Dies després que l'ONU presentés l'informe del Comitè de Drets Humans sobre la implementació Pacte de Drets Civils i Polítics a Espanya i que en les conclusions assenyalessin la no d'aplicació de la llei d'amnistia, l'espionatge a 65 independentistes amb Pegasus en el Catalangate, les infiltracions policials dins del moviment, l'augment dels discursos d'odi contra els catalans o la manca d'informació específica sobre els dictàmens que feien referència als drets polítics de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, ERC ha preguntat al govern espanyol sobre aquesta qüestió al Senat. Concretament, el senador Joan Queralt pregunta a l'Executiu de Pedro Sánchez pel fet que el Comitè es mostrés preocupat per la manca d'informació específica sobre l'aplicació dels dictàmens sobre els casos de Puigdemont i Junqueras, Rull, Romeva i Turull contra Espanya. Per això, pregunta: "Quan i en quina mesura pensa complir amb la seva obligació de portar a la pràctica real i efectiva, els pronunciaments dels dictàmens referits que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides li reclama?".
Els dictàmens
Ara fa dos anys, el maig del 2023, abans de les eleccions municipals i quan encara faltaven dies perquè Pedro Sánchez convoqués eleccions generals, després de les quals necessitaria els 7 vots de Junts per mantenir-se a la Moncloa, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides va donar parcialment la raó al president a l'exili, Carles Puigdemont, determinant que Espanya va suspendre el seu mandat com a diputat al Parlament de Catalunya el 2018 sense que hagués estat condemnat i sense disposar de "raons objectives previstes per la llei" que emparessin aquesta decisió. El comitè conclou en una resolució que avui s'ha conegut que l'Estat espanyol ha violat l'article 25 del Pacte internacional de drets civils i polítics. Per contra, ha donat la raó a l'Estat davant la denúncia que Puigdemont va presentar pel fet que no se li va permetre ser candidat a la presidència de la Generalitat. Aquell dia, Nadia Calviño, encara vicepresidenta del govern espanyol assegurava que la resolució reafirmava que el que havia de fer Puigdemont era "venir a Espanya per ser jutjat". Mig any després, pactaven la llei d'amnistia amb Junts per Catalunya.
Mesos enrere, l'ONU ja havia conclòs que Espanya havia violat els drets polítics d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Turull. Concretament, que s'havia vulnerat el Pacte de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre'ls del seu càrrec com a diputats al Parlament. Aquesta decisió representa "una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia", segons destacaven ERC i Junts en els seus respectius comunicats. Feia poc més d'un any que el govern espanyol els havia indultat, l'estiu del 2021.