Espanya encapçala la llista de crítics amb la Comissió Europea per voler establir mesures per reduir el consum de gas a partir de l'1 d'agost. Les reticències pel que consideren que és una mesura que busca "salvar els mobles" a Alemanya, ha generat una crisi entre els estats membre que s'haurà de resoldre aquest dimarts a Brussel·les. Des de La Moncloa ja avisen: "A diferència d'altres països, [sense citar quins], els espanyols no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats des del punt de vista energètic", ha declarat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
Així doncs, la Unió Europea s'ha convertit, de forma improvisada, en dos bàndols: els qui tenen una forta dependència del gas rus i els qui no. Els dependents que aposten per una reducció del consum del gas són Alemanya, però també Itàlia, França, els Països Baixos, Àustria, Finlàndia, Dinamarca i una majoria dels països balcànics. A l'altra banda, el no l'abandera Espanya, seguit de Portugal, Grècia, Bèlgica, Polònia i Hongria. També Xipre, Malta i Irlanda, els quals han sol·licitat ser considerats illes energètiques, com la Comissió Europea ja tracta la Península Ibèrica.
Motius pel no
Precisament, aquest dilluns, Espanya ha registrat per primera vegada preus més barats que a Europa en el mercat de gas. El mercat espanyol organitzat del gas (MIBGAS) es troba en un nivell "significativament més barat" que el mercat europeu de referència, el TTF holandès, a causa de la menor dependència a Espanya dels aprovisionaments de gas procedents de Rússia, sent la primera vegada que això passa. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l'any passat, el diferencial de preus va convergir amb el dels principals mercats europeus, situant-se el producte D+1 en una mitjana anual d'1,19 euros el megawatt hora ( MWh), per sobre del TTF holandès. Més enllà de "l'anècdota", hi ha altres motius de pes:
- En el cas espanyol, al voltant del 10% de les importacions de gas natural procedeixen de Rússia, mentre que gairebé un 35% procedeix d'Algèria. Amb el subministrament assegurat, els experts coincideixen que la proposta de la Comissió Europea es reflectiria de manera directa en un increment de preus. "L'esforç de reduir la demanda d'energia en un 15% no tindria cap impacte positiu real a cap altre país de la UE, mentre pot agreujar la crisi econòmica, augmentar la situació d'inflació i posar en risc el benestar de les llars el proper hivern", assegura la Confederació estatal de Consumidors i Usuaris (CECU) en declaracions a Onda Cero.
- Verónica Riviére, presidenta de GASIndustrial assegura que "complint un sostre de consum de 331 TWh, és un sense sentit". Les condicions climàtiques d'Espanya "són millors que les de la resta d'Europa". Per exemple, a Alemanya, el consum domèstic representa el 44% i consumeix molt més gas que tot Espanya: "El consumidor domèstic representa al nostre país el 20% del nacional, i per això les mesures tindrien un impacte menor, són ineficaces i no ajuden".
- A l'altra banda, hi ha les conseqüències industrials i és el punt més crític. La reducció industrial del 10% (37 TWh/any) més la compensació del consum dels cicles (85TWh/any), pot reduir fins a 127 TWh/any el consum industrial habitual, un 57% de la demanda industrial. També en declaracions a Onda Cero, Riviére avisa: "La meitat de les plantes i indústries espanyoles haurien de parar i fer-ho, suposa per a la indústria a Espanya mancaria d'utilitat per a cap país europeu".
- Solidaritat limitada. "El govern espanyol treballa per augmentar la seva contribució de solidaritat europea, enviant tot el gas i l'electricitat que puguem, però he de dir que defensarem els nostres interessos davant de solucions imposades que a més no són eficaces", va declarar el mateix president Pedro Sánchez. Espanya demana tenir en compte les peculiaritats de cada país i "l'esforç pel treball d'alternatives que s'ha fet per tenir un punt de partida diferent".
Tirarà endavant?
La proposta s'haurà d'avalar per majoria simple, és a dir, amb el vot favorable de 14 dels 27 estats membre. I no cal tenir en compte la majoria qualificada, que requereix el vot favorable del 55% dels Estats membres, que representin com a mínim el 65% de la població de la UE, ni la votació per unanimitat. Així doncs, l'opció que lidera Alemanya és la preferida.
La campanya ha començat i en els darrers dies, la Comissió Europea ha multiplicat els seus missatges i infografies per explicar la necessitat d'aprovar aquesta proposta, sota el lema 'Save gas, save the winter': "Ja hem fet molt per reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils russos: el nostre subministrament de gas d'altres fonts ha augmentat un 75% en comparació amb l'any passat. Però ara també hem de reduir la nostra demanda. La nostra proposta: reduir el consum de gas a Europa un 15% fins a la primavera vinent".
We have already done a lot to reduce our dependency on Russian fossil fuels—our gas supply from other sources has increased by 75% compared to last year.
— European Commission 🇪🇺 (@EU_Commission) July 24, 2022
But now we also need to reduce our demand.
Our proposal: reduce gas use in Europe by 15% until next spring.#REPowerEU
La lletra petita de la "nova eina legislativa"
La mateixa Comissió Europea justifica aquesta mesura perquè és "l'eina legislativa" que pot frenar les derivades de la guerra a Ucraïna i el xoc amb la Rússia de Vladimir Putin. Els tempos del sacrifici no són menors. Aquesta reducció del 15% del gas va de l'1 d'agost del 2022 al 31 de març del 2023. I les afectacions són per a tot el conjunt de la societat: consumidors, administracions públiques, llars, propietaris d'edificis públics, proveïdors d'energia i indústria "poden i han de prendre mesures per estalviar gas", avisa la Comissió.
I dona potestat a la UE per aplicar més mesures si és necessari. El nou Reglament també donaria a la Comissió la possibilitat de declarar, després de consultar els Estats membres, una "Alerta de la Unió" sobre seguretat de subministrament, imposant una reducció obligatòria de la demanda de gas a tots els estats membres. L'Alerta de la Unió es pot activar quan hi ha un risc substancial d'escassetat de gas greu o una demanda de gas excepcionalment alta. Els estats membres haurien d'actualitzar els seus plans nacionals d'emergència a finals de setembre per mostrar com tenen la intenció d'assolir l'objectiu de reducció, i haurien d'informar a la Comissió dels progressos cada dos mesos.
En paral·lel, la Comissió ha creat la Plataforma Energètica de la UE per agregar la demanda energètica a nivell regional i facilitar la futura compra conjunta tant de gas com d'hidrogen verd, per garantir el millor ús de les infraestructures perquè el gas flueixi allà on més es necessita i per arribar als socis subministradors internacionals