Gustau Muñoz tenia només 16 anys quan va morir abatut per la policia espanyola mentre participava en una manifestació independentista durant la Diada de l'11 de setembre del 1978 al carrer Ferran. Ara, gairebé 50 anys després d'aquell crim —que la CUP recorda cada any amb un homenatge al jove militant independentista—, el govern espanyol indemnitzarà amb 250.000 euros la mare de Muñoz, segons ha avançat Catalunya Ràdio. En la seva resolució, el govern espanyol indica que la seva mort del jove es va produir “en defensa de la democràcia i reivindicant l’exercici de les llibertats públiques i els drets democràtics”, de manera que entra dins dels supòsits contemplats per la llei de memòria democràtica.
“En el moment en què diversos agents de policia vestits de paisà van arribar i van intentar detenir diversos manifestants, el causant va intentar escapar i, mentre corria, va ser abatut per un tret d’arma de foc que, tal com va indicar l’informe forense, li va provocar la mort instantània”, s'exposa en la resolució. Des del govern espanyol, a través del ministeri de Política Territorial, es reconeix així el cas de Muñoz tot i que amb gairebé mig segle de retard: “Hi ha bibliografia i documentació sobre els fets i el dia de la seva mort se celebren actes i homenatges en el seu record”, assenyalen en la resolució, citant la pel·lícula documental "Gustau, la Transició al descobert" i el "compromís" de l'Ajuntament per mantenir una placa commemorativa al carrer Ferran, on el militant de les Joventuts del Partit Comunista ser assassinat. La realitat és que aquesta placa té una història llarga al darrere. Un any després de l'assassinat, la seva família i amics en van col·locar una en el seu record, que, temps després, va desaparèixer darrere unes bastides. Finalment, es va acabar col·locant una placa oficial.
Els presumptes autors dels trets, ni processats ni condemnats
D'aquesta manera, l'acte que es farà demà en record de Muñoz serà diferent, marcat per la decisió d'indemnitzar la família. En aquesta trobada al carrer Ferran, es recorda que el noi va ser un dels 60 assassinats perpetrats durant el tardofranquisme pels ressorts del règim dictatorial, vint d'ells a Catalunya, la majoria dels quals han quedat sense càstig. El cas concret de Muñoz va quedar arxivat i els presumptes autors dels trets, els membres de la Brigada Central de Infomación (BPS) José Luis Varela i Francisco Martínez Manedes, no han estat mai acusats formalment. És a dir, ni processats ni condemnats. Amb tot, els familiars de Muñoz van aconseguir el 2016 incloure el seu assassinat dins l’anomenada querella argentina que persegueix els crims del franquisme.