La justícia aragonesa ha rebutjat la querella dels exconsellers catalans per Sixena i estudia sancionar-los, d'acord amb una interlocutòria d'aquest dimarts. Es tracta de la querella presentada pels exconsellers de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa contra la jutgessa que va ordenar el trasllat de les pintures murals, així com contra l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i el mateix executiu aragonès. Els cinc querellants argumentaven que càrrecs municipals i del govern van induir la magistrada a executar forçosament la sentència, però els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó (TSJA) han apuntat ara que aquesta "va actuar legítimament donant compliment a l'ordre de jutjar i executar el que s'ha jutjat" i que no va cometre cap delicte de prevaricació. Per a més inri, ha afegit que, davant la falta de fonaments, examinarà si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal en els querellants.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ja ha anunciat "el corresponent recurs de súplica com a pas previ al Constitucional", i ha carregat contra el TSJA, la jutgessa d'Osca, l'ajuntament i el govern aragonès: "Si les pintures es malmeten, hi haurà, però, una clara responsabilitat i ningú podrà dir que no s'hagi advertit".

Tornant a la interlocutòria d'aquest dimarts, el TSJA argumenta que la jutgessa "no només va actuar legítimament en l'exercici de la seva funció" a l'hora d'executar forçosament la sentència, sinó que "va respectar i va donar compliment" al que ordenava la llei d'enjudiciament civil. "En contra del que exposen els querellants, no s'observa ni en els fets que narren, ni d'ofici, l'existència de cap delicte", diu l'escrit. Pel que fa a la possible sanció, el TSJA adverteix que examinarà si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal per part dels exconsellers davant "l'absoluta falta de fonaments" sobre l'existència dels delictes que s'imputen als querellats. En canvi, desestima donar llicència a l'Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè iniciï un procediment penal per delictes d'injúries i calúmnies contra els exconsellers.

Els exconsellers van presentar la querella a finals de març i demanaven diverses mesures cautelars, com exigir a la jutgessa Rocío Vargas la paralització de qualsevol actuació derivada de l'execució del trasllat de les obres. Ho van argumentar dient que no es pot posar en perill el valor jurídic a protegir, que en aquest cas és el patrimoni històric. Segons la querella, els càrrecs municipals de Sixena i del govern aragonès van induir la magistrada a executar forçosament la seva sentència del 2016 "amb plena consciència i voluntat que l'execució sol·licitada obviava l'evidència constatada que comportava la destrucció o greu alteració d'uns béns d'interès cultural" —un fet que consideren que comporta un delicte de prevaricació. També van apuntar que la sol·licitud d'execució forçosa és "conseqüència d'una voluntat política allunyada del necessari respecte al principi de legalitat". "El ciutadà és lliure d'actuar segons la seva voluntat, consciència i bon fer, tenint com a límit la llei; però el funcionari o servidor públic només pot actuar de conformitat amb el camí i la manera d'actuar que li marca la llei", van afegir.