El Tribunal Constitucional ha tombat els articles de la LOMCE que preveuen una dotació de 6.000 euros per a les famílies que demanaven l'escolarització en castellà a Catalunya; una dotació econòmica que havia d'assumir la mateixa Generalitat. L'exministre d'Educació José Ignacio Wert va fixar el 2014 una compensació de 6.075 euros per a les famílies que triessin el castellà com a llengua per escolaritzar els seus fills als centres privats.
El Constitucional ha estimat parcialment, per unanimitat, el recurs de la Generalitat contra la Llei Orgànica de Millora de Qualitat Educativa, més coneguda en el seu moment com a Llei Wert, en concret en allò previst per garantir l'ensenyament en castellà, perquè envaeix competències autonòmiques.
La sentència considera que el sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà amb fons públics no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i Catalunya. És a dir, envaeix competències de la Generalitat. Els articles anul·lats es refereixen, en concret, a la capacitat del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a través de l'Alta Inspecció d'Educació, per decidir sobre l'escolarització d'aquests alumnes en centres privats i al seu finançament.
El Govern indicava en el seu recurs que la LOMCE envaeix les seves competències i és contrària a la Constitució, a l'Estatut i a la pròpia doctrina del TC, a més que suposa "una oposició frontal" al règim lingüístic català, segons el qual no es pot separar els alumnes en funció de la llengua, entre d'altres qüestions.
La llei imposava que el Govern espanyol assumís el cost de l'escolarització privada en castellà dels alumnes que ho desitgin quan no se'ls garanteixi una oferta raonable sostinguda amb fons públics. Aquestes despeses es repercutiran després a la comunitat. És a dir, la Generalitat havia de pagar l'ensenyament en castellà en centres privats als alumnes que no disposessin d'aquesta en centres públics. Però seria l'Estat qui decidís quan s'havia de fer així.
Segons el parer del Tribunal, és inconstitucional que la LOMCE fixi criteris vagues per fixar en quin moment pot l'Estat escolaritzar alumnes en centres privats, amb la consegüent retenció econòmica a la Comunitat Autònoma, i quan pot declarar extingida aquesta obligació.
La LOMCE, coneguda com a Llei Wert, va ser recorreguda per cinc comunitats autònomes (els governs andalús, basc, canari, asturià i català), pel PSOE i pel Parlament. La sentència d'avui del Constitucional respon al recurs que va presentar l'executiu català, però estableix pautes generals que s'aplicaran a la resta.
La sentència també dirimeix altres qüestions sobre la LOMCE i, així, declara inconstitucional que el Govern espanyol pugui establir, via reglament, les bases de l'educació plurilingüe (impartició d'assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres) des del segon cicle d'Educació Infantil fins a Batxillerat, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes.
El Tribunal sosté que la llei no especifica el criteri legal que dona cobertura a aquesta competència del Govern espanyol per al desenvolupament reglamentari bàsic. Tampoc pot justificar-se que l'educació plurilingüe tingui un caràcter excepcional, ja que, tot al contrari, abraça pràcticament a tots els ensenyaments no universitaris.
El ponent de la sentència, aprovada per unanimitat, ha estat Fernando Valdés Dal-Ré.