El Regne d’Espanya ha tornat a demanar més temps al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per respondre a les demandes de vulneració de drets de polítics i independentistes catalans. En aquest cas, la petició d’ajornament és per respondre les dues demandes presentades per l’exvicepresident de la Mesa Parlament, Josep Costa, per vulneració de drets als diputats catalans amb els processos oberts el 2019. Espanya havia de respondre dimarts vinent i el tribunal li ha donat un mes més, fins al 30 de novembre, superant el límit de la data de la investidura de Pedro Sánchez (el dia 27), si aconsegueix els suports de Junts i ERC. L’Advocacia de l’Estat ha argumentat en un cas que tenia excés de feina i en l’altre cas li faltava documentació dels òrgans pertinents. Josep Costa, però, té clar el motiu: “Òbviament, és per la negociació de l’amnistia.”
Josep Costa, en declaracions a ElNacional.cat ha afegit: “A les meues demandes no es dirimeixen qüestions individuals, sinó la llibertat d’expressió dels diputats i la inviolabilitat del Parlament. Per tant, una amnistia que faci decaure les demandes seria un greu contratemps perquè no es tracta de reparar un dany causat, sinó d’una garantia de no repetició, que només pot provenir d’una condemna contra Espanya pel TEDH.”
El precedent
Les negociacions per formar govern a l'Estat espanyol són la clau. El precedent és que a principi d’octubre l’Estat espanyol va demanar per segona vegada al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) més temps per respondre sobre les vulneracions de drets denunciades pels exdiputats de JuntsxCat Jordi Turull i Jordi Sànchez, que havia de presentar el 6 d'octubre. Turull i Sànchez van presentar la demanda, a través de l’advocat Jordi Pina, el juny de 2020 contra el Regne d’Espanya, on denuncien que les autoritats judicials espanyoles van vulnerar els seus drets polítics. La nova resposta, si no demanen un nou ajornament, s’ha fixat el 6 de novembre, en plenes negociacions del PSOE per la formació del govern espanyol.
Els dos casos de Costa
A l’estiu, el TEDH va admetre una demanda de Josep Costa, contra Espanya per la persecució de la Mesa del Parlament i vulnerar la seva inviolabilitat parlamentària. Per permetre el debat a la cambra catalana, els membres de la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, i on hi era Costa, i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós (Junts) i Adriana Delgado (ERC) van ser jutjats al TSJC, que, finalment els va absoldre a finals del 2022, tot i que la sentència està recorreguda.
La segona demanda de Costa que el TEDH ja va admetre és per "coaccions" del Tribunal Constitucional (TC) al Parlament. Presentada l'any 2020, l’exvicepresident del Parlament denunciava "coaccions i censura" del Constitucional a la cambra catalana.