El govern espanyol ha encarregat a la consultora de comunicació i afers públics LLYC que l’ajudi a perfilar i gestionar fora d’Espanya el missatge i la campanya sobre la qüestió catalana i contra l'independentisme, segons ha confirmat a El Nacional la directora corporativa de LLYC, Carmen Gómez Menor. La consultora ja fa unes setmanes que treballa amb l’equip d’España Global, la campanya que dirigeix la secretària d’Estat Irene Lozano (foto), depenent del ministeri d’Afers Exteriors de Josep Borrell.

De la col·laboració entre uns i altres en la campanya This is the real Spain (“Aquesta és l’Espanya de debò”) ha nascut, entre d’altres, l’argument que equipara el relat independentista al Brexit, amb totes les seves connotacions negatives de desinformació, caos i mentides. “No sabria dir de qui és la idea [d’equiparar l’independentisme al Brexit]. Nosaltres treballem co-creant, tot fent equip amb el client. No sabria dir qui va tenir aquesta idea, si ells o nosaltres”, explica Gómez.

LLYC (abans Llorente y Cuenca) és la primera consultora espanyola del sector, amb oficines a tretze països i més de 550 empleats. El 2018 va facturar 38,4 milions d’euros. Figura a la posició 49 de l’índex de referència del sector que elabora The Holmes Report (el 2017 era al lloc 57). Per comparar, la primera en aquest índex és la nord-americana Edelman, on hi treballen 6.000 persones i factura 800 milions d’euros. La següent consultora espanyola a l’esmentat índex és Atrevia, en la posició 86.

"Un projecte preciós"

El relat d’España Global va arrencar presentant a l’exterior una cara democràtica, positiva i amable d’Espanya. Les últimes accions, però, insisteixen en el caràcter manipulador i antidemocràtic de l’independentisme, com s’ha vist en recents entrevistes a Borrell o a Lozano, o en els articles signats per la mateixa Lozano i d’altres col·laboradors de la campanya.

Gómez ha explicat que la consultora “suma la seva experiència en suport dels esforços de la campanya España Global This is the real Spain, una iniciativa a la qual donem suport tècnic”. Per suport tècnic s’entén “tasques d’implementació del programa a l’exterior, tasques de coordinació…”. LLYC té "tres o quatre persones a Madrid" treballant en la campanya. El govern espanyol “és un client més… però aquest projecte és preciós”, diu Gómez, que no ha volgut ser més específica sobre la feina de consultora “com fem amb qualsevol client”. “Per qualsevol detall addicional, sisplau, contacteu amb España Global”.

El mateix president i fundador de LLYC, José Antonio Llorente, ha piulat i repiulat últimament diversos missatges relacionats amb la situació a Catalunya, tots en favor de la posició d’Exteriors. No és habitual que el timeline de Llorente inclogui referències polítiques tan directes, fora de les relacionades amb el suport a Juan Guaidó, el president alternatiu de Veneçuela.

Impacte reputacional

LLYC treballa sovint amb persones, empreses i institucions que necessiten assessorament en època de crisi. La consultora ajuda els seus clients a recuperar el prestigi o la credibilitat dels seus productes o de la seva activitat. La consultora es descriu així a la seva web: “Ajudem als nostres clients a prendre decisions estratègiques dins el context disruptiu i incert en què vivim, tot considerant el seu impacte reputacional”.

Entre els consultors de LLYC hi han figurat i hi figuren uns quants ex-alts càrrecs de tots nivells de govern de diverses èpoques, especialment de l’entorn socialista. L’exemple més notable és Jordi Sevilla, que va ser un dels vicepresidents de LLYC. Sevilla és un pes pesant del PSOE i exministre. Pedro Sánchez el va repescar el 2018 com a president de l’empresa pública Red Eléctrica Española. També treballa per aquesta consultora Román Escolano, el fugaç últim ministre d’Economia de Mariano Rajoy. El cap de gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, és també alumnus de LLYC, com Luis Arroyo, un altre operador molt proper al PSOE que ara té el seu propi despatx.

Un cas exemplar

Un cas que palesa com operen aquestes consultores és l’embolic dels bancs amb l’impost d’actes jurídics documentats sobre les hipoteques. A l’octubre del 2018, el Tribunal Suprem havia sentenciat que l’havien de pagar els bancs i no els seus clients, com passava fins llavors. La sentència establia una retroactivitat de quatre anys, és a dir, la banca havia de retornar als clients entre 6.000 i 29.000 milions d’euros, segons les estimacions.

L’Associació Espanyola de la Banca (AEB), la patronal del sector, va contractar LLYC perquè elaborés un argumentari que defensava, entre altres, per què el client havia d'assumir l'impost o per què les hisendes autonòmiques no havien de retornar als hipotecats el que havien ingressat per aquest tribut. Alhora, la consultora es va ocupar d’influir en els mèdia, estimular les xarxes socials, mobilitzar tertulians, columnistes i etcètera, per a defensar el cas de la banca.

Al novembre, el mateix Suprem va suspendre i capgirar la sentència en favor dels bancs —es va armar un gran escàndol— i el govern espanyol s’hi va, diguem-ne, tornar, en legislar en el mateix sentit que la sentència original. Però els bancs van estalviar-se milers de milions, ja que el decret del govern no incloïa l’obligació de retornar als clients els impostos cobrats fins llavors, cosa que sí establia aquella primera sentència.

Per la part que li toca, la consultora va fer bona feina. L’entorn era hostil, la causa impopular, tenia en contra la sentència de tota una sala del Suprem i l’última paraula era del govern, on no tothom hi pot arribar. Com sigui, els bancs se’n van sortir sense deixar més que alguns pèls a la gatera, i el govern de Pedro Sánchez va quedar bé amb un decret tan “social”. Els perdedors van ser el Suprem —poc, ja que els seus integrants són vitalicis i no els hi ve d’aquí— i el client, que continua pagant l’impost però ara amagat al preu de la hipoteca. Win-win.