Des que es va fundar, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) sempre ha volgut formar part de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que aplega les corporacions públiques audiovisuals dels països europeus, vetlla pel foment del servei públic audiovisual de qualitat i organitza el festival d'Eurovisió. L'entrada de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio en aquesta organització -i de retruc, al festival de la cançó- s’ha intentat per diferents vies, però Radiotelevisió Espanyola (RTVE), per ordre del Govern espanyol, s’hi ha oposat des de 1983 i ha fet valer tot el seu pes com a major contribuent de la xarxa europea.

Jordi Daroca, director de Catalunya Ràdio (1986-88), va tenir una pensada per a pertànyer a la UER. Si la Corporació no podia accedir a Europa per l’Oest, per què no provar-ho per l’Est? En aquesta jugada mestra, l’Est volia dir l’Organització Internacional de Ràdio i Televisió (OIRT), que agrupava les corporacions audiovisuals de l’òrbita soviètica des que, poc després d’esclatar la Guerra Freda, les emissores d’Europa Occidental se’n van escindir per a formar la UER. Catalunya Ràdio va esdevenir-ne membre associat el 1988. No obstant això, la imminent fusió de l’OIRT amb la seva homòloga d’Occident va relegar l’emissora catalana que va quedar fora de l'organisme unitari.

Tanmateix, la CCMA té la llei del seu costat per ingressar a la UER. El 15 de desembre de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, la Resolució 3/VI que fixava les bases d’un nou marc legal sobre els mitjans audiovisuals catalans i incloïa “fer les gestions necessàries davant de l’Estat per a incorporar la Corporació a la UER”. De la mateixa manera, el 13 de desembre de 2005, per acord de tots els grups parlamentaris, el Congrés dels Diputats va instar el Govern espanyol “a donar suport a totes les iniciatives d’ingrés, com a membres actius de la UER, que siguin promogudes per corporacions públiques i privades de ràdio i televisió de l’Estat”.

taula control televisio eurovisio

El 2007, Joan Majó, director de la CCMA (2004-08), va presentar a la UER la sol·licitud d’adhesió de la Corporació, però va ser rebutjada. Nogensmenys, el 19 de març de 2009, Catalunya Música va començar a participar simbòlicament en la UER i, tot i que encara no n’és membre plenament, actualment n’és un dels més actius en aportacions de continguts. Més endavant, la CCMA va demanar d’estendre l’estatut de la ràdio musical catalana a Televisió de Catalunya, però la xarxa europea s’hi va negar, d’acord amb fonts del Partit Demòcrata i Esquerra Republicana a Madrid, perquè RTVE havia informat desfavorablement sobre l’ingrés català a l’organització internacional.

Des de 2013, TV3 s’ajusta plenament als requisits de la UER per a ser-ne membre actiu. Segons els articles 3.3 i 3.4 i els annexos 2 i 5 dels criteris d’admissió, la CCMA és una corporació pública audiovisual europea d’un país que és membre de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) i té caràcter nacional perquè representa i ofereix cobertura plena a una comunitat política i cultural concreta (Catalunya) d’un Estat plurilingüístic (Espanya). És el cas, també, de les radiotelevisions públiques belgues de Flandes i Valònia, membres de la UER des de 1950 a partir de la reforma federal que va delimitar les fronteres lingüístiques de Bèlgica.

La CCMA va sol·licitar, altra vegada, l’estiu de 2017, en la 78a Assemblea General de la UER de Dublín, la seva entrada a la xarxa europea com a membre de ple dret. La petició catalana podria resoldre’s a finals d’aquest any, o inclòs abans, però tot fa pensar que, amb el vet previsible de RTVE, la Corporació emprengui una nova estratègia per a accedir a Europa: “Continuarem treballant per assolir el nostre ingrés”, manté Núria Llorach, vicepresidenta i presidenta en funcions de la CCMA, davant d’una nova denegació de l’organització internacional, i en aquest objectiu, les televisions públiques nacionals de Kosovo, Palestina, Escòcia, les Illes Fèroe i Gibraltar assenyalen el camí.

Eurovisió, l’estratègia per a ingressar a la UER

Ara per ara, Radiotelevisió de Kosovo (RTK) és l’emissora amb més probabilitats d’entrar a la UER, tot i el reconeixement internacional limitat d'aquesta república. “Des de 2008 que treballem per a participar en la xarxa europea”, reconeix a El Nacional Mentor Shala, responsable de la RTK. Tres anys després de la DUI, Kosovo va competir en un dels concursos menors de l’ens continental, l’Eurovisió de Joves Ballarins de 2011, convidat per la Radiodifusió Pública de Noruega (NRK). Aquest any, en el 10è aniversari de la independència kosovar, la UER portarà a votació en el mes de desembre l’admissió de la RTK com a membre de ple dret, per la qual necessitarà la majoria absoluta del plenari.

“Palestina podria participar en la UER des de 2012 si no fos pel vet d’Israel”, admet Amna Al-Akhras, directora de Comunicació de la Televisió de l’Autoritat Palestina (PBC), i confirma que “Eurovisió és una necessitat per a consolidar l’estatut de l’emissora en l’organització internacional”. L’única opció que contemplen des de la corporació palestina és que Malta, Suècia o Xipre (els únics països de la Unió Europea que reconeixen Palestina com Estat sobirà i independent) guanyin el concurs europeu i que les seves respectives televisions nacionals convidin la PBC al certamen. Això, ja d’entrada, suposaria una crisi diplomàtica pels israelians i la naturalesa apolítica del festival.

“Escòcia pot participar a la UER per dues vies”, segons Katie Martin, cap de Premsa de la Televisió Escocesa (STV). Una, a través de l'STV, que forma part del grup comercial ITV, el qual és integrant de l’Associació de Televisions Independents del Regne Unit (UKIB), una agrupació d’emissores regionals britàniques membre de la xarxa europea des de 1981. En aquesta federació també s’hi troba la Televisió de Gal·les (S4C), que participa en els concursos menors de la UER on la BBC no hi té interès. L’altra via, arran d’un acord de 2013 entre els governs britànic i escocès, preveu l’adhesió d’una futura corporació pública escocesa tres anys després de constituir-se una eventual Escòcia independent.

Les Illes Fèroe són un arxipèlag autònom de Dinamarca amb dret a l’autodeterminació. D’ençà de 2008 que aquesta nació de 50.000 habitants ubicada entre Islàndia i Noruega es troba immersa en un procés d’independència sense terminis. Des de 2010, la Radiodifusió Pública Feroesa (KVF) ha intentat formar part de la UER: “Amb la voluntat d’acostar-nos a l’organització europea i posicionar-nos a Europa, vam negociar amb èxit el 2011 i 2014 l’adquisició dels drets d’emissió d’Eurovisió amb la Radiotelevisió de Dinamarca (DR), que en té l’exclusivitat en tot el reialme danès”, assegura Kari Solstein, directiu de la KVF.

La millora de l’autogovern de Gibraltar de 2006 va ser la raó principal perquè la Corporació de Radiodifusió Gibraltarenya (GBC) intentés el camí cap a la UER. “Coincidint amb la nova constitució del Penyal, vam adquirir els drets d’emissió d’Eurovisió fins a 2008, sense demanar permís a la BBC i mitjançant el procediment que s’estipula en la xarxa europea per a les emissores no membres de l’organisme”, explica Gerard Teuma, responsable de la GBC, i conclou: “Actualment, la nostra participació en l’organització és limitada i només ho podrem fer amb tots els drets i obligacions quan Gibraltar esdevingui un Estat sobirà i independent reconegut per la comunitat internacional”.

Catalunya a Europa

La participació catalana en els esdeveniments de la UER, com els grans formats júnior i sènior del Festival d’Eurovisió o els concursos menors de la xarxa europea sobre joves talents de música clàssica, ballarins i orfeons, és una oportunitat per a la promoció, la consolidació i l’expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya que, a la vegada, forma part de la missió de servei públic de la CCMA. Prendre aquesta via aproparia a la Corporació al seu ingrés en l’organització internacional, com li ho ha permès a les corporacions públiques audiovisuals de les nacions sense Estat d’Europa, potencials candidates a adherir-s’hi en els pròxims anys.

Eurovisió seria l'objectiu, però la CCMA hauria d’escollir una de les cinc receptes per a formar part de la UER. La via feroesa, optant pel diàleg amb RTVE per a accedir a la xarxa europea. El camí escocès, constituint una agrupació de radiotelevisions públiques regionals de l’Estat espanyol interessades en l’organització i sol·licitant-ne l’adhesió. L’embat palestí, mantenint el conflicte amb Espanya i esperant pel reconeixement internacional de la República catalana. La iniciativa kosovar, fent pressió directa en les estructures de l’organisme per a l’ingrés català o l’opció gibraltarenya, esgotant els mecanismes interns per a fer-se un lloc modest a Europa. En tot cas, camins n'hi ha.

 

Les informacions i declaracions s’han extret d’un conjunt d’entrevistes realitzades per l’autor del reportatge, per telèfon i correu electrònic, amb les radiotelevisions públiques nacionals de Catalunya, Kosovo, Palestina, Escòcia, les Illes Fèroe i Gibraltar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat