La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PE) decidirà en els pròxims dies sobre les més de cinquanta peticions ciutadanes relacionades amb Catalunya que ha rebut en les últimes setmanes, han dit aquest dimarts fonts parlamentàries.

De la seva banda, el secretariat de la Comissió de Peticions ha considerat de forma preliminar que no admet a tràmit aquestes peticions en considerar que versen sobre assumptes que no són de competència comunitària, però aquest anàlisi previ ha estat objectat per alguns grups com l'Esquerra Unitària i els Verds europeus, pel que haurà de ser discutit en la reunió de coordinadors.

Qualsevol ciutadà pot dirigir-se a aquesta comissió parlamentària per presentar la seva queixa si considera que una administració del seu país ha vulnerat la legislació europea.

En el cas que la Comissió de Peticions admeti a tràmit la petició, el procediment és escoltar al peticionari i a la Comissió Europea, i després emetre la seva valoració i propostes d'acció, que en qualsevol cas no són vinculants.

En les peticions rebudes, de les que no es poden conèixer les sigles dels remitents per protecció de dades, es reivindica "el respecte per la democràcia a Catalunya" en relació amb la celebració de referèndum del passat 1 d'octubre, mentre que altres demanen que "se suspenguin els drets d'Espanya mitjançant l'Article 7 del Tractat de la Unió Europea".

La decisió final sobre si s'admeten o no a tràmit aquestes peticions ciutadanes podria estar en l'ordre del dia del pròxim 24 de gener, quan està prevista la pròxima reunió dels eurodiputats responsables.

Un assumpte europeu

L'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras ha dit que, segons la seva opinió, "és clar que és un assumpte europeu, i la prova és que l'Eurocambra va celebrar un debat després del referèndum en el ple", un argument que comparteixen altres eurodiputats com la portaveu d'IU en el PE, Marina Albiol.

No obstant això, l'eurodiputat de Ciutadans Javier Nart ha considerat que les peticions han de rebutjar-se perquè "la UE ha de respectar les funcions essencials dels Estats Membres, com són la integritat territorial de l'Estat, el manteniment de la Llei i la salvaguarda de la seguretat nacional".