“Fa 35 anys lluitava per la immersió lingüística pels meus fills i ara lluito perquè la meva neta no la perdi”. Així recorda Jesús Martínez la lluita que va començar l’any 1982 juntament amb altres pares de l’escola Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet perquè els seus fills poguessin ser escolaritzats en català.

En Jesús va arribar a Barcelona quan només tenia tres anys, procedent de Múrcia, i recorda els problemes d’integració que va tenir de nen i jove per integrar-se en una societat catalanoparlant. “Al Carmel no hi havia cap problema, però quan sortia d’allà hi havia problemes d’integració”, recorda mentre explica els seus primers anys de vida en aquest barri barceloní i el seu pas després per Badalona.

Per això en Jesús, juntament amb altres pares, ho va tenir clar. No volia que els seus fills passessin per la mateixa situació. Així, l’any 1982, un grup de pares de Santa Coloma de Gramenet van decidir unir-se per demanar que el català fos la llegua vehicular de les escoles públiques catalanes: “volíem que els nostres fills s’integressin plenament al lloc on havien nascut, volíem una integració total a la seva terra”.

En aquella època només algunes escola privades o concertades tenien escolarització en català, el que, com recorda el Jesús, no garantia la igualtat d’oportunitats als fills d’immigrants que anaven a escoles públiques. Per això, aquest grup de pares es va posar en peu de guerra. Primer només es reunien cada setmana en un local cedit per l’ajuntament de Santa Coloma, però després van passar a l’acció i van portar la reivindicació ni més ni menys que al Palau de la Generalitat.

En una visita al municipi de l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, aquest grup de pares va decidir abordar-lo i donar-li a conèixer les seves reivindicacions. Tres setmanes més tard estaven reunits a Palau amb ell i la consellera d’Educació i el curs següent l’escola Rosselló Pòrcel ja feia classes en català a tres cursos. Més tard es va seguir ampliant fins a tenir el sistema actual. Un sistema que ara es veu amenaçat pel govern espanyol i Ciutadans que lluiten des de fa any per acabar amb la immersió.

El 155 i el nou atac al català

Els atacs al català no vénen de nou. Fa anys que fora de Catalunya la immersió lingüística és qüestionada i vista com una eina d’adoctrinament, a més de ser una obsessió pel Partit Popular i Ciutadans. L’any 2013, l’escola catalana va rebre un dels atacs més importants, quan el Congrés va aprovar la LOMCE amb els vots només del PP. La llei, més coneguda com a Llei Wert, va ser el gran projecte del ministre José Ignacio Wert, recordat pel un discurs al Congrés on assegurava que el seu objectiu era “espanyolitzar els nens catalans”.

29Wert Port

Wert no va aconseguir acabar implantant el sistema que havia dissenyat per ‘espanyolitzar’ les escoles catalanes i, a més, el passat mes de febrer el Tribunal Constitucional va tombar la dotació de 6.000 euros per a les famílies que demanaven l'escolarització en castellà als centres privats que el ministre Wert havia fixat el 2014. Segons el TC, envaïa competències de la Generalitat.

Ara, però, i aprofitant la suspensió de l’autonomia catalana a través del 155, el govern espanyol torna a l’atac. La conselleria d’Educació està actualment sota el control del ministre Méndez de Vigo, que ja s’ha compromès a buscar la fórmula per ampliar el castellà a l’escola de cara al curs que ve, tot i que no ha especificat de quina manera ho farà.

“Busquen la confrontació on no n’hi ha”

Aquest nou atac al model lingüístic ha posat en peu de guerra la comunitat educativa, que aquest dissabte torna a sortir al carrer per defensar l’actual model. Un model que asseguren que és d’“èxit”, “consensuat” i que és “cohesionador”.

Xavier Corbera, portaveu de Somescola, la plataforma que organitza la manifestació i que agrupa una cinquantena d’entitats de l’escola catalana, assegura que hi ha una “voluntat manifesta de PP i Cs de carregar-se la immersió lingüística” i d’acabar “amb un model de societat”. En declaracions a El Nacional, crítica que estiguin buscant “confrontació on no n’hi ha” per “guanyar vots”.

“Com pot ser que un pare vulgui limitar el coneixement d’una llengua del seu fill”, denúncia Corbera, que defensa que el castellà ja s’ensenya a les escoles catalanes i que, a més, els resultats de les proves PISA demostren que el model català és d’“èxit”. En l’informe publicat el desembre del 2016, els alumnes catalans van quedar per sobre de la mitjana espanyola, de l’europea i de la de l’OCDE.

somescola - ACN

A més, Corbera recorda que incrementar les hores de castellà no implicaria un millor coneixement de la llengua, i posa com a exemple el País Valencià, on la reforma del model educatiu que va incrementar la presència del castellà no va fer augmentar les competències lingüístiques dels alumnes en aquesta llengua però sí que va fer disminuir les del català.

També així s’expressa una altra portaveu de la plataforma Somescola, Carme Roca, que crida a tota la ciutadania a manifestar-se per “defensar un model que fa molts anys que funciona i que s’ha demostrat que és un èxit”. A més, assegura que el 155 no pot carregar-se la immersió perquè “només permet desenvolupar la vida diària de la comunitat en la que s’està aplicant el 155, però no pots fer una modificació en la normativa ni en les lleis” i, a més, defensa que no ho permetran.

“És un intent de carregar-se la llengua. No només la immersió. Aquesta és la punta de llança de moltes coses més”, conclou en Jesús, en ser preguntat per com veu el nou atac del Govern espanyol a l’escola.

La lluita de les Illes Balears

Aquest intent de trencar el model d’immersió lingüística a Catalunya fa recordar el que ja fa uns anys va tenir lloc les Illes Balears. L’any 2012, el govern del PP encapçalat per José Ramón Bauzà va introduir l’elecció del castellà a les escoles. Fins aquell moment a les balears hi havia un sistema d’immersió lingüística semblant al de Catalunya. Bauzà, però, va fracassar. Només un 7,8% de les famílies van optar pel castellà i en molts centres ni tan sols hi va haver cap petició.

El popular, però, no es va rendir i el 2014 va aprovar el conegut com a decret del trilingüísme, que eliminava l’opcionalitat i implantava un model únic que reduïa l’ús del català. Concretament, era un sistema en què les classes s’impartissin en català, castellà i anglès a parts iguals.

La rebuda dins la comunitat educativa va ser taxativament contrària al decret, que va respondre amb una vaga i tres persones van començar un dejuni com a protesta. El professor mallorquí Jaume Sastre va arribar a estar 40 dies en vaga de fam per protestar contra la mesura.

foto 907103O

Un any després, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va suspendre el decret perquè no s'havia tingut en compte el parer de la Universitat, l'autoritat lingüística competent segons l'Estatut.

La plataforma Somescola encara no es planteja haver d’arribar a una situació límit com aquesta, ja que creuen que “no s’atreviran”a implantar aquest sistema a Catalunya, però deixen clar que “no ho acceptarem de cap de les maneres”. De moment, però, criden a manifestar-se massivament aquest dissabte per demostrar que “som molts” els que defenem aquest model. La manifestació començarà a les cinc de la tarda a l’encreuament de passeig de Gràcia amb ronda Sant Pere i anirà caminant fins a Arc de Triomf, on es faran els parlaments i diverses actuacions musicals.