Una vintena d'eurodiputats ha demanat a la Comissió Europea que protegeixi la "llibertat d'expressió i pensament" de les universitats catalanes arran de l'anul·lació per part d'un jutjat del manifest de suport de la Universitat de Barcelona als presos.

Gairebé 25 eurodiputats, majoritàriament del grup Verds/ALE i de l'Esquerra Unitària, han denunciat que l'anul·lació és una vulneració de la llibertat d'expressió i del "dret d'autogovern" de la UB en una carta dirigida a la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, a la vicepresidenta de Valors, Vera Jourová i a l'eurocomissària d'Educació, Mariya Gabriel. Els hi reclamen que exigeixin a les autoritats espanyoles que s'abstinguin "d'interferir" per aquest tipus de declaracions.

"La decisió judicial sembla que confirma el camí autoritari pres per les institucions espanyoles i amenaça les llibertats democràtiques i els valors universitaris", alerta la carta.

Entre els signants hi ha els eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, els eurodiputats d'ERC, Jordi Solé i Diana Riba, l'eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, i el membre de Bildu, Pernando Barrena.

Un manifest aprovat amb més d'un 90% de suport

El Consell de l'Alumnat de la Universitat de Barcelona (UB) va demanar a principis del mes d'octubre que es respectin les decisions del claustre, després que un jutjat anul·lés un manifest a favor dels presos polítics aprovat l'octubre de l'any passat en considerar que vulnera la llibertat d'expressió i d'ensenyament.

En un comunicat, el consell recordava que els estatuts del centre reconeixen la competència del claustre per "debatre i aprovar propostes de resolució sobre temes de transcendència social o universitària", i consideren que l'empresonament de líders polítics sí que té transcendència social. El manifest anul·lat es va aprovar amb més d'un 90% de suport, també el de molts no independentistes.

Per això, el consell demanava "que no s'intenti guanyar als tribunals allò que no es pot guanyar amb vots", que la UB recorrés la decisió per defensar les competències del claustre, el dret a la participació política dels seus membres i el dret a l'autonomia universitària.