Proderai, Cronos, Gàbia: què són? Per què serveixen? Quanta gent formada en la detecció de processos de radicalització hi ha a Catalunya? Per saber quina és l'estratègia dels Mossos en matèria antiterrorista i com van actuar per poder desarticular una cèl·lula en només quatre dies, sense provocar pànic ni desinformació entre la població, cal entendre els programes específics que es van posar en marxa a partir del 2015, en alguns dels quals es comença a treballar vuit anys abans.
2015, punt de no retorn
L'any 2015 els Mossos inicien el programa antiterrorista que ordena i dirigeix tota l'activitat policial, centrada, sobretot, en la prevenció.
Els atemptats al setmanari Charlie Hebdo, a la sala Bataclan de París i la desarticulació del cas Caront, amb 11 detinguts —a càrrec dels Mossos— d'una cèl·lula gihadista que pretenia atemptar a Catalunya fan que els Mossos planifiquin tot el dispositiu de protecció antiterrorista a tot el país.
Amb el nivell 4 d'alerta de risc d'atemptat terrorista sostinguda en el temps, els Mossos d'Esquadra dissenyen Cronos, un dispositiu específic amb 743 punts perfectament identificats i clau a l'hora d'establir els controls. Entre aquests hi ha els principals punts turístics de Barcelona, com la Sagrada Família i la Rambla, i també una rotonda de Cambrils que dona entrada a la zona del passeig marítim —on hi havia els mossos que van abatre els terroristes.
Des de vuit anys abans, la policia catalana treballava en el Proderai a partir de l'estructura de relacions amb la comunitat musulmana. "S'inicia el 2011 quan un atac terrorista encara ens semblava molt llunyà", diu el portaveu dels Mossos, Albert Oliva. El Proderai, el Procediment de Detecció de la Radicalització Islamista, té diferents eixos basats en la detecció de la radicalització. A banda dels Mossos, inclou les 214 policies locals, 13.000 agents de seguretat privada, centres educatius i presons. Es dona formació a unes 28.000 persones que treballen sobre el terreny i que estan preparades per detectar actituds o situacions sospitoses.
Hi ha un programa específic per a escoles, amb xerrades informatives de policies a directors i mestres dels centres; alguns dels agents que treballen en el Proderai afirmen que es tracta d'un àmbit en què "s'ha de planificar més".
L'altre gran eix són les presons. "L'entorn de la presó és més segur perquè es controlen les comunicacions amb l'exterior i es poden detectar més ràpidament els processos de radicalització", diuen fonts de la lluita antiterrorista. Les mateixes fonts destaquen que després dels atemptats de l'any passat cal "un pla interdepartamental". "La divisió d'intel·ligència dels Mossos que fa l'anàlisi de l'amenaça s'hauria de coordinar per preveure radicalitzacions al país", detallen. També subratllen que es tracta de fer prevenció "d'una generació futura" i que és bàsic per a una "policia d'estat".
Entre el 2012 i el 2015, quan Ramon Espadaler era conseller d'Interior, Joan Anton Mellón, catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat de Barcelona i especialista en radicalització terrorista, va plantejar la formació d'un grup consultor d'especialistes amb la funció de convertir les dades disponibles en informació i anàlisi estratègica. Ho va tornar a proposar l'any 2016, quan Jordi Jané ocupava la Conselleria d'Interior. Tanmateix, cap dels consellers va dur a terme la proposta.
Pels agents especialitzats en la lluita terrorista, el pla de Mellón és una eina indispensable. Ell mateix va lamentar, quan va comparèixer en la comissió d'investigació dels atemptats del Parlament, el cas omís que de la seva proposta han fet els consellers responsables de la matèria. Com dèiem, Mellón proposa crear un grup que analitzi la informació de què es disposa actualment i elabori informes que després la Generalitat convertirà en polítiques públiques transversals de prevenció, integració i antiradicalització. "Teníem elements d'alarma i no els hem sabut veure. Si no els hem vist a Ripoll, com els hem de detectar en una gran ciutat?", va demanar-se Mellón al Parlament.
La clau és passar "d'una actitud reactiva a una actitud activa i preventiva". "Fem coses quan passen coses. Ens equivoquem", va afirmar al final de la seva intervenció. En diverses ocasions va dir que no s'han dedicat recursos a la lluita antiterrorista.
Ripoll, l'excepció
No hi ha dubte que els atemptats de Barcelona i Cambrils, preparats per joves aparentment integrats, marquen un abans i un després, i trenquen estereotips. També ho admet el portaveu dels Mossos: "L'entorn de l'imam de Ripoll va trencar tot tipus d'estereotips. Són nois molt joves, sense antecedents i aparentment integrats al municipi. No trenca només estereotips en l'àmbit policial, sinó que en trenca en tot l'entorn d'aquestes persones. En l'àmbit educatiu, esportiu, cultural... Ha de fer reflexionar i mirar de saber si s'hauria pogut detectar abans".
Agents de la unitat d'informació que treballaven sobre el territori i que coneixien l'entorn de la mesquita de Ripoll admeten, sobre els integrants de la cèl·lula, que "els serveis centrals d'informació encarregats de parlar amb totes les comunitats van considerar que no eren una amenaça". La raó és que no es van detectar influències ni discursos radicals i que no hi havia investigats.
Els Mossos tenen sota el seu control una població de més de vuit milions d'habitants, dels quals més de mig milió són musulmans. El 2015 es van detenir a Catalunya la meitat dels gihadistes arrestats a tot l'Estat espanyol. La policia té informació de les mesquites on hi ha els imams més radicals. Però no disposava de la informació bàsica sobre l'imam de Ripoll.
Tenir el control de la informació
Quan el 13 de novembre del 2015 hi va haver els atemptats al Bataclan de París, a les sales de premsa dels Mossos i Protecció Civil de Catalunya també es van adonar que alguna cosa havia de canviar. "París ho canvia tot", diu Marc Homedes, cap de comunicació de Protecció Civil. Des que va començar a treballar en aquesta oficina de comunicació i amb l'esclat de les xarxes socials, Homedes planifica una estratègia informativa a les xarxes per a situacions d'emergència, que ha acabat sent un protocol d'actuació en què estan integrats els Mossos, d'una banda, i Protecció Civil, Justícia, Salut i infraestructures, per una altra.
Patrícia Plaja, excap de premsa dels Mossos, dirigia el compte de Twitter del cos i piulava ella mateixa: missatges curts, concrets i clars, amb l'hora en la qual passaven els fets, que després la resta d'integrants de l'oficina del portaveu dels Mossos s'encarregaven de traduir al castellà i l'anglès.
La rapidesa en els missatges és l'altra novetat d'aquesta nova manera de fer. Per primera vegada, l'equip de comunicació formava part del dispositiu i estava en contacte amb els seus caps policials; "amb seny" i criteri piulava la informació d'interès. Plaja explicava dies després que van "ser una unitat més dels Mossos dins del dispositiu, com ho són els Tedax". Aquesta manera de fer va ser clau també en la no difusió de rumors ni notícies falses. La ciutadania i els periodistes tenien la informació de la font oficial minut a minut. Twitter va permetre de superar totes les dificultats que un atemptat pot arribar a provocar en les sales de premsa, com el col·lapse total de les línies telefòniques.
El seu llibre d'estil li ha valgut sis premis: Blanquerna als millors comunicadors 2017, Petxina Oberta 2018, Premi APPEC, nominació als Premis Impacte 2018, Premi Nacional de Comunicació de Tarragona 2018 i Premi Timó 2017 de la Unió d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava centre, com també el reconeixement de la ciutadania i els professionals de la informació.
A Patrícia Plaja la van destituir en el temps d'aplicació del 155 per una piulada que no tenia res a veure amb la seva feina. El nou Govern encara no l'ha restituïda al càrrec.