La Plataforma per la Llengua ha denunciat que l'Estat espanyol incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries​  en un informe que ha presentat davant el Comitè d'Experts del Consell d'Europeu, que actualment està avaluant el compliment de la Carta. Segons l'estudi, que avalua els últims tres anys, els principals incompliments de l'Estat espanyol tenen lloc en els àmbits de la justícia i les administracions públiques.

L'informe, coordinat per la Plataforma per la Llengua juntament amb la Fundació Catalunya, ha comptat amb la contribució d'entitats de tot el domini lingüístic, com el CIEMEN, Juristes per la Llengua, Grup Barnils, Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, el sindicat balear STEI i Moviment Franjolí. Segons l'estudi, que avalua els últims tres anys, els principals incompliments de l'Estat espanyol tenen lloc en els àmbits de la justícia i les administracions públiques.

En l'àmbit de la justícia, l'informe de la Plataforma denuncia que la llei espanyola no garanteix que s'utilitzi el català en els procediments judicials a petició d'una de les parts i que no s'exigeixi als jutges que demanin plaça als territoris del domini lingüístic el coneixement del català nivell.

Canvis per fer

Per complir plenament amb el que determina la Carta Europea, l'estat espanyol hauria de reformar la llei per garantir que el català pugui ser utilitzat pels òrgans jurisdiccionals a petició d'una de les parts, com també que s'hauria d'exigir el requisit lingüístic a jutges, magistrats i personal al servei de l'Administració de justícia. L'estat espanyol, malgrat advertiments anteriors del Consell d'Europa, no ha emprès cap acció per canviar aquesta situació, i les Corts espanyoles han rebutjat totes les iniciatives que buscaven revertir aquests incompliments.

En matèria d'administracions públiques, el Comitè d'Experts ha dictaminat que  l'estat espanyol hauria de garantir que les autoritats administratives usin el català en les seves comunicacions amb els ciutadans. Novament, la manca de requisit lingüístic per a moltes de les posicions de l'administració general de l'Estat als territoris del domini lingüístic català impedeix complir amb aquest article, fet que té com a principal conseqüència la successió de casos de discriminació lingüística de catalanoparlants quan es dirigeixen en català a funcionaris de l'estat espanyol.