El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat aquest dijous "inadmissible" la demanda interposada per Montserrat Aumatell Arnau contra Espanya per forçar-la a deixar de ser membre de la Sindicatura Electoral de Tarragona en els preparatius del referèndum de l'1-O. Els jutges del TEDH justifiquen, entre altres motius, que la demandant no va esgotar les vies de recurs a l'Estat i posen com a exemple que la resta de membres van apel·lar al Tribunal Constitucional la decisió de multar-los. tampoc hi veu discriminació.
El cas, 'Aumatell i Arnau v. Spain', va arribar a Estrasburg el 29 de novembre del 2017. La demandant, resident a Valls (Alt Camp) i nascuda el 1957, va presentar una demanda contra Espanya en considerar que no va tenir un judici just per no rebre una notificació personal de la multa imposada pel Tribunal Constitucional per exercir aquest càrrec en la consulta independentista.
En la demanda, la sol·licitant argumenta que en el seu cas es van vulnerar diversos drets del Conveni Europeu de Drets Humans. A nivell procedimental, la demandant al·lega que no es va respectar el dret a un procés equitatiu perquè l'avís de pagar una multa diària no va ser atès personalment sinó que se'n va assabentar per la seva publicació al BOE i, per tant, no podia ser considerada part en el procediment. A més, també es queixa de la manca del dret a un recurs efectiu contra la decisió del Tribunal Constitucional.
Els jutges d'Estrasburg, però, consideren de forma unànime que el fet de no rebre la notificació personalment no impedia a Aumatell recórrer. "El tribunal observa que, a diferència de la demandant, la resta de membres de les oficines electorals van presentar una apel·lació contra la decisió del Tribunal Constitucional", resa la decisió judicial feta pública aquest dijous.
Les multes, mesures coercitives
Els magistrats tampoc no entenen que, com al·lega Aumatell, la imposició de multes pugui emmarcar-se en l'article 7 del conveni, que diu que no es pot condemnar algú per una acció que en el moment que hagi estat comesa no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional (conegut com 'No pot haver-hi pena sense llei'). Mentre que la sol·licitant manté que la seva pertinença a la Sindicatura Electoral de Tarragona no constituïa cap "infracció" i per tant no podia haver-hi pena, el TEDH no entén les multes com una pena sinó com mesures coercitives.
A més a més, els magistrats consideren que l'aplicació de sancions sí que queda recollida per la legislació espanyola i avala seva imposició per part del Constitucional "si la desobediència persisteix".
El tribunal no veu "discriminació"
Per últim, en la demanda i emparant-se en l'article 14 del conveni sobre la 'Prohibició de discriminació', Aumatell al·lega que ha estat discriminada i sotmesa a "persecucions polítiques" per la seva participació en el referèndum. El TEDH, però, tampoc no veu base per invocar aquest article i la rebutja per ser "manifestament infundada".
Els jutges consideren que per al·legar discriminació, la demandant hauria d'haver aportat proves d'un tractament "diferent" de persones "en situacions comparables" i no presentar-ho "de forma aïllada". "Aquest precepte requereix un element de comparació", asseguren.