Centenars de joves croats han començat aquesta setmana el servei militar obligatori, recuperat per primera vegada des que el país el va abolir el 2008. La primera lleva, formada per prop de 800 reclutes, inicia així dos mesos d’entrenament en diverses casernes del país, en una decisió del govern marcada per l’augment de les tensions de seguretat a Europa.
Els nous reclutes es distribuiran en tres centres militars situats en diferents punts de Croàcia. En arribar, rebran l’equipament, les assignacions d’allotjament i les primeres instruccions per adaptar-se a la vida militar. Durant els pròxims dos mesos hauran de sotmetre’s a la disciplina de les forces armades i seguir un programa d’entrenament intensiu.
Integrar-se a l'estructura militar
El cap de l’Estat Major de les Forces Armades croates, el general Tihomir Kundid, va explicar que els joves hauran de deixar enrere la vida civil per integrar-se en l’estructura militar. Tot i això, va voler tranquil·litzar les famílies assegurant que el procés d’adaptació serà progressiu. Segons Kundid, l’objectiu és que els reclutes s’acostumin a la nova rutina de manera gradual i sense un excés d’estrès.
Els participants també podran continuar utilitzant els seus telèfons mòbils, tot i que no estaran permesos durant les activitats d’entrenament. Les autoritats militars han destacat aquest aspecte com una manera de facilitar l’adaptació dels joves a l’entorn militar.
Allistats sense notificació oficial
Una de les dades que més ha cridat l’atenció és que més de la meitat dels reclutes no han esperat la notificació oficial i s’han presentat voluntàriament al servei. A més, aproximadament una de cada deu persones d’aquesta primera promoció són dones, tot i que a Croàcia el servei militar no és obligatori per a elles.
El govern també ha informat que només deu persones han sol·licitat ser reconegudes com a objectores de consciència. En aquests casos, hauran d'oferir un servei civil alternatiu de quatre mesos. Aquest servei, però, comporta una compensació econòmica inferior a la dels reclutes militars, que rebran una assignació mensual d’uns 1.100 euros.
El programa d’entrenament inclourà tant habilitats militars tradicionals com noves capacitats vinculades a la guerra moderna. Segons l’exèrcit, els joves aprendran des de tècniques bàsiques de combat i supervivència fins a coneixements sobre control de drons, protecció contra aquests dispositius i nocions de ciberseguretat i ciberguerra.
Per què s'ha recuperat el servei militar?
La decisió de recuperar el servei militar obligatori està estretament relacionada amb el deteriorament de la seguretat a Europa arran de la guerra a Ucraïna. Les autoritats croates consideren que el context internacional actual és molt diferent del que existia quan el servei militar es va suspendre fa més d’una dècada.
El ministre de Defensa croat, Ivan Anusic, ha explicat que la situació a la regió s’ha tornat molt més incerta. Segons el ministre, durant anys l’entorn de seguretat era relativament estable, però el conflicte a Ucraïna i les tensions entre Rússia i Occident han canviat aquest escenari.
Què faran els altres països dels Balcans?
Aquest moviment també podria tenir conseqüències en altres països dels Balcans. A Eslovènia, el principal partit de l’oposició ha proposat recuperar el servei militar obligatori de cara a les pròximes eleccions parlamentàries. A Sèrbia, el president Aleksandar Vucic ja ha anunciat que el país planeja reintroduir-lo en el termini d’un any, al mateix temps que incrementa la despesa militar.
Aquesta carrera armamentista preocupa especialment a països com Kosovo i Bòsnia, que observen amb inquietud l’augment de la militarització a la regió. Segons diversos analistes, cada pas en aquesta direcció pot provocar una reacció en cadena entre els veïns.
Malgrat aquestes tensions, el govern croat manté el seu pla. Les autoritats preveuen tres noves convocatòries de reclutes abans d’acabar l’any amb l’objectiu d’entrenar aproximadament 4.000 joves anualment a partir d’ara. Amb aquesta decisió, Croàcia se suma a la llista de països de l’OTAN que han recuperat el servei militar obligatori en els últims anys, en un context internacional marcat per la creixent preocupació per la seguretat i la defensa.