Eugeni Villalbí (La Sénia, 1978) és el diputat d'Esquerra Republicana encarregat de defensar la gestió que ha fet el Govern de la greu sequera que afecta Catalunya des de fa quaranta mesos. Quan l'oposició surt en tromba a criticar la manca de planificació del departament d'Acció Climàtica, per exemple en la comissió parlamentaria, ell és qui posa en valor el pla de sequera que ha guiat la gestió de la crisi. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, una setmana després que el país hagi entrat en estat d'emergència per sequera, treu pit d'haver aconseguit endarerit l'entrada en aquest estadi alhora que respon a les crítiques de l'oposició, destacant el diàleg constant amb la resta de formacions polítiques i els sectors afectats per les restriccions.
Catalunya ja es troba en emergència per sequera. Era evitable entrar en aquesta fase o s’hauria pogut endarrerir?
De fet, s'ha endarrerit fins a un any gràcies a dues coses. Primer que el país ja disposava d'unes infraestructures que ens han permès dessalar una quantitat d'aigua equivalent a una mica més del que cap a l'embassament de Sau. I també per la gestió i pel fet de disposar d’un pla de sequera que fa uns anys no teníem. No es tracta que ens anem tirant els plats pel cap, sinó que reconeguem el mèrit de tothom, i el pla de sequera que tenim, el va aprovar qui eren responsables abans de l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquí tothom ha anat aportant, segurament tothom s'ha equivocat també. El pla de sequera ens ha ajudat a estar en un diàleg obert amb tots els sectors, a acordar mesures amb tothom i gràcies a aquestes i a les poques infraestructures que teníem, hem endarrerit un any l'entrada en emergència. Però si mentrestant no plou, era inevitable passar a aquesta fase.
Lloava ara el pla de sequera que va entrar en vigor el 2021 quan l’entrada en emergència encara semblava lluny.
Jo elogio el pla de sequera perquè és una eina imprescindible, no perquè sigui el millor. Hem viscut altres crisis on no teníem un full de ruta clar, com la covid, i tots els governs es van veure obligats a improvisar. Ara, el Govern té un full de ruta que, a més, va estar durant un llarg període en procés de participació. Això no vol dir que no estiguem oberts a fer-ne modificacions, de fet un dels acords que tenim amb els grups parlamentaris és que quan s'acabi aquesta sequera es revisarà el pla perquè s'han vist algunes qüestions que es poden afinar, que es poden millorar. Amb tot, el que tenim ara ens permet saber quines decisions prenem en cada cas i que aquestes decisions siguin el mínim contestades possible perquè són fruit d'un acord global.
Se'ns retreu que el país havia d'estar més ben preparat, però això s'ha de reclamar a altres que hauríen pogut fer molt més del que van fer
En canvi, l’oposició us retreu no haver planificat prou bé la situació.
S’acusa molt sovint al Govern de no gestionar i de mirar el cel, però jo crec que no ha estat així. Si fos cert no hauríem endarrerit un any l'entrada en emergència i tampoc s'hauria avançat en les infraestructures. Les decisions que depenen d’altres governs a vegades s’han pres sense avisar ni planificar, mentre tot el que depèn de l’ACA ha estat acompanyat i parlat. No és veritat que no s'hagi fet la feina. L’element en què crec que l'oposició té un punt de raó és que possiblement no estàvem prou preparats. I, sense voler posar retrovisors però com que se’ns fan retrets constants crec que ho hem de poder respondre, aquest fet és responsabilitat d’aquells que gestionaven l’ACA. És cert que van aprovar el pla de sequera i que es van trobar amb conflictes per gestionar, però com que constantment se’ns diu que el país havia d’estar més ben preparat, això s'ha de reclamar a uns altres que haurien pogut fer moltes més.
Des d’ERC donen especial importància a alguna infraestructura perquè aquesta es pugui fer com més aviat millor?
Hi ha infrastructures que són de millora de qualitat d'aigua que ens surt per l'aixeta, altres per evitar pèrdues i altres que són per generar més aigua. El primer cas és el de l’estació potabilitzadora que hi ha a Cardedeu, on ara s'està licitant el projecte per fer millores en la filtració i la qualitat de l'aigua. Aquestes inversions estaven pendents des de l'any 1992. Altres obres importants són l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, la de Foix o millores en potabilitzadores. A més, fins ara teníem infrastructures per regenerar aigua fetes que no estaven en funcionament, que és gairebé pitjor que no tenir-les, però això també s’està començant a revertir. La voluntat és licitar al màxim perquè encara que plogui les obres es facin. M’agradaria que quan sortim de la crisi es vegi que no s’estan fent pedaços sinó obres estructurals i estratègiques pel país, que malgrat que aquest govern d’ERC li ha tocat gestionar la pitjor sequera de la història, deixi com a llegat totes les infraestructures per fer front a una altra sequera i no haver de patir en el futur com hem patit ara.
El llegat del Govern d'ERC serà deixar totes les infrastructures per fer front a una altra sequera i no haver de patir en el futur com hem patit ara
En els últims anys no s’han fet grans infraestructures. No vam aprendre la lliçó de la sequera del 2008?
Aquella sequera va ser molt greu i només va durar divuit mesos. Ara en portem quaranta. Llavors no estàvem preparats i com a resultat es va construir la dessaladora del Prat durant un govern d’esquerres del qual nosaltres en formàvem part també. El 2008 en vam sortir perquè va ploure, no sé si gràcies a la Moreneta, no per les infrastructures que tinguéssim. Durant molts anys les inversions funcionaven com una aixeta antiga, que d’un costat surt aigua calenta i de l’altra freda, però amb pluja i diners. Quan s’obria la maneta de la pluja, la dels diners per fer inversions es tancava. I quan deixava de rajar aigua de pluja, s’obria la dels diners. Quan plovia acostumàvem a deixar de pensar en la sequera i s’aturaven les inversions, que és el que va passar a Catalunya. Ara vull pensar que encara que plogui s’aniran fent inversions, ja que moltes de les obres estan licitades. S’ha de tenir en compte també que com que es van haver de fer moltes inversions en el cicle de l’aigua de cop, sense una previsió, l’ACA va quedar endeutada durant anys.
La preocupació per la sequera augmenta ara perquè ens afecta a Barcelona però fa temps que municipis pateixen talls d’aigua
Sempre es diu que els ciutadans van aprendre la lliçó d’aquella sequera. Ara es troben amb més restriccions i rumors que en algun moment, hi haurà franges horàries en què no podran obrir l’aixeta. Com s’ha d’imaginar els pròxims mesos els ciutadans de Catalunya?
La preocupació per la sequera augmenta ara perquè afecta a Barcelona i a la regió metropolitana on vivim 6 milions de persones. Però ja fa temps que un munt de municipis s'estan abastint amb cisternes i tenen talls d'aigua. Entenc que quan això ens arriba a Barcelona pren una altra dimensió perquè no pots abastir milions de persones amb camions i tot es gestiona de manera diferent. Esperem que plogui abans i tenim mesures per guardar el màxim d'aigua per no haver-nos-hi de trobar, però si entrem en fase 2 de l'estat d'emergència i posteriorment la fase 3 -perquè vull imaginar-me que no n’haurem de preparar cap més- els talls són possibles. Aquests són més complicats que la reducció de pressions que ja s’està fent en alguns municipis, ja que pels efectes de la pressió es poden rebentar canonades. El tancament total és complicat, però pot haver-hi talls. Hem d’entendre que la solució no depèn de baixar la pressió, ni els camions o els vaixells d’aigua. La solució a la sequera serà que plogui o haurien estat unes infrastructures que ara no tenim.
La solució a la sequera serà que plogui o haurien estat unes infrastructures que ara no tenim.
La darrera setmana ha estat marcada per les protestes de la pagesia. Un dels acords que han anunciat amb els grups parlamentaris es revisar les restriccions per la sequera que pateixen. Això s’hauria d’haver fet abans?
Sí, el que passa és que podem revisar el pla de sequera, però igualment no hi haurà prou aigua per a tothom. Per tant, haurem de ser molt honestos i molt sincers amb la pagesia davant la situació difícil que hi ha. I avui dia consumim 330 hectòmetres cúbics l'any, no arribem amb els 100 que tenim als embassaments i els que poden dessalar i regenerar. Per tant, com que l'aigua no hi és, ha de sortir d'algun lloc. El que sí que estem és oberts a escoltar-los perquè una part molt important del sector de la pagesia ha fet un esforç molt gran per modernitzar-se i no és just que qui ha fet el sacrifici pateixi les mateixes restriccions que els que no. Per això haurem de mirar en quins casos ens podem permetre alguns marges.
Els pagesos denuncien que són qui més restriccions pateixen.
Sí, és així. És un sector que consumeix molta aigua i ara mateix l’aigua no hi és, llavors hem de veure com podem revisar les restriccions. El nostre compromís és que quan s’hagi de revisar el pla de sequera ens fixem en les restriccions al sector primari. També hem de deixar molt clar que el primari és l'únic sector que fins avui dia, amb l’arribada de l’emergència, havia notat les restriccions. I això és molt injust. De la mateixa manera que dic que no hi ha aigua i que no sé quin marge tindrem, també reconec al sector primari que són els únics a qui se’ls ha tancat l’aixeta i que han tingut pèrdues. Potser això demostra que com a societat, com a país, no acabem de valorar prou la feina que fan. El sector es troba en una situació injusta per molts motius i si ara a sobre els hi arriben restriccions d’aigua, encara empitjora més. Tenen tota la raó de posar-ho sobre la taula i per això podem entrar a fer les revisions que calguin. Desconeixem quin marge tindrem, però estem disposats a explorar-los tots.
La lluita contra el canvi climàtic i contra la sequera és incompatible amb un creixement il·limitat del turisme.
Hi ha un altre sector que s'ha posat al punt de mira, el del turisme. Hi ha qui creu que representa una part molt important del PIB a Catalunya i per tant, hauria de tenir més flexibilitzades les seves restriccions i d'altres que opinen com el contrari, ja que mentre els ciutadans pateixen restriccions aquest no és limita. On es posiciona ERC?
Les dades ens venen a dir que hi ha un consum més intensiu d'aigua en els turistes, en part perquè la majoria venen a l'estiu, quan tots n'empram més i perquè quan som fora de casa tenim uns hàbits diferents. El seu cas s’haurà de posar inevitablement damunt la taula quan revisem el pla de sequera, per veure si algun mecanisme ens permeti separar les dades de consum del sector. Ara mateix, hi ha una part del Parlament que creu que no s’ha de fer cap inversió per incrementar l’oferta, ni dessalinitzadores ni potabilitzadores, defensant que tenir aigua fa que la gent no percebi que és un recurs finit; i una altra que creu que la tecnologia ens ho resoldrà tot i que fent més dessaladores, més potabilitzadores, més regeneració, podem continuar creixent. Jo crec que l'adaptació en aquesta nova realitat de canvi climàtic i la lluita contra la sequera és incompatible amb plantejar un creixement il·limitat en moltes infraestructures, com el Quart Cinturó o l’ampliació de l’aeroport. El discurs de lluita contra el canvi climàtic i contra la sequera és incompatible amb un creixement il·limitat del turisme. Això vol dir que hem d'estar contra el turisme? En contra de tenir interconnexions a nivell internacional? No ben bé, però l'hem de poder gestionar.
Hi ha un projecte en concret que reflecteix aquest debat, el del Hard Rock. La sequera és motiu suficient per aturar-lo?
El del Hard Rock no és el nostre model. Mai no ha estat un projecte impulsat per Esquerra, sinó al revés. Quan hi hem entrat va ser per reduir-ne la dimensió, tant per la part de ludopatia com per l’impacte del projecte. No en som abanderats que el defensen, però tampoc estem impedint res, estem deixant que es vagi tramitant. A partir d’ara, el desenvolupament socioeconòmic del país necessitarà introduir la variable mediombiental. Ja no és només la sequera, sinó el canvi climàtic el que ha de condicionar el Hard Rock i qualsevol altre projecte.
Fa mesos que parlem de la sequera. Ara fa un any damunt la taula hi havia les sancions als ajuntaments que consumissin més aigua de la permesa al pla. Hi ha ajuntaments que continuen per damunt de la dotació. Com s’ha de fer front a aquests casos?
Ara fa més o menys un any estàvem debatent i tramitant el decret d'emergència per la sequera. I a partir d’aquí van començar tota una sèrie de reunions per preparar la cimera de l’aigua que l’oposició va decidir dinamitar. Des de llavors hem mantingut aquestes reunions durant tot l'any i crec que s’ha de posar de relleu la voluntat de diàleg permanent que el Govern. Alguns diran que perquè és conscient de la seva feblesa , jo crec que conscient de la magnitud de la tragèdia i de la gravetat de la crisi. En aquella època, un dels temes que ens va centrar els debats era el règim sancionador, perquè l'oposició deia que es feia per passar les culpes al món local. El decret tenia més d’una desena de punts i tota la resta donava als ajuntaments capacitat per tramitar obres, expropiar pous... La majoria eren mesures per facilitar que els ajuntaments treballessin. Les sancions només eren un punt i es van posar per incentivar que els ajuntaments es posessin les piles, no per sancionar-los, ni recaptar: les multes, siguin de 300 o de 3.000 euros, no ajudaven la Generalitat a fer cap dessaladora.
Molt pocs ajuntaments han estat sancionats, només en casos on hi havia incompliments o alguns pocs ajuntaments que inicialment van dir que no volien passar les dades de consum
Creieu que han tingut efectes?
Sí, des de llavors un munt d’ajuntaments que no tenien pla de sequera l’han aprovat. Són molt pocs els que finalment han estat sancionats, i per casos com no voler passar les dades de consum quan els hi demanàvem. La polèmica de les sancions va sorgir d’un tema que en realitat no era, però que ha servit perquè els ajuntaments es posin al dia, revisin les xarxes, facin el seu pla de sequera i la Generalitat faci esforços per ajudar-los.
Potser es pensaven que fent partidisme a la cimera de l'aigua desgastaven el Govern però en realitat desgastaven el país
Des de grups de l’oposició reclamen que es torni a fer una cimera de l’aigua. Ho veieu amb bons ulls?
A vegades se'ns retreu que no fem autocrítica i jo puc reconèixer que abans del decret aprovat el febrer del 2023 no hi havia un diàleg prou continuat amb les forces polítiques. Després de la cimera s'han anat mantenint reunions, en les que segons la magnitud hi ha participat el director de l'ACA, el secretari general o el conseller David Mascort. A la cimera de l'any passat hi vam anar amb moltes qüestions tractades d'abans i amb un document amb molt contingut. Aquella reunió no va tenir fruits perquè algú ho va decidir, jo crec que actuant irresponsablement, així. Potser es pensaven que fent partidisme desgastaven el govern però en realitat desgastaven el país i van decidir anar per aquí. ERC i el Govern no hi vam entrar, vam voler jugar a la responsabilitat i a buscar un acord. Vam estar disposats fins i tot a modificar el règim sancionador i tampoc ho van acceptar. Setmanes més tard, al Parlament es va aprovar una llei al maig amb mesures urgents per fer front a la sequera que no tenia res més que els acords que havíem plantejat a la cimera. Si això va ser possible al mes de maig, per què no ho va ser al Palau al març? Per partidisme i per voluntat de desgast.
No creieu que té sentit llavors una nova reunió com aquella?
Què ens diu a nosaltres que si se'n celebra una altra no acabarà passant el mateix? La ciutadania i els sectors, començant per la pagesia, no es mereixen que ens tornem a tirar els plats pel cap. També cal tenir en compte que de llavors hem mantingut un diàleg permanent i constant i que un cop explicades totes les mesures, havent aconseguit un grau alt de compliment de la llei, amb les explicacions a les reunions de seguiment... jo no dic que la situació no sigui greu com perquè ens trobem, però si l'hem de fer hem de saber per què i ha d'haver-hi un compromís de voluntat d'acord. En cap cas com s'ha plantejat fins ara, sense haver-ne parlat abans amb els grups, el conseller o el president, i utilitzant-la de nou per desgastar. Hem de tenir garanties que servirà per a alguna cosa i el que no podem fer és un altre ridícul, com el que els grups de l'oposició ens van fer fer, entre tots, el març de l'any passat. Va ser un ridícul polític no del Govern, sinó de la classe política no vam estar a l'altura.
La cimera de l'aigua va ser un ridícul polític no del Govern, sinó de tota la classe política que no vam estar a l'altura
Diu que l'oposició va intentar desgastar el Govern amb la primera cimera. Creu que ho han aconseguit i que la sequera pot condicionar el futur de l'Executiu?
No tinc una bola de cristall, però veient com ha actuat i ha gestionat el Govern, jo crec que tothom és molt conscient que s'ha fet tot el que es podia fer, que s'ha dialogat amb tothom, que s'han avançat tots els escenaris del pla especial de sequera, que s'han activat tots els recursos necessaris, que fins i tot, quan amb el Ministeri hem tingut problemes, no n'hem fet un cavall de batalla constant, com altres sí que ho han fet amb nosaltres. Potser totes les crisis poden desgastar? Jo crec que la tàctica de l'oposició en aquest sentit ha fracassat, perquè s'ha estat a l'altura. Pot ser que tota crisi també reforci perquè crec que la gent sabrà valorar que el Govern ha estat responsable. Vull pensar que d'aquesta crisi com a país ens sortirem més forts, aprendrem lliçons, deixarem el país preparat, no caurem en els errors del passat de tancar l'aixeta dels recursos quan és necessari invertir, no farem retallades com altres van fer i farem la feina. I també vull pensar que el meu grup a l'oposició ho haguéssim fet diferent, haguéssim estat exigents però sempre intentant acompanyar el Govern.
Crec que la gent sabrà valorar que el Govern ha estat responsable amb la gestió de la sequera
Des del PSC, en canvi, defensen que sí que han allargat la mà al Govern i a Esquerra. No ho heu vist així?
En alguns moments sí. Ja els hi he dit des del faristol del Parlament que han de ser valents. Tot allò que hem pactat ha estat amb ells: les inversions als pressupostos, la llei de la sequera, les inversions amb les potabilitzadores i les dessaladores, les ajudes al món local... per què no es fan seus els seus acords si no és amb voluntat de desgastar el Govern? Han de poder sortir i explicar al país que la situació és greu i que són una oposició responsable. No només allargar la mà i després sentir-se culpables d'haver pactat.