Fonts del Parlament Europeu han assenyalat a l'ACN que l’Estat espanyol tindrà l’última paraula a l’hora de decidir si Carles Puigdemont pot prendre possessió de l’acta d’eurodiputat en cas que surti escollit en les eleccions del maig: "Si et presentes per Espanya has de fer el que et demana la llei electoral espanyola".

Es tracta d’una reacció a l’anunci de Carles Puigdemont de tornar a Catalunya si és escollit eurodiputat, emparant-se en la immunitat que li atorga el fet de ser membre del Parlament Europeu.

L’Eurocambra es remet a la LOREG, la qual preveu que els candidats electes jurin la Constitució "davant" la Junta Electoral Central en un termini de cinc dies després de la proclamació com a electes, que, a la vegada, s'ha de produir en un màxim de 20 dies després de celebrades les eleccions (article 224.1 i 2)

Segons la LOREG, l’acta d’eurodiputat és incompatible amb la d’un parlament autonòmic, en contra de les declaracions de Puigdemont. Mesos després de ser escollit com a diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions del 21-D, el Tribunal Suprem va suspendre Puigdemont i la resta de diputats processats en el judici de l’1-O. 

Fonts europees també refreden la possibilitat que l’expresident porti el seu cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i asseguren que primer hauria d’esgotar totes les vies judicials a nivell espanyol.

Pel que fa la candidatura europea del president d’ERC, Oriol Junqueras, les mateixes fonts creuen que “no és impossible" que obtingui l’acta de diputat al Parlament Europeu tenint en compte els precedents d’altres eurodiputats que han mantingut el càrrec tot i entrar a la presó; ara bé, en aquest cas la justícia espanyola tornaria a tenir l’última paraula.

L’entorn de Puigdemont defensa la immunitat

La immunitat parlamentària de Carles Puigdemont si és escollit eurodiputat seria “superior” a la que ofereix, per exemple, el Parlament, que és “molt limitada”, segons indiquen a l’ACN fonts de l’entorn de l’expresident. Asseguren que la immunitat és “prèvia” a la constitució de l’Eurocambra i que així ho recullen “múltiples sentències del Tribunal Constitucional i altres tribunals”. 

Per tant, afirmen les mateixes fonts, Puigdemont podria viatjar a Espanya sense risc de ser detingut per recollir l’acta en persona o bé fer el tràmit d’acatament de la Constitució -previ i necessari per obtenir l’acta- a Madrid.

Com a exemple, citen el cas de l’empresari José María Ruiz-Mateos (mort el 2015), que va ser posat en llibertat per ordre d’un jutge el 1989 després de ser escollit diputat al Parlament Europeu i gaudir d’immunitat parlamentària.

En aquest cas, apunten les fonts, va aplicar-se la immunitat de forma retroactiva. “La immunitat només no s’aplica en cas de delicte flagrant”, afegeixen. Ruiz Mateos es trobava en presó per haver colpejat l’exministre espanyol Miguel Boyer.

En l’escenari que Puigdemont pogués obtenir les credencials, la Junta Electoral Central comunicaria a Brussel·les la llista oficial d’eurodiputats de l’Estat, moment a partir del qual la justícia espanyola podria sol·licitar la suspensió de la immunitat. En tot cas, si Puigdemont ja fos a Bèlgica i s’acceptés la suspensió, no hi hauria motius per detenir-lo ja que la justícia espanyola va retirar l’ordre europea de detenció i no existeix cap procés contra l’expresident a Bèlgica.