir una comissió per la venda del seu solar a l'Hospitalet de Llobregat, i que li va pagar l'1%. En la sessió d'avui, només hi han assistit Jordi Pujol Ferrusola i Luis Delso, del total de disset acusats.
El judici continua aquest dimarts i dimecres amb més testimonis. En la sessió de dijous serà el torn de l’interrogatori d’Esteban Urreiztieta, subdirector del diari El Mundo, que el 7 de juliol de 2014 va publicar els comptes que els set fills del president Jordi Pujol (ell no n'era titular de cap) i la seva dona tenien a Andorra sense declarar a Hisenda del 1992 al 2014.