Retrobament de Junts pel Sí. Una trentena d'exdiputats de la coalició independentista que va concórrer a les eleccions del 27 de setembre de 2015 s'han aplegat davant del Parlament per reclamar "l'amnistia, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió" per les més de 3.000 causes obertes contra l'independentisme. Entre les personalitats destacades que hi han assistit, s'hi trobava Artur Mas, expresident de la Generalitat; Carme Forcadell i Roger Torrent, expresidents del Parlament; Albert Batet; actual president del grup parlamentari de Junts per Catalunya o Neus Lloveras, que va ser alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i va presidir l'Associació de Municipis per la Independència.

L'acte ha suposat una exhibició d'unitat davant la "repressió política i econòmica" que alguns dels presents pateixen. Per a Carme Forcadell, s'ha tractat d'una retrobada "molt emotiva", perquè ha explicat que amb alguns dels excompanys de grup parlamentari no es veien des del 2017, i defensa que aquesta conjura ha de servir per "reclamar l'amnistia perquè falten els exiliats". Forcadell també ha criticat el Tribunal de Comptes per intentar "arruïnar" 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals hi ha Artur Mas.

Les delegacions d'Esquerra i Junts

Entre la trentena de persones que s'han reunit davant del Parlament, hi havia, per part d'Esquerra Republicana, la vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, Alba Vergés; el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent; la secretària general de l'Esport de la Generalitat i exvicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, Anna Caula; i també els exdiputats Anna Simó, Adriana Delgado, Bernat Solé, Carmina Castellví o Gerard Gómez del Moral.

Per part de Junts per Catalunya, hi han assistit Albert Batet, Àngels Ponsa (exconsellera de Cultura), Jordi Munell, Titón Laïlla (Demòcrates de Catalunya), Lluís Guinó o Josep Maria Forné. També hi ha anat l'exconsellera d'Educació, Irene Rigau, o l'exdiputat Antoni Castellà (Demòcrates). Del Partit Demòcrata Europeu Català, estaven David Bonvehí (president de la formació) i Marc Solsona (secretari general adjunt del partit).

Mas creu que el Tribunal de Comptes no acceptarà l'aval de l'ICF

En la intervenció que ha realitzat en aquest acte, l'expresident de la Generalitat Artur Mas ha manifestat que el Tribunal de Comptes no acceptarà l'aval de l'Institut Català de Finances. De fet, s'ha mostrat disposat a portar aquest cas a instàncies europees: "Si ens condemnen i perdem en l'àmbit espanyol, lluitarem legalment per arribar a totes les instàncies jurisdiccionals europees, perquè en algun moment tots els danys que s'estan ocasionant a gent que defensem unes determinades idees, siguin reparats".

Paral·lelament, Mas ha dit que l'alternativa acabarà sent la de "posar béns personals", malgrat que amb la Caixa de Solidaritat creu que "es taparà aquest front nou a l'espera que arribin les condemnes".

La fórmula de Junts pel Sí

Després del 9 de novembre de 2014, Artur Mas va plantejar la celebració d'unes eleccions plebiscitàries i va defensar concórrer-hi amb una llista unitària de caràcter transversal i amb independents. L'acord es va oficialitzar a mitjans de juliol de 2015, dos mesos abans dels comicis, sota el nom de Junts pel Sí. La coalició integrava Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana, Demòcrates i Moviment d'Esquerres, a més de comptar amb el suport de diverses entitats com Òmnium, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Municipis per la Independència, Súmate o Solidaritat Catalana per la Independència. També es va convidar a la CUP a sumar-s'hi, però el partit ho va rebutjar.

La llista per Barcelona la va encapçalar Raül Romeva, seguit de Carme Forcadell i Muriel Casals. El candidat a la presidència de la Generalitat de Junts pel Sí era Artur Mas, que concorria com a número 4 d'aquesta llista, per davant d'Oriol Junqueras (número 5). La llista de Tarragona la va liderar l'economista Germà Bel, la de Lleida tenia com a número 1 a Josep Maria Forné, mentre que la de Girona l'encapçalava Lluís Llach.

La coalició va guanyar les eleccions amb més d'1,6 milions de vots, el 39,6% dels vots i 62 escons, a sis de la majoria absoluta. Després de diversos mesos de discussió, la CUP va decidir no investir Artur Mas, que va fer un pas al costat en favor de Carles Puigdemont, que va ser investit president de la Generalitat el 10 de gener de 2016.

 

Imatge principal: La trentena d'exdiputats de Junts pel Sí es fotografien amb el rètol d'amnistia. ACN.