Ernest Maragall es va pronunciar ahir molt irat després de saber que s'havia intervingut el telèfon d'un dels participants en les reunions entre ERC i la BCN En Comú d'Ada Colau després de les eleccions municipals, amb la intenció d'evitar que els republicans governessin la capital catalana. En aquestes declaracions, va assegurar a més que les converses entre Manuel Valls i Ada Colau estaven "preparades i premeditades" amb el coneixement de l'alcaldessa. Tot plegat va provocar molta indignació entre els comuns, que van exigir una rectificació i la mateixa Colau, que avui ha lamentat que aquestes paraules provinguin d'un polític d'esquerres. Ara, Maragall ha volgut matisar les seves paraules sobre el paper de la regidora en tot aquest as, assegurant que "no n'estava al cas", i que ell mai no ho ha dit ni ho ha pensat. 

En aquest sentit, i després del comunicat de Colau, Maragall ha aclarit en una entrevista a RAC1 que ahir, Colau va enviar-li un missatge exigint-li explicacions i que ell li va contestar, però sense rebre resposta. Amb tot, però, li ha recriminat que s'hagi mostrat preocupada pel CatalanGate i l'espionatge en general, però no en el seu cas concret. Ara, en aquest context, li ha demanat que vagi més enllà de donar suport a totes les accions democràtiques i afegir-se a les querelles que ja s'han presentat: "Entenc que l'Ajuntament hauria de mostrar la seva solidaritat". 

 

"Centre Nacional de la Ignomínia" 

"La víctima final és la ciutadania i la víctima instrumental som jo i Esquerra Republicana de Catalunya", ha reflexionat, més pausadament, l'endemà que es conegués tota aquesta informació, assegurant que tota l'operació anava adreçada a "intervenir en la voluntat democràtica pels ciutadans". Per contra, ha assenyalat a Colau com la beneficiada de l'espionatge i Manuel Valls el contractat pel "Centre Nacional de la Ignomínia". En aquest sentit, però, Maragall ha intentat fugir de la polèmica i ha demanat distingir l'element més seriós de tot l'escàndol i centrar l'atenció en què "un estat cregui que té la legitimitat per intervenir en un procediment electoral", sumant-li "l'evidència que un mes abans de les eleccions hi va haver una altra intervenció en plena precampanya". 

En aquest sentit, Maragall opina que l'operació va més enllà d'evitar que fos elegit alcalde de Barcelona, ja que l'operació és "molt més antiga". "No tinc ni idea de quin paper juga el CNI per arribar a aquells resultats. Sé que hi havia un finançament, la mediació... tota una operació política". Davant tot plegat, el polític d'ERC ha insistit en el que ha anat demanant el seu partit des que va esclatar l'escàndol del CatalanGate, pel qual es va espiar també al president Pere Aragonès: que es facin aclariments i la desclassificació dels documents, "responsabilitat total", ja que mentre l'Estat no accedeixi a entrar a fons en aquesta matèria, "els ciutadans serem súbdits". 

A més, Maragall, que ara mateix és l'únic candidat a les primàries del partit per escollir candidat a les eleccions de 2023, ha posat data a l'escàndol: "La decisió estava presa des de l'endemà de les eleccions. Pel que sembla, estaven controlant que tot es fes bé", ha puntualitzat, afegint que aquells eren uns dies en què tothom parlava amb tothom: "Sembla que ERC tinguem dret a presentar-nos però no a guanyar". 

La reflexió de Torrent 

El conseller d'Empresa, Roger Torrent, ha lamentat que les negociacions per a l'alcaldia de Barcelona "es van jugar amb part de les cartes marcades", després de les informacions sobre el presumpte espionatge del CNI. "Les regles del joc mínimament democràtiques i exigibles no es van produir", ha valorat Torrent, en declaracions a RAC1. El conseller ha apuntat que aquests comicis eren "estratègics" pel país, ja que haurien pogut convertir el republicà Ernest Maragall en el primer alcalde independentista de la capital catalana. "Per això s'escoltava Maragall", ha afegit Torrent, que ha qualificat les informacions "d'escàndol democràtic". Ha demanat investigació, que s'assumeixin responsabilitats i garanties que no es repeteix.