Espanya ha arribat al 2% del seu producte interior brut (PIB) en despesa destinada a defensa per primera vegada a la seva història i ha arribat a l’objectiu en despesa militar que exigeix l’Aliança Atlàntica (OTAN) per al 2025, complint amb l’objectiu de despesa que els membres de l’organització van acordar en el 2014 per a la dècada posterior. Aquesta dada l’ha fet pública la mateixa OTAN en un comunicat fet públic aquest dijous, en el que recopila les xifres fins al 3 de juny, per la qual cosa estima que tots els seus països membres ja compleixen amb l’objectiu de despesa del 2% acordat en la cimera de Gal·les en el 2014, que havia de marcar l’objectiu per a la dècada posterior, fins al 2024. Espanya partia d'una situació inferior a l'1% (0,93% del PIB en 2014), per la qual cosa el creixement ha estat notable en l'última dècada. Espanya ha incrementat la seva despesa en Defensa de 22.693 milions d'euros en 2014 a 33.123 milions en 2025, la qual cosa suposa un augment del 43,11% en poc més d'una dècada. Aquest esforç s'emmarca en el compromís adquirit per tots els membres de l'OTAN després de la crisi de Crimea i s'ha intensificat a causa del conflicte a Ucraïna.
Aquest increment notable ha permès que Espanya surt del grup de països per sota de l'estàndard aliat. L’any passat, només 19 dels 31 membres de l’OTAN arribaven a aquest llindar, segons les dades de l’Aliança. Així i tot, Espanya es manté entre els aliats que menys aportació del seu PIB destina a la despesa militar. Al costat d'Espanya en el 2% se situen Bèlgica, República Txeca, Luxemburg i Portugal, mentre que una altra desena de països registren percentatges de despesa en defensa entre el 2 i el 2,1% del seu PIB.
El document recopila dades del Ministeri de Defensa de cada país aliat sobre la despesa actual i estimada futura en Defensa en funció els pagaments efectuats o que s'efectuaran per part dels governs durant l'exercici fiscal per a satisfer les necessitats de les seves Forces Armades, les dels aliats o les de l'Aliança. Segons aquestes estimacions, Espanya ha aconseguit el 2% del PIB de despesa militar molt abans de l'any 2029, la data inicialment prevista per l'Executiu, encara que el president del Govern, Pedro Sánchez, ja va confirmar que avançaria per a, així, complir abans amb el compromís en el si de l'OTAN. Per a això, a la fi d'abril va presentar el Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, dotat amb més de 10.400 milions d'euros, informa Europa Press.
Tot i aquesta fita, Espanya queda lluny de les exigències de Donald Trump perquè tots els membres de l’Aliança augmentin la seva despesa militar fins al 5% del seu PIB, xifra que el president nord-americà considera necessària per a tots els membres aliats excepte els Estats Units, que no s'inclou en aquesta obligació per la seva elevada despesa actual. En la darrera cimera de l’OTAN celebrada al juny a la Haia, en la qual va participar el president nord-americà, l’Aliança va accedir a aquestes exigències de Trump i va acordar elevar el seu objectiu comú fins al 5% del PIB (dels quals 3,5% en defensa pura i 1,5% en seguretat vinculada a defensa), d’aquí fins al 2035, però Espanya va pactar flexibilitat i no augmentarà fins a aquesta xifra, mantenint-se entorn del 2-2,1%
En un comunicat al portal de La Moncloa, el govern espanyol assegura que “Espanya, com a soci fiable i responsable, no sols dona resposta a les necessitats de l'Aliança amb l'aportació d'efectius a les missions de l'OTAN, sinó que compleix amb el compromís adquirit d'aconseguir el 2% del PIB en inversions de l'àmbit de Defensa; inversions que permeten millorar les capacitats de les nostres Forces Armades i, al seu torn, avançar en desenvolupament tecnològic de caràcter dual associat a la creació d'ocupació d'alta qualificació i qualitat, que reforcen el potencial de la indústria de defensa nacional”.
El govern espanyol explica que això “és possible gràcies al Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, que compta amb una inversió inicial de 10.471 milions d'euros, en 2025”. Els programes que inclou el Pla, afirma, “no sols impulsen el progrés tecnològic del país, sinó que també desenvolupen sectors estratègics identificats per l'OTAN; entre ells, la intel·ligència artificial i Big data, la robòtica, les tecnologies quàntiques i de la informació, la comunicació, l'espai, la biotecnologia, les noves tècniques de fabricació o energia i propulsió.