La confessió de Luis Bárcenas, extresorer del Partit Popular, que ha revelat detalls de com el seu partit va portar un finançament en negre durant anys amb el coneixement i connivència de la seva cúpula, amb Mariano Rajoy al capdavant, seria només un episodi més de la història financera d'aquesta formació política, que es remunta en el temps fins al moment en què ni tan sols tenia aquest nom.
Així ho dedueix avui eldiario.es, que assenyala que tant el PP com la formació que el va precedir, Aliança Popular (AP), arrosseguen almenys tres dècades de comptabilitats paral·leles de les quals seria el seu iniciador el mateix fundador d'AP, Manuel Fraga Iribarne, el ministre de Franco que es transformaria en demòcrata en el període de la transició per liderar, al costat d'altres destacats col·laboradors de la dictadura feixista, el gran partit de la dreta espanyola. Segons el mateix mitjà, la tradició de finançar-se tèrbolament la continuaria José María Aznar, que rebia donacions a canvi d'adjudicacions d'obra pública.
Franquistes reconvertits en demòcrates
AP es va fundar l'octubre de 1976 com a amalgama de diversos corrents polítics de col·laboradors del franquisme reconvertits en demòcrates de la nit al dia. Els seus primers passos electorals van ser enfosquits per l'èxit de la Unió de Centre Democràtic (UCD) d'Adolfo Suarez, però es va convertir en el gran partit de l'oposició a partir de 1982, amb la primera victòria electoral del PSOE.
Logo d'Aliança Popular entre 1976 i 1983 / JKWchui
En aquella època ja existia una caixa B, segons el mateix Bárcenas, que en la seva confessió lliurada a la Fiscalia Anticorrupció assenyala que "des de l'any 1982 va existir institucionalitzat un sistema de finançament del Partit Popular amb percepcions en B que es realitzaven a través de donatius". De fet, el 1982 el PP no existia com a tal, per la qual cosa l'extresorer apunta el partit liderat llavors per Fraga, afegint que els successius tresorers i dirigents van mantenir una caixa B per sostenir les despeses electorals per sobre dels límits legals. Això comportaria, segons el mitjà citat, l'existència de sobresous per als alts càrrecs.
"Passar la gorra"
De fet, segons va explicar el 2017 Ángel Sanchís, tresorer entre 1982 i 1987, aleshores era pràctica habitual "passar la gorra" en sopars amb amics i empresaris per recaptar diner negre per finançar el partit en una època en què AP no tenia diners. El mateix Sanchis va arribar a afirmar que ell mateix es feia càrrec de pagar els rebuts de la llum i que els donatius es lliuraven en sobre i que es concebien com a "favors", que després caldria tornar.
Sanchis va explicar tot això en una compareixença al Congrés dels Diputats, on va defensar que cobrar donatius en metàl·lic i no declarar-los no suposava que el partit comptés amb una caixa B. El mitjà citat també recull declaracions del successor de Sanchis a la tresoreria, Rosendo Naseiro, que va portar la comptabilitat del partit entre 1987 i 1990, en plena refundació d'AP en PP, on va admetre que en alguna ocasió Fraga havia rebut talons enmig d'un míting.
En tot cas, s'anomenés caixa B o no, el cert és que AP, després PP, comptava amb ingressos tèrbols que la van ajudar a finançar-se.
Imatge principal: Manuel Fraga, al costat del dictador Francisco Franco / Efe