L’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha reviscut aquest dimarts en el judici als Pujol les coaccions que ell i el propietari de l’entitat bancària, Higini Cierco, van rebre de la policia patriòtica del PP perquè, de forma il·legal, donessin informació de polítics catalans. “El cap d’Afers Interns Marcelino Martín-Blas em va fer llegir un paper que posava: L’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme català i em demanava col·laboració i els comptes bancaris de les famílies de Mas, Junqueras i de Pujol”, ha declarat Miquel, en ser preguntat per l’advocat de la família Pujol, Cristóbal Martell, fets que ja va explicar a la comissió del Congrés dels Diputats.
A la vista, l’ex CEO de la BPA ha tornat a detallar les coaccions que van rebre dels agregats d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra Bonifacio Díez i Celestino Barroso, el juny de 2014, i que si no responien “donarien un cop de destral a la BPA”, com va passar al final. Miquel ha negat que els donés informació, tot i que sí “un dossier de premsa amb possibles operacions irregulars del nacionalisme català”. Un mes després, el 7 de juliol de 2014, el diari El Mundo va publicar el famós pantallàs del traspàs de comptes dels fills de Pujol d’Andbank a la BPA. Miquel ha admès que van fer una investigació sobre si les dades podien haver sortit de la BPA i la conclusió no era concloent.
Finalment, la BPA va ser intervinguda i tancada just aquest dimarts fa onze anys per una informació del tresor nord-americà sobre suposat blanqueig, que després va retirar. El directiu també ha assegurat que van notar un canvi de comportament de treballadors del Sepblac (servei contra el blanqueig de capitals a l'Estat espanyol) vers a la seva filial Banco Madrid, també intervinguda i tancada sense cap irregularitat evidenciada, segons resolucions judicials posteriors.
Coaccionat pel govern espanyol
Davant aquest relat, el fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo ha requerit a l'ex CEO de la BPA perquè no va denunciar llavors les coaccions al Sepblac, al FinCEN o un altre organisme, i Miquel li ha respost: “No és habitual sentir-te coaccionat per un govern tan fort com el govern espanyol”. Els titulars de la BPA van denunciar les coaccions de la policia patriòtica del PP, coneguda per l'operació Catalunya a Andorra, el 2016 a la justícia andorrana, que manté els policies espanyols i l'expresident Mariano Rajoy, investigats. Martín-Blas va negar haver exigit informació il·legal als titulars de la BPA, en la seva declaració en el judici als Pujol. Celestino Barroso ha estat citat a declarar aquest dimarts a l'Audiència Nacional.
Fundacions gestores
L'advocat de l'Estat, José Ignacio Ocio, expressant "respecte" ha preguntat a Miquel si ha estat condemnat per blanqueig de capitals a Andorra, i l'ex CEO de la BPA ha aclarit que està pendent d'un recurs.
Pel que fa a la gestió dels comptes dels fills del president Pujol, Joan Pau Miquel i l'assessora jurídica de la BPA, Cristina Lozano, han explicat al tribunal que hi havia clients no residents a Andorra que volien garantir el seu anonimat a l'entitat, “preocupació” que va traslladar-li Jordi Pujol Ferrusola. Per a aquesta finalitat i també per evitar la fiscalitat andorrana, se'ls oferien fundacions panamenyes offshore. Així ho van aprovar la majoria dels germans Pujol. Per exemple, Mireia tenia la fundació Doral Internacional i Jordi Pujol Ferrusola, Kopeland Foundation. Tots dos testimonis han admès que quan la justícia espanyola va demanar saber la titularitat d'aquestes fundacions relacionades amb els Pujol Ferrusola, van ser comunicades i van dir els noms de tots els fills, menys Oriol, que va liquidar el seu compte. La majoria va regularitzar els diners amb Hisenda el 2014. Anticorrupció, però, sosté que el fill gran de Pujol va desviar uns dos milions d'euros d'Andorra a Mèxic.
“Facilitats” per marxar d'Andbank
En la sessió, també ha declarat com a testimoni el president d'Anbank, Manel Cerqueda, que ha assegurat que inicialment desconeixia que tota la família Pujol tingués comptes a la seva entitat, situada a Andorra. Preguntat pel fiscal, Cerqueda ha assegurat: “Quan ens van demanar destruir una part de la documentació, el banc es va negar i els vam donar facilitats per marxar d'Andbank. Van estar-ne encantats”. Els fills del president Pujol van traspassar els seus comptes d'Andbank a la BPA, el 2010. Els advocats dels Pujol no li han fet cap pregunta.
El testament de l'avi Florenci
Finalment, ha declarat un altre inspector de la UDEF (88.095) que va analitzar els moviments dels comptes dels Pujol. També va participar en l'escorcoll el 2017 a casa del president Pujol, on es va trobar el testament del seu pare, Florenci Pujol i Brugat, fet el 1966 i executat el 1981, en morir. Ha assegurat que en cap dels dos documents, l'avi Florenci feia referència que tingués diners a l'estranger.
El president Jordi Pujol en la carta de confessió, publicada el 25 de juliol de 2014, va explicar que els diners sense declarar que la família tenia a Andorra procedien d'una "deixa" que el seu pare va deixar a la seva dona i als set fills, en considerar "errònia" i "d'incert futur" la seva decisió de dedicar-se a la política. En concret, Pujol afirmava: "El meu pare va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners ubicat s a l'estranger —diferents als compromesos en el seu testament—, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobaven regularitzats en el moment de la seva mort a setembre de 1980 (...)"
El judici continua aquest dimecres amb l'interrogatori d'aquest policia per part de les defenses i d'altres testimonis.