CRISI MIGRATÒRIA

Què és l''Armada de la Solidaritat' que ha desembarcat a Ceuta?

Una flotilla civil d’embarcacions privades ha travessat l’Estret per donar suport als ceutins i reclamar respostes a la crisi

Ketty Calatayud
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 30 d'agost de 2026. 14:24
Temps de lectura: 5 minuts
Què és l''Armada de la Solidaritat' que ha desembarcat a Ceuta?

No és l’Armada Espanyola ni una operació militar, malgrat el nom. L’Armada de la Solidaritat amb Ceuta és una iniciativa ciutadana formada per propietaris d’embarcacions, navegants i entitats vinculades al món nàutic que aquest cap de setmana han travessat l’estret de Gibraltar per expressar el seu suport als habitants de Ceuta enmig de la crisi migratòria que viu la ciutat des de finals de juliol. La flotilla va començar a arribar dissabte a la ciutat autònoma procedent principalment de ports de la Costa del Sol i del Camp de Gibraltar, tot i que també s’hi van afegir embarcacions d’altres punts de la Península. Entre els ports d’origen hi ha Puerto Sherry, Sotogrande, Algesires, Marbella, Benalmádena i Motril. No hi va haver una sortida conjunta: cada patró va salpar des del seu port i va fer la travessia de manera independent.

Les xifres varien segons les fonts i el moment del recompte. La previsió inicial era reunir fins a una seixantena de vaixells, amb uns 120 participants, i la Marina de Ceuta havia ofert fins a 60 amarradors gratuïts. A la convocatòria es feia una "crida als navegants d'Espanya per navegar junts fins a Ceuta en un gest de solidaritat, confraternitat i suport als nostres conciutadans i la nostra frontera", i es publicitava un sopar de benvinguda "cortesia de la ciutat" i una recepció "amb autoritats, premsa i personalitats de Ceuta". Dissabte a la tarda, diversos mitjans locals parlaven ja de desenes d’embarcacions atracades i els organitzadors asseguraven que aquest diumenge la concentració podria arribar a reunir al voltant d’un centenar de vaixells, incloses embarcacions que s’hi haurien afegit pel seu compte.

Qui hi ha al darrere?

Entre els impulsors de la iniciativa apareixen l’empresari i exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto, Amalio de Marichalar, comte de Ripalda, així com Francisco Mier del Castillo, África León, Juan Núñez, Fernando Oltra i Pedro Rodríguez. La convocatòria també ha comptat amb la col·laboració de la Marina de Ceuta i amb persones vinculades a ports esportius de la costa andalusa. Els organitzadors la defineixen com una mobilització "cívica i pacífica" i asseguren que la seva finalitat és transmetre als ceutins "solidaritat, respecte, admiració i suport". Els lemes amb què s’ha publicitat deixen, però, clar que la iniciativa té també una forta càrrega política i identitària, amb proclames com: "Unidos por Ceuta, unidos por España", "Todos somos Ceuta, España responde unida" i "El mar nos une, Ceuta nos llama".

Una mobilització que va més enllà de la solidaritat

La flotilla neix directament de la crisi oberta després de l’entrada massiva de migrants dels dies 30 i 31 de juliol i del malestar generat a Ceuta per la gestió del govern espanyol. Per això, tot i que oficialment els seus promotors insisteixen en el caràcter solidari i apartidista de l’acció, alguns participants han utilitzat un discurs molt més contundent contra la immigració i contra l’executiu de Pedro Sánchez. A l’arribada a Ceuta, un dels promotors va reclamar "solucions" i es van sentir expressions com "s’ha de fer fora als invasors", cosa que evidencia que sota el paraigua de la solidaritat conviuen sensibilitats diferents: des dels qui volen simplement transmetre suport als veïns fins als qui veuen la travessia com una protesta política contra la resposta del govern a la crisi.

Això també explica per què la iniciativa se situa en un clima polític especialment tens. Les protestes ciutadanes a Ceuta s’han anat succeint durant les últimes setmanes, mentre alguns organitzadors intenten evitar que les mobilitzacions quedin associades a grups ultres. La flotilla s’ha convertit així en una nova manera de visualitzar el descontentament: portar la protesta al mar.

Exaltació espanyolista

Després de passar la nit a Ceuta, aquest diumenge les embarcacions han anat abandonant de forma esglaonada el port esportiu i han navegat conjuntament pel litoral de la ciutat. El programa anunciava una concentració a la Badia Sud, on els vaixells farien sonar les sirenes en un gest simbòlic de suport a la població. La imatge que buscaven els organitzadors és clara: una línia de vaixells amb banderes espanyoles i ceutines envoltant la ciutat per remarcar que Ceuta "no està sola". Segons els mitjans locals, centenars de ceutins s'han concentrat en les platges per rebre a la flotilla entre aplaudiments, portant banderes espanyoles i molts visiblement emocionats. Durant el recorregut, han sonat cançons com el  Que viva España i Resistiré.

Per què en diuen "armada"?

El nom és deliberadament efectista. No hi ha cap relació orgànica amb les Forces Armades, ni els vaixells són militars: es tracta fonamentalment d’embarcacions d’esbarjo privades. L’ús de la paraula armada busca donar dimensió i força simbòlica a la concentració marítima, però és precisament aquest llenguatge —juntament amb les banderes espanyoles i els lemes sobre la unitat d’Espanya— el que ha convertit una iniciativa presentada com a solidària en una acció amb una evident lectura política. En aquest sentit, l’"Armada de la Solidaritat" és probablement una de les imatges més gràfiques del moment que viu Ceuta: una crisi migratòria que ha deixat de ser només un problema humanitari i de gestió per convertir-se també en un símbol polític d'exaltació espanyolista, territorial i de contestació al govern de Sánchez.

Les motos, també protagonistes

Però els vaixells no han estat els únics protagonistes. També hi ha hagut protagonisme terra endins. En paral·lel a la navegació de la flotilla, desenes de motoristes s'han concentrat a les Muralles Reials i han recorregut posteriorment diversos carrers de Ceuta fins a l’entorn de la Delegació del Govern en una nova mostra de suport a la ciutat. Amb banderes d’Espanya i consignes com "Ceuta no es ven, Ceuta es defensa" o "Ceuta és Espanya", la marxa de motoristes ha reforçat el to reivindicatiu de la jornada i ha traslladat al centre urbà el mateix missatge que havia presidit l’acció al mar: que una part de la societat vol visualitzar que Ceuta "no està sola" davant la crisi migratòria. 

Més