La Caixa B d'un partit i ara la d'un grup empresarial d'oci posa en alerta el sistema públic de finances. En una exclusiva que publica el diari Público, detalla com la Hisenda espanyola va ometre els testimonis de la Caixa B del Grup Cursach que li reportaven fins a 5 milions d'euros mensuals en negre. Els fets els situem a l'Agència Tributària balear que, tot i tenir coneixement de diversos treballadors de l'oci nocturn relacionats amb Cursach, inclòs el director de sales, no van veure prou rellevant escoltar-los.

Tots ells van arribar a denunciar davant del jutge l'existència d'una comptabilitat paral·lela que permetia amagar fins al 50% dels ingressos. Hisenda va anar més enllà i segons un informe publicat per aquesta capçalera, es va arribar a desacreditar l'ampli atestat policial que imputava un frau fiscal generalitzat a l'empresa i va fer constar que no analitzaria cap de les proves aportades. Hisenda va donar carta blanca a l'imperi del grup que representa un dels reis de la nit a les Illes Balears. Darrere de tot, estava el jutge Miquel Florit que va exonerar l'any 2018 a Bartolomé Cursach, l'amo de tot, i Tolo Sbert, la seva mà dreta, de qualsevol delicte fiscal.

cursach  @iescolarBartolomé Cursach, més conegut com a 'Tolo' / Foto: @iescolar

Com s'ho feien?

Ángel Ávila Rodríguez, exdirector de sales, va explicar en el seu moment un dels sistemes per derivar els diner a negre: "El control d'accés a la sala es realitza a través d'una banda magnètica inclosa en el tiquet i que porta una numeració. Aquesta entrada inclou una consumició gratuïta. El programa informàtic detectava les consumicions que no s'havien passat per l'escàner magnètic de la barra. A l'acabar la nit, els responsables havien d'assegurar-se que tots els tiquets havien passat per aquest escàner o lector, amb les finalitats de, d'una banda control de bodega i de l'altra, en cas que aquesta entrada hagués estat retirada per algun policia o inspector d'hisenda".

O un altre exemple: "L'operativa més important es produeix amb l'arribada del jovent el mes de juny a Mallorca, per viatges d'estudis i mouen 90.000 persones en un marge d'uns 25 dies. El 90% és facturació en diner negre. Les nits es comercialitzen en paquets de quatre i es lliuren al responsable del grup d'estudiants i aquest, al seu torn, recull els diners del seu grup i els diposita en un sobre que li ha donat l'empresa Cursach i li donen el bo per a les successives nits. Aquests diners no es comptabilitzen i els nois poden anar a discoteques com Pacha, Tito's o BCM. La quantitat venuda supera la capacitat real".

Qui són els Cursach?

Ja fa temps que s'arrossega l'escàndol i les anomalies s'han succeït. El desembre del 2018, diversos agents de la Policia espanyola es van personar a la delegació balear de l'agència de notícies Europa Press i a la redacció del Diari de Mallorca per requisar documentació i equips corporatius i personals en el marc d'una investigació dins del cas Cursach, amb l'objectiu de determinar l'origen d'una filtració periodística que va avançar en primícia Europa Press Baleares.

Els agents policials van requerir als periodistes informació sobre les fonts d'un informe policial sobre l'activitat fiscal de les societats de l'empresari de l'oci nocturn Bartomeu Cursach, que es va publicar tot i que la peça estava declarada secreta. Per la seva banda, Cursach és un empresari envoltat per una xifra molt alta de delictes: setze. A Cursach se li imputa suborn, extorsió, amenaces, pertinença a organització criminal, delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig, tràfic d'influències, homicidi, corrupció de menors o tinença il·lícita d'armes.