Després de les denúncies polítiques per l’espionatge massiu a 65 polítics, activistes i familiars d’independentistes catalans a través del programa Pegasus, ara s’embasta l’estratègia jurídica per denunciar la greu vulneració de drets dels afectats. Tot i la bona entesa dels advocats que han rebut l’encàrrec de cercar els autors d’aquests delictes, l’estratègia no serà conjunta. És un reflex de les diferències mostrades entre els líders de Junts i ERC, tot i compartir que el govern espanyol ha de donar explicacions d’aquest espionatge, que tot apunta que ha estat executat pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI) ja que l’empresa israeliana NSO només ven Pegasus als estats. A més, el programa té un elevat cost, uns sis milions d’euros, que s’incrementa cada cop que es realitza un atac. Els afectats han sabut, a més, que NSO monotoritza aquests atacs, és a dir fa com una atenció al client en l’ús del virus, i per això la majoria descarta que l’autoria sigui d’un grup de funcionaris patriòtics sense control.
Hi ha dues estratègies clares: per una banda denunciar els titulars de NSO i seguir el rastre del diners i per l’altra demanar a un jutge que ordeni al govern espanyol que desclassifiqui secrets sobre les actuacions del CNI als independentistes catalans. No són estratègies excloents. A banda, l’atac del sofware Pegasus pot qüestionar investigacions vigents contra independentistes, com és el cas Volhov, els organitzadors de l’1-O i els CDR acusats de terrorisme. Els advocats d’Òmnium, l’ANC, Junts, ERC i la CUP ultimen els escrits de les seves querelles i denuncies, que segurament es presentaran la setmana vinent. Les denuncies han de ser presentades en el lloc on es produeix el fet delictiu, i per això van avançar que es presentaran a sis països.
En el cas de Barcelona, s’hauran de presentar en el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, el titular del qual va admetre a tràmit, el setembre de 2020, la querella de l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, i l’exdiputat i regidor d’ERC, Ernest Maragall, en ser alertats que van rebre l’atac de Pegasus. El magistrat José Antonio Cruz de Pablo va acceptar de demanar dues comissions rogatòries: una a Israel per requerir a l’empresa NSO si va actuar contra els dos mòbils dels republicans, i a l’estat d’Irlanda perquè demanés dades a l’empresa WhatsApp, ja que va ser la que va alertar als dos polítics. Israel no ha respost des de l’octubre del 2020, mentre Irlanda va indicar que WhatsApp va contestar que la informació de les dades és guardada en una empresa dels Estats Units, i per això s’ha demanat a aquest país la informació.
Kitchen i cas Pujol
Inicialment, el titular del jutjat d’instrucció 32, amb el vistiplau del fiscal especialitzat en delictes informàtics, va descartar de citar com a investigat el llavors responsable del CNI, Félix Sanz Roldán, com sol·licitava l’advocat dels republicans, Andreu Van den Eynde, que ara s’ha descobert que és una de les 65 víctimes espiades, segons The Citizen Lab de la Universitat de Toronto. S’espera que els afectats de Barcelona, que són la majoria, sol·licitin al magistrat que reclami al Consell de Ministres del govern Pedro Sánchez que desclassifiqui el secret sobre les activitats del CNI vers els independentistes catalans. No seria el primer cop que passa en una investigació judicial en curs. El govern del PSOE va aprovar la desclassificació dels documents sobre l’espionatge policial el 2013 a l’extresorer del PP Luís Bárcenas, sobre la coneguda Operacion Kitchen, el gener de 2019, i trobats al Ministeri de l’Interior amb diferents noms i carpetes. La petició va ser feta per dos jutges de l’Audiencia Nacional: Manuel García-Castellón i José de la Mata, que investiguen el cas Villarejo i la contabilitat B del PP, amb algunes peces ja jutjades i amb condemnes al partit dretà.
Precisament, pel judici contra la família Pujol Ferrusola, l’advocat d’Oriol Pujol, el penalista Xavier Melero, ha demanat a l’Audiència Nacional que demani a la secretaria del Consell de Ministres que desclassifiqui els documents que estiguin relacionats amb una part de la denominada Operació Catalunya, en les diligències del Jutjat Central d’Instrucció 6, amb identificació de les persones que apareixen relacionades en la mateixa i autorització perquè puguin declarar sobre aquests extrems en el judici oral. Per ara no hi ha cap resposta del tribunal.
Conveni de Budapest
Pel que fa a la col·laboració entre països, en aquest cas es pot advocar al Conveni de Budapest o conveni sobre delictes cibernètics, que és el primer tractat internacional per investigar delictes informàtics i delictes a Internet amb l’harmonització de les lleis entre nacions, i que està en vigor des de l’1 de juliol de 2004. Va ser elaborat pel Consell d’Europa a Estrasburg i actualment hi ha 66 estats subscrits, inclòs Israel. Per tant, Israel no hauria de tenir cap objecció en donar informació sobre NSO i Pegasus al jutge de Barcelona o als jutges dels països on han estat afectats els independentistes catalans.
Precisament, Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, va ser la primera en denunciar el seu espionatge il·legal amb Pegasus en aquest país, ja que el seu nom va sortir el 2020, amb el cas de Torrent, Maragall i Jordi Domingo. La fiscalia té el seu cas.
Volhov i Pegasus alhora
Un segon front obert per l’atac de Pegasus, ara descobert, és que pot posar en qüestió les investigacions penals que segueixen obertes actualment contra independentistes catalans. El cas Volhov, iniciat a mitjans del 2019 per descobrir el finançament suposadament il·legal de l’independentisme català, és el més clar ja que hi ha dos investigats que tenien intervinguts els seus mòbils per la Guàrdia Civil, amb autorització del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, i al mateix temps van rebre atacs de Pegasus. Són: l’exdirigent de Convergència David Madí, del qual la investigació de CitizenLab no pot determinar quan va rebre l’atac, i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, amb atacs el 4 de novembre de 2019 i el 14 d’abril de 2020. A més, el cap de l’Oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, atacat el 13 de juliol de 2020, va ser detingut mesos després en el cas Volhov i se li van comissar el mòbil i aparells electrònics. Amb aquestes coincidències, es generen moltes preguntes: els investigadors de la Guàrdia Civil del cas Volhov van veure que aquests aparells eren atacats per Pegasus? O, van usar informació extreta per Pegasus? Les defenses de Madí, Vendrell i Alay estudien ara si reclamen algun aclariment en aquest sentit en el jutjat.
Un altre procediment penal que pot ser qüestionat és el de l’exsecretari d’Economia i diputat d’ERC, Josep Maria Jové, al qual la investigació de Toronto també indica que el seu mòbil va ser atacat. Jové, juntament amb Lluís Salvadó, està processat per organitzar l’1-O i pendent de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En el cas de Jové, els investigadors no podien desencriptar el seu aparell i van dur-lo a Madrid i fins i tot es va demanar ajuda a una empresa especialitzada d'Israel (Cellebrite), segons es constata en el sumari dels organitzadors de l’1-O, on també hi ha una trentena d’excàrrecs pendents de judici a l’Audiència de Barcelona. Amb aquest atac confirmat, la Guàrdia Civil es va ajudar de la informació extreta per Pegasus per farcir els informes incriminatòris presentats al jutjat d'instrcció 13 de Barcelona? Els investigats del 1-O també podrian sol·licitar si van tenir atacs de Pegasus el 2017, ja que la recerca de l'entitat CitizenLap només detecta la presència del virus en mòbils de particulars que li han entregat.
Tsunami
I el tercer procediment penal és a l’Audiència Nacional contra els tretze veïns i membres del CDR, acusats de terrorisme. La sala penal de l’Audiència Nacional, l’1 d’abril passat, va renyar per tercera vegada al magistrat Garcia Castellón per no facilitar informació de la instrucció a les defenses. En aquest cas era facilitar-los part de les diligències secretes 104/2017, obertes contra persones i col·lectius independentistes, sense que encara s’hagi aixecat el secret ni se sàpiga les persones afectades. Els casos d'Adri i Tamara Carrasco surten d'aquestes diligències. Es dona la circumstància que en aquesta investigació fa temps es van filtrar noms d'investigats com el de l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, el qual curiosament també es un dels atacats per Pegasus, sense que es detalli la data. A partir d’aquesta investigació secreta a l’Audiència Nacional es van crear dues peces: contra els CDR detinguts el 23 de setembre de 2019 i contra els suposats autors de Tsunami Democràtic, on hi ha investigats Madí i Vendrell, també infectats per Pegasus.
Des de l’advocacia es considera gairebé impossible que un jutge hagi autoritzat aquesta invasió tant agressiva a la intimitat de persones, i que no han comès cap delicte de gravetat. Es recorda que habitualment, quan un magistrat autoritza la intervenció telefònica (amb el programa Sitel) i l’ús de valises de geolocalització en cotxes (com s’ha fet en el cas Diputació i als CDR), només es valida a persones concretes i com a màxim durant un mes, i passat aquest temps es revisa si cal prorrogar-ho. També es descarta que el jutge del Tribunal Suprem que revisa les accions invasives del CNI, primer Andrés Martínez Arieta i des del desembre de 2019 Pablo Lucas, hagin validat aquesta vulneració de drets de persones només pel denominador comú d’estar a favor de la independència de Catalunya i impulsar manifestacions.
Presos polítics
La majoria dels virus de Pegasus a mòvils que s’han pogut acreditar ara eren per caçar el president Carles Puigdemont, fet que es comprova en els atacs a la seva dona, Marcela Topor; al seu advocat, Gonzalo Boye, amb més de divuit intents el 2020, o a Joan Matamala, germà de Jami Matalama, que sempre està al costat del president, infectat setze cops. Una altra mostra és la del professor d’universitat Josep Maria Ganyet, infectat tres cops entre l’octubre de 2019 al març del 2020, que s’associa a dates per veure o estar en contacte amb Puigdemont o el seu entorn.
Un altra constatació molt greu és que en repassar les dates dels atacs, Andreu Van den Eynde ha descobert que va ser atacat quan mantenia una reunió amb la resta d’advocats dels presos polítics per debatre el fet que un jutge de Lleida va qüestionar que l’Audiència de Barcelona fos la competent per resoldre l'evolució de grau, els permisos i les sortides dels polítics, i considerava que devia fer-ho el Tribunal Suprem, com va passar. Una greu intromissió al dret de defensa que segurament denunciaran en la vista de les demandes presentades al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Precisament, en la recent vista en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sobre les prejudicials de Llarena per l’extradició dels exiliats catalans, els advocats insistien que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional han actuat i creat lleis ad hoc contra els independentistes catalans, que definien com a “grup concret” (hi havia divisió entre advocats per usar el concepte minoria ètnica), més que un atac individual. Sigui el que sigui, es reclama valentia al govern de Pedro Sánchez per aclarir les actuacions del CNI.
