L’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, cobrarà una indemnització de 30.000 euros de la cadena Eroski, que va ser condemnada pels danys i perjudicis ocasionats per incomplir amb l'obligació de custodiar la gravació d’unes càmeres de seguretat que enxampaven Cifuentes posant-se unes cremes a la bossa, la qual cosa va comportar que es fessin públiques i es vulnerés el seu dret a la intimitat. El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dijous la condemna en desestimar el recurs presentat per Cecosa Hipermercados S.L. —la societat a què pertanyent Erosk— contra la sentència de l'Audiència de Madrid, que va declarar que s’havia vulnerat el dret a la intimitat de Cifuentes per incomplir la seva obligació de custòdia d'un enregistrament en un supermercat Eroski el 5 de maig del 2011, que va ser "àmpliament" difós set anys després als mitjans de comunicació.
Dimissió set anys després
Cristina Cifuentes va interposar una demanda contra Cecosa arran de la difusió d’aquestes imatges, en les quals demanava una indemnització de 450.000 euros, i que es publiqués la sentència en dos diaris de tirada nacional, per intromissió il·legítima en els seus drets fonamentals a l'honor, la intimitat i la imatge. La demanda es basava en l'incompliment, per part de la cadena basca de supermercats, de les seves obligacions, derivades de la normativa sobre protecció de dades personals, respecte de l'enregistrament de què va ser objecte la demandant en un establiment d'Eroski el 5 de maig del 2011. Quan es van enregistrar aquestes imatges, Cifuentes era vicepresidenta de l'Assemblea de Madrid, i quan es van fer públiques, set anys després, era presidenta de la Comunitat, càrrec del qual va dimitir després de filtrar-se el vídeo a la premsa i ser objecte d'una àmplia difusió el 2018.
L'Audiència Provincial de Madrid va estimar en part l'apel·lació plantejada per Cifuentes i va declarar que Cecosa havia incomplert les obligacions que li imposava la normativa sobre protecció de dades personals respecte de la custòdia de l'enregistrament i va fixar una indemnització de 30.000 euros.
El Suprem ha desestimat íntegrament el recurs de cassació de Cecosa que, entre altres arguments, considerava que l'Audiència Provincial va realitzar una ponderació incorrecta en el conflicte entre les llibertats d'expressió i informació i el dret a la intimitat de la demandant, ja que es tractava de la divulgació d'uns fets veraços i de gran interès públic en ser constitutius d'un il·lícit penal i comesos per un personatge públic.
El TS contesta que la sentència recorreguda discorre totalment al marge del conflicte entre les llibertats d'expressió i informació i el dret a la intimitat de la demandant. La condemna de la recurrent es basa en els incompliments en què va incórrer l'entitat demandada en la custòdia de l'enregistrament que li imposa la normativa de protecció de dades.
La mateixa recurrent posa de manifest, segons afegeix el Suprem, que no va fer ús d'aquestes llibertats públiques, ja que "no va ser ella qui va difondre el vídeo, sinó que ho va fer un mitjà de comunicació que no està demandat".
Davant la discrepància amb la quantia de la indemnització per considerar-la desproporcionada, el tribunal destaca la gran repercussió que el coneixement públic de l'enregistrament, propiciada per l'incompliment per la demandada de la seva obligació de custòdia i posterior destrucció de l'enregistrament, va tenir en l'opinió pública, cosa que "mostra amb tota claredat que els danys morals van ser molt importants". Per això, ratifica la quantia de 30.000 euros atès que entén que l'Audiència no la va establir arbitràriament.