Les declaracions del líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, donant per bones les vinculacions de l'entorn de Carles Puigdemont amb Rússia encara aixequen polseguera en aquesta nova setmana que tot just comença. Les polèmiques declaracions van crear un nou episodi de retrets entre els dos socis del Govern, ERC i Junts, i malgrat que un dia després Rufián es va disculpar per les formes, Junts considera que calen explicacions i així ho va materialitzar l'altre dia registrant a la mesa de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament una sol·licitud de compareixença de Rufián perquè informi sobre les acusacions que vinculen l'independentisme amb Rússia. ERC, en canvi, no creu que aquestes explicacions siguin necessàries, i així ho ha expressat en roda de premsa la portaveu Marta Vilalta.

Què va dir Rufián? Donant per bons els contactes de Josep Lluis Alay amb Rússia, va criticar que l'entorn de Puigdemont "són senyorets que passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es creien James Bond". Un dia després i amb tot el revol generat, Rufián es va disculpar per les formes, però va reiterar el fons de la qüestió: la necessitat de desmarcar-se de qualsevol intent de vinculació entre el moviment independentista i la Rússia de Putin, ben igual com ha defensat avui Vilalta: "Considerem que Rufián no ha de venir a donar cap explicació al Parlament de Catalunya", ha sentenciat, i ha dit que allò important és que l'independentisme estableixi aliances únicament amb països democràtics: "No considerem que amb Rússia hi haguem de tenir res a veure. A l'independentisme no li fa bé cap flirteig amb Rússia". Sigui com sigui, els republicans votaran en contra d'aquesta compareixença un cop toqui abordar-la al Parlament.

 

Vilalta no ha estat l'únic agent dels republicans que ha intervingut avui en defensa de Rufián, després d'uns dies de deliberat silenci des de la Seu de Calàbria. Aquest mateix matí en una entrevista el predecessor de Rufián al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha lloat a l'actual líder d'ERC a Madrid i la seva contundència: "Rufían va reblar la clau. Com que Junqueras no havia actuat amb suficient contundència, Rufián el que va dir és 'a nosaltres que no ens escorcollin, que no ens emprenyin i que ningú no vulgui contaminar-nos".

Explicacions de Sánchez

Sense abandonar l'àmbit internacional Vilalta també ha valorat la recent i sobtada decisió del president Pedro Sánchez de cedir davant del Marroc i defensar que el pla d'autonomia pel Sàhara Occidental presentat per les autoritats marroquines l'any 2007 és la base més seriosa i realista per assolir una solució al conflicte. La portaveu dels republicans ha exigit a Sánchez que "torni als consensos de les Nacions Unides i aposti pel procés d'autodeterminació al Sàhara occidental", i ha exigit que s'expliqui al Congrés dels Diputats perquè no entenen ni comparteixen el canvi de posició. Seguint amb Sánchez, Vilalta ha reconegut que la taula de diàleg, una setmana més, segueix sense data i que treballen per una reunió el més aviat possible, i de nou ha emplaçat al govern de l'estat a no buscar excuses. Vilalta ha assegurat que "s'estan fent les gestions necessàries perquè hi pugui haver passos i acords, encara que siguin petits", però ha apel·lat al deure de l'Estat amb la taula de diàleg. "Si està compromès amb aquest procés de negociació, que s'arremanguin i treballin, perquè les solucions no vénen soles: s'han de construir".

Per altra banda, ha posat en valor que l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació comenci a caminar, i que s'activi el 30 de març, tenint com a impulsors David Fernández, Quim Forn, Carme Forcadell, Marina Llansana, Marina Geli i Ozgur Günes Öztürk, que s'han estat reunint des del novembre per preparar l'activació de l'acord. L'ANAA és un dels compromisos que va prendre l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el debat per a la seva investidura i que es va recollir a l'acord de govern entre ERC i Junts. Així, Vilalta ha considerat que és un avenç per trobar solucions polítiques "en base als consensos de país", i que serà un instrument que podrà interpel·lar el màxim d'actors internacionals i que servirà de paraigües per articular els consensos de país que van més enllà de les institucions.