ERC ha aprofitat l'acte polític de la Diada nacional de Catalunya per carregar contra l'extrema dreta i, especialment, contra els discursos que vinculen la defensa de la identitat nacional amb l'exclusió de part de la societat. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha situat la por, la desesperança i la sensació que el futur serà pitjor que el passat com les principals causes de l'auge de l'autoritarisme i ha reivindicat un independentisme que faci de la inclusió la seva principal resposta. "Molts d'aquells que han vingut de fora esteu aquí i ompliu aquests carrers i defenseu la nostra pàtria", ha proclamat Junqueras durant el seu discurs. I ha reblat: "La millor resposta és un projecte integrador, inclusiu, garantidor de drets i d'igualtat d'oportunitats. La millor manera de defensar la pàtria és incloure tothom que vulgui sentir-se partícip".
El líder republicà ha situat aquest debat en un marc més ampli, desvinculant l'auge de l'autoritarisme de les particularitats de Catalunya. "Aquest concepte de democràcia i d'igualtat està en crisi en països receptors d'immigració i emissors d'immigració", ha advertit, abans de remarcar que el fenomen també es produeix en estats amb estats del benestar consolidats, en repúbliques centenàries i en democràcies joves. Per a Junqueras, això demostra que l'explicació és més profunda i té un element comú: "La por, la desesperança i la sensació que el futur serà pitjor que el passat". Aquesta por, ha argumentat, alimenta l'autoritarisme perquè "converteix la llibertat en una mena de luxe superflu" i fa que hi hagi ciutadans disposats a renunciar a llibertats a canvi d'una suposada garantia de seguretat.
Disputar el concepte d'identitat
En aquest context, el president d'ERC ha reivindicat la nació com un espai de cohesió i no d'exclusió. "La llibertat es construeix en el marc de comunitats nacionals que són fortes. La llibertat no és el contrari de la comunitat", ha defensat. El discurs de Junqueras ha connectat així amb una de les principals batalles polítiques d'ERC davant l'ascens d'Aliança Catalana. Els republicans volen disputar a l'extrema dreta el terreny de la identitat i del malestar social, però des d'una concepció del catalanisme basada en la incorporació de nous catalans al projecte nacional.
"El projecte de l'independentisme progressista és el d'aquells que són conscients que la nostra nació té una llengua i una cultura mil·lenària que val la pena compartir", ha afirmat. Segons Junqueras, aquest projecte només té sentit si ofereix "un futur col·lectiu" i no si es converteix en un espai de tancament. "Som aquí per defensar que Catalunya no és un búnquer cada vegada més petit i que som una casa àmplia", ha conclòs.
Alamany: "Em nego a deixar-li a l'extrema dreta que gestioni aquesta por"
La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ja havia situat durant l'acte la identitat com un dels camps de batalla que els republicans consideren que no poden deixar en mans de l'extrema dreta. Alamany ha relacionat el creixement d'aquestes forces amb el malestar provocat per les dificultats econòmiques, l'accés a l'habitatge, la precarietat, les infraestructures i el desequilibri territorial. "És normal que la gent tingui por. Em nego a deixar-li a l'extrema dreta que gestioni aquesta por i la disputa de la identitat", ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que ERC ha de parlar obertament d'identitat i ha rebutjat que la llengua i la cultura catalanes siguin qüestions secundàries.
Alamany ha advertit que "sense ambició nacional ens estem debilitant com a país" i ha reivindicat que el camí d'ERC passa per "obrir els braços a qui vol ser català". "Ho hem fet durant 95 anys d'història", ha remarcat. La dirigent republicana també ha vinculat la qüestió nacional amb les condicions materials de vida. Ha criticat un model econòmic basat en "el totxo, feines precàries, les càrniques" i ha denunciat el col·lapse de les infraestructures, amb especial èmfasi en Rodalies, així com el desequilibri territorial. "Si la gent viu condemnada a un sou de merda, amb infraestructures que cauen i a gent que se l'abandona, el resultat és que hi ha gent a Catalunya que creu que el país no és seu", ha afirmat. Per Alamany, aquesta desafecció pot acabar alimentant els discursos identitaris de l'extrema dreta. "Els reaccionaris i els que no tenen ambició nacional empetiteixen el nostre país", ha sentenciat.
Riba reivindica un independentisme "tossut i convençut"
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba també ha apel·lat a la capacitat de resistència del catalanisme durant el seu discurs. Riba ha reivindicat un poble "resilient i tenaç" després de repassar alguns dels episodis més traumàtics de la història de Catalunya, des del Decret de Nova Planta fins al franquisme. "Qui som els catalans? Som treballadors, oberts i acollidors", ha afirmat. També ha definit els catalans com un poble "empàtic i històricament molt conscient del patiment aliè" i ha reivindicat la seva tradició democràtica: "Som tan demòcrates que encara que posar les urnes ens costi la presó i l'exili, les posem".
Riba ha advertit igualment del creixement de les forces reaccionàries i ha reclamat als republicans "passar a l'ofensiva amb ambició". "No cal abandonar mai ni la tasca ni l'esperança", ha defensat. Abans que intervinguessin els principals dirigents del partit, el portaveu nacional del Jovent Republicà, Marc Martínez, havia reclamat deixar enrere el derrotisme i havia reivindicat la vigència de l'independentisme. "Som un poble tossut i perseverant", ha afirmat. Martínez ha denunciat que Catalunya continua lligada a Espanya pel "règim del 78" i ha defensat un país lliure i amb l'educació en català.
L'acte d'ERC ha comptat amb la presència de dirigents històrics i actuals del partit, com Joan Tardà, Juli Fernàndez, Joan Ignasi Elena, Diana Riba, Elisenda Alamany, Ester Capella i el diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro. També hi han participat representants d'EH Bildu, el BNG, Més Mallorca i diverses nacions sense estat d'Europa, amb unes 800 persones presents.