El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà aquest dimarts a Brussel·les amb una carpeta sobre la taula crucial per a Pedro Sánchez i el seu futur com a president del govern espanyol: l’oficialitat del català, el basc i el gallec; un compromís assolit amb Junts per Catalunya al pròleg de l’actual legislatura, a canvi del nomenament de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. De moment, però, les reticències d’alguns països continuen vives i Europa manté el fre a oficialitzar la llengua catalana. Així s’ha desprès aquest dilluns de la resposta que ha donat el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, quan se li ha preguntat en una roda de premsa per aquesta qüestió. “El punt està inclòs en l’ordre del dia i treballarem amb tots els estats membres fins demà mateix per incloure-hi qualsevol cosa”, ha manifestat el ministre, que aquest dimarts s'absentarà de la cita i qui viatjarà a Brussel·les serà el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro.
Ha confirmat que hi ha països que tenen “reticències” i “dubtes”, i ha assegurat que el govern espanyol intentarà “resoldre'ls” en una negociació in extremis. Per aconseguir l'oficialitat del català, cal la unanimitat dels 27 estats membre en la votació. El ministre ha insistit que aquesta carpeta afecta la "identitat nacional espanyola", que és "plurilingüe". "Així és a la nostra Constitució, al Congrés i el Senat, i el que és més important, ho és als carrers de les nostres ciutats; és la nostra realitat". S'ha referit també indirectament al PP, que s'oposa a l'oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa: "Estic segur, i no em cap al cap que no sigui així, que totes les forces polítiques espanyoles estan parlant amb les seves forces germanes per aconseguir que aquesta identitat nacional sigui reconeguda".
Albares ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa amb el seu homòleg alemany, Johann Wadephul, després de reunir-se tots dos durant poc més d’una hora al madrileny palau de Viana. El ministre d’Exteriors del nou executiu del conservador Friedrich Merz també ha estat preguntat per l’assumpte del català en aquesta compareixença conjunta. El diplomàtic, però, ha optat per no mullar-se. Ha explicat que en la seva trobada amb Albares han estat comentant aquesta qüestió durant una bona estona, i s’ha compromès a “traslladar-ho al govern federal” d’Alemanya.
Alemanya forma part d’alguns dels països que ja havien plantejat dubtes o reticències sobre l’oficialitat de les tres llengües que a Espanya són cooficials amb el castellà. Forma part de la llista d’estats —juntament amb França, Itàlia, Suècia, Croàcia, República Txeca i Finlàndia— que reclamen explicacions més detallades sobre les implicacions legals i els costos econòmics de la mesura.
El govern espanyol, en anteriors propostes, ja havia intentat seduir els socis europeus assegurant que assumiria ell mateix aquesta despesa. Hi ha països que dubten que Espanya pagui aquests diners de manera indefinida. Ara mateix, hi ha una desena de països que no acaben de veure clar aquesta posada en marxa de l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Sí que estan a favor de la mesura països com Portugal, Bèlgica i Hongria.
Bolaños assegura que el govern espanyol treballa "intensament i a tots els nivells"
Paral·lelament, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha assegurat aquest dilluns després d'haver-se reunit a Barcelona amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que el govern espanyol treballa "intensament i a tots els nivells" per aconseguir aquesta oficialitat. Ha destacat el "compromís absolut" de l'executiu socialista per aconseguir que aquestes tres llengües siguin de primer nivell a Europa.
La proposta d'Espanya: una oficialitat plena d'implementació progressiva del català
La proposta que Espanya pretén plantejar aquest dimarts és votar l'oficialitat del català amb un pla d'implementació progressiva i realista. L'oficialitat no es materialitzaria fins al 2027, quan es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, cosa que a l'última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Això comportaria que la reforma inclogués una "derogació" immediata d'ella mateixa.
És a dir, que les institucions europees no estarien obligades a redactar tots els seus actes legislatius ni a publicar-los al Diari Oficial de la UE en català, basc i gallec. Els estats, segons informava aquest divendres l'agència Europa Press, haurien d'abordar en un termini de com a màxim quatre anys la revisió de l'acord per decidir si es manté o es posa fi a la derogació. Albares, en la roda de premsa d'aquest divendres, ha assenyalat que la proposta actual és "sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els estats".
El compromís de Sánchez amb Junts
Juntament amb la llei d'amnistia i la delegació a la Generalitat de les competències en immigració, l'oficialitat del català a Europa és un dels grans compromisos adquirits per Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya en aquesta legislatura. Els independentistes insisteixen que tot és qüestió de voluntat política i capacitat de pressió i acord amb els altres 26 països de la Unió Europea. Però el govern espanyol ha insistit sempre que és difícil perquè cada estat té la seva respectiva realitat lingüística (temen que obrir la porta al català, basc i gallec impliqui haver-la d'obrir a altres idiomes, com el rus en el cas dels països bàltics), i altres executius conservadors volen ser fidels al PP espanyol.
Precisament aquest dissabte el diari ABC publicava que el PP està treballant per dinamitar aquesta oficialitat del català. Alberto Núñez Feijóo té una bona relació amb Antonio Tajani, actual ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia. Segons aquest mitjà, les converses entre tots dos haurien provocat que l'executiu de Giorgia Meloni estigui disposat a rebentar l'oficialitat d'aquestes tres llengües. Els italians, però, haurien demanat als populars espanyols que aconsegueixin sumar un altre país al veto per no quedar-se sols en aquest 'no'.
Per altra banda, el Financial Times publica aquest dilluns una informació que demostraria que Pedro Sánchez és conscient de la transcendència d'aquesta decisió per garantir-se el suport aritmètic de Junts durant la resta de la legislatura: aquest mitjà assegura que el govern espanyol hauria pressionat els països bàltics amenaçant-los de reconsiderar els seus plans sobre Defensa, així com la presència de tropes espanyoles a la frontera amb Rússia si no voten a favor d'oficialitzar la llengua pròpia de Catalunya.