Eslovènia defensa la seva via cap a la independència i recorda que va ser legal i que l'única "violència" va ser provocada per "l'agressió armada" de l'exèrcit federal iuguslau, controlat per Sèrbia. En plena polèmica pels comentaris del president Quim Torra sobre 'la via eslovena' i les crítiques dels partits de l'oposició, fonts governamentals eslovenes apunten a l'ACN que el camí del país balcànic cap a la independència va ser "el camí de l'estat de dret" i que "l'únic aspecte il·legal" van ser les "ordres d'atacar" el país que es van donar a nivell iugoslau.

soldats serbis guerra Eslovènia - Peter Božič

Soldats ioguslaus durant la guerra a Eslovènia/Peter Božič 

En aquest sentit, fonts diplomàtiques eslovenes recorden que el camí cap a la independència es va basar de forma “inequívoca” en la constitució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia del 1974, que recollia en el preàmbul “el dret dels ciutadans a l’autodeterminació, incloent-hi el dret a la secessió”. A més, les mateixes fonts reblen que “l’únic aspecte il·legal i totalment inconstitucional en el cas d’Eslovènia va ser l’agressió armada per part de l’exèrcit federal” després que el país exercís el seu “dret constitucional” a l'autodeterminació. 

“Una acció militar com aquesta requeria una decisió per part de la presidència federal, actuant com a comandant en cap. La decisió no va ser mai presa”, asseguren. De fet, recorden que hi va haver un "intent" d'aconseguir autorització per atacar Eslovènia el març del 1991 però "va fracassar a l'hora d'aconseguir la majoria necessària a la presidència federal". 

Mapa Guerra Eslovènia - Wikipedia

Mapa de les intervencions serbies durant la guerra d'Eslovènia / Viquipèdia

"La via eslovena va ser la via de l'estat de dret. La violència i els morts, d'altra banda, van ser el resultat de les accions il·legals d'altres, notablement a nivell federal, que van ordenar a l'exèrcit atacar Eslovènia sense cap base legal per fer-ho", assenyalen les mateixes fonts. 

Les declaracions del president Quim Torra sobre Eslovènia i la polèmica generada posteriorment han tingut molt ressò al país balcànic, on diversos informatius en parlen i rebutgen la vinculació del procés independentista amb la violència.