Primer pas per resoldre el contenciós pels béns immatriculats per l'Església i que no li pertanyien. La Conferència Espiscopal Espanyola (CEE) admet que no li correspon la titularitat d'un "miler" d'immobles que va registrar i s'obre a retornar-los. L'acord s'ha segellat entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el president de la CEE, el cardenal Joan Josep Omella, en la reunió que han mantingut aquest dilluns. Aquestes propietats van poder ser registrades entre els anys 1998 i 2015 gràcies a reforma de la llei hipotecària per part del govern de José María Aznar, que exigia només una certificació eclesiàstica de domini per a la immatriculació. Estudis com els de la Generalitat han anat molt més enllà.
Aquest acord arriba després que el passat agost, en una reunió entre Omella i el ministre Félix Bolaños, es constituís una comissió de diàleg i treball entre les dues institucions per estudiar els béns immatriculats per l'Església Catòlica. En el comunicat conjunt emès avui s'explica que la Conferència Episcopal ha fet un "estudi exhaustiu" a partir del llistat remès pel govern espanyol "a través de consultes oportunes realitzades a les diòcesis" i la verificació de cadascun dels béns mencionats al llistat. N'han sortit 965 dels més de 34.000 l'Església Catòlica va registrar entre els anys 1998 i 2015, sense tenir en compte la dictadura franquista.
"L'anàlisi realitzada per l'Església d'aquesta llista, en el marc de la Comissió esmentada, ha revelat un conjunt de béns que l'Església considera que pertanyen a un tercer o no li consta la seva titularitat sobre aquest", assenyala el comunicat, que apunta que es tracta d'"un miler aproximat de béns, les dades del qual han estat facilitades al Govern" per part de la CEE. Segons el llistat, la majoria d'aquests béns són finques (502 finques rústiques i 151 finques urbanes). Però també hi ha 179 llocs de culte, 98 habitatges i 28 cementiris. En queden fora grans monuments com la mesquita de Còrdova o la catedral de Sevilla.
A partir d'aquí, el govern espanyol posa en marxa el procediment per a la seva recuperació perquè els seus legítims propietaris puguin reclamar-los. L'executiu central posarà en coneixement de les entitats locals i dels registres aquesta informació perquè es puguin "iniciar els processos de regularització que poguessin correspondre". Per la seva part, la Conferència Episcopal Espanyola "manifesta el seu compromís de col·laboració a fi de facilitar aquests processos".
Des de La Moncloa subratllen que, durant la trobada, "el govern ha agraït la disposició de la Conferència Episcopal a l'estudi de catalogació dels béns, així com el treball realitzat per la Comissió d'Immatriculacions, al mateix temps que ha destacat el bon diàleg que mantenen les dues institucions". Des de Ferraz, el portaveu de l'executiva del PSOE, Felipe Sicilia, s'ha mostrat "satisfet" pel "primer acord" entre l'Església i l'executiu, que "s'asseu, parla, dialoga i arriba a acords".
Una llista molt més llarga a Catalunya
El juliol del 2020, a instàncies del Parlament de Catalunya, la Generalitat va publicar un estudi sobre la immatriculació de béns immobles a favor de l’Església catòlica al Principat. Aquest informe concloïa que el certificat de domini “no és un títol” i que “no supleix el títol adquisitiu de la finca”. I instava les administracions a “fer pública la informació relativa a aquestes immatriculacions perquè es deuen a les decisions que adopten els Parlaments corresponents i per altres imperatius democràtics evidents, com els relatius a l’obligació legal d’actuar amb transparència i facilitar l’accés de la ciutadania a la informació pública”. En aquest sentit, va fer públic un llistat de 3.722 propietats registrades per l'Església a Catalunya indegudament entre el 1946 i el 2015, sense provar-ne la titularitat. La llista és molt més llarga perquè té en compte la dictadura franquista.