Els exconsellers mantenen el pols amb la justícia aragonesa per la querella de Sixena. L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en representació dels extitulars de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa, ha recorregut l'arxivament de la querella presentada contra la jutgessa que va ordenar el trasllat de les pintures murals, així com contra l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i el mateix govern aragonès. L'escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres, argumenta que la decisió que va prendre el Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) vulnera el dret a la tutela judicial efectiva.

D'una banda, els exconsellers critiquen les apreciacions "esbiaixades" del TSJA i rebaten l'argument de la manca de risc de destrucció de les pintures en cas de trasllat, recordant una resolució del 2018 que ja en va aturar momentàniament l'execució. "El risc de deteriorament continua sent evident tenint en compte la fragilitat de les pintures murals [...]. Aquest risc, entén aquesta jutjadora que és prou motiu per paralitzar l'execució provisional", deia. Així doncs, en l'escrit insisteix: "Res no ha canviat. Per tant, persisteix també l'extrema fragilitat d'aquestes (pintures) i els danys irreversibles que de segur patirien aquestes obres catalogades com a BIC (Bé d'Interès Cultural)".

"Pràctiques preconstitucionals"

D'una altra, carreguen contra l'amenaça del tribunal de sancionar-los i asseguren que aquesta mena d'actituds són "pràctiques preconstitucionals". "Quan s'exerceix una acció penal, pot ser molesta per a aquells contra els quals s'exerceix, però de cap manera és exigible negar l'exercici d'un dret al procés a uns ciutadans", apunten, i afegeixen: "Les sancions per retallar drets són pràctiques preconstitucionals avui inadmissibles en un Estat Social i Democràtic de Dret". Tot, en un recurs de 22 pàgines en el qual s'incideix en molts altres aspectes.

El tribunal aragonès va rebutjar la querella fa una setmana, considerant que la jutgessa Rocío Vargas "va actuar legítimament donant compliment a l'ordre de jutjar i executar el que s'ha jutjat" i que, per tant, no va cometre cap delicte de prevaricació. A més, davant la suposada falta de fonaments, el TSJA va anunciar que examinarà si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal en els querellants per, si escau, sancionar-los. Ara, els exconsellers han recorregut contra la decisió. Si bé és cert que no sembla tenir gaire camí, es pot interpretar com un pas previ per portar el cas a una instància superior.