L’estat espanyol s’ha compromès aquest divendres davant les Nacions Unides a “reforçar” els drets lingüístics dels catalans en acceptar el 93,5% de les recomanacions que altres estats membres de l’Organització han fet en el transcurs de l’Examen Periòdic Universal sobre drets civils i polítics al qual s’ha sotmès Espanya aquests últims mesos. Segons ha exposat aquest divendres davant l'assemblea el representant permanent d’Espanya davant de l'ONU a Ginebra, Marcos Gómez, l'Estat ha acollit 303 de les 324 recomanacions rebudes, mentre que tres les ha acceptat parcialment -per raons d'ordre constitucional, jurídic o pressupostari- i la resta les ha deixat de banda per aplicar en una futura fase. Si bé el representant espanyol no ha especificat el contingut específic de cada punt, alguns dels consells en matèries com els drets lingüístics s'han admès completament. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua ha celebrat que Espanya ha rebut, “per primera vegada a la història”, recomanacions “d’altres estats membres” sobre la "necessitat" de "garantir" els drets lingüístics dels catalanoparlants. Així, Maria de Lluc Muñoz, responsable tècnica d’Internacional de l’entitat, ha assegurat que Plataforma "fiscalitzarà de forma exhaustiva el compliment" dels compromisos adquirits.
Plataforma per la Llengua ha celebrat el compromís d'Espanya davant l'ONU de "reforçar" els drets lingüístics dels catalans. L'entitat ha estat present en les sessions de l'examen, que han tingut lloc a Ginebra, i un cop han acabat ha instat l'Estat a aplicar els compromisos "sense demora". "És un pas important per a la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants, però no ens quedarem aquí", ha alertat Muñoz, que ha subratllat que Plataforma per la Llengua "fiscalitzarà de forma exhaustiva el compliment d'aquests compromisos que ha assumit avui de forma pública l'estat espanyol". En aquest sentit, l'organització recorda que els catalanoparlants "es troben amb barreres per accedir a la justícia en català" i "són discriminats lingüísticament de manera sistemàtica per les autoritats estatals". També lamenta que "la llengua retrocedeix a l'educació obligatòria" i que els "discursos d'odi contra els catalanoparlants queden impunes".
Per la seva part, l'ANC ha reclamat a Espanya davant l'ONU aquest divendres una "aplicació imparcial i proporcionada" de la llei d'amnistia. Ho ha fet Ariane Heinz, membre del Secretariat Nacional, davant del plenari de la 60a sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU. En el discurs, Heinz ha denunciat "vulneracions de drets humans" de l'estat espanyol, com ara "persecucions infundades" contra catalans o la denegació del dret a l'autodeterminació, fet del qual, al seu torn, "se'n deriven altres vulneracions". A la intervenció, Heinz ha recordat que diversos polítics i membres de la societat civil catalana "s'han enfrontat a processaments judicials selectius, inhabilitació i vigilància il·legal", i ha especificat que "l'espionatge digital d'almenys 65 catalans continua sense abordar-se".
Primer informe després de 10 anys
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va tornar a examinar Espanya a principis de juliol, després que l'Estat estigués deu anys sense sotmetre's l'Examen Periòdic Universal. D'una banda, l'òrgan va valorar positivament l'aprovació de la llei d'amnistia vinculada al procés, però de l'altra, va emetre un llarg llistat de crítiques i recomanacions en matèria de drets civils i polítics. Els experts de l’ONU van alertar de delictes d'odi contra la comunitat catalana, a més de la romaní, la jueva, la musulmana, el col·lectiu LGTBI i persones d'origen africà. El Comitè també va assenyalar la "falta de rendició de comptes" per l'ús de la força policial durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i va expressar preocupació per l'espionatge amb el programari Pegasus i per les infiltracions policials en organitzacions independentistes.
En aquell mateix document, l'ONU també va reclamar intensificar les campanyes de conscienciació i formació a les autoritats per combatre els delictes d'odi i va reclamar la manca de progressos significatius en la prevenció de la corrupció. Pel que fa al poder judicial, l'òrgan va manifestar inquietud pel bloqueig i les tensions al si del Consell General del Poder Judicial, i va instar Espanya a revisar el projecte de reforma per reforçar la seva independència i imparcialitat. El Comitè, a més, va instar a Espanya a derogar la llei d'amnistia de 1977, en considerar-la un obstacle perquè les víctimes del franquisme puguin accedir a la justícia. Aquesta menció s'afegeix a la seva reiterada preocupació pel llegat de la dictadura i pels deures pendents de reparació. En conjunt, els informes del Comitè reconeixien que, malgrat avenços com la llei d'amnistia del 'procés' o el reconeixement de drets de les persones no binàries, a Espanya encara persisteixen grans reptes, entre ells la gestió de la memòria històrica, l'actuació de les forces de seguretat, els discursos d'odi cap a les minories i la necessitat de garantir un poder judicial independent.