El grup parlamentari d'Esquerra Republicana proposarà aquest dimecres a la Junta de portaveus del Parlament una declaració conjunta de suport al president Roger Torrent i als membres independentistes de la Mesa durant l'anterior legislatura, el vicepresident primer Josep Costa, el secretari primer Eusebi Campdepadrós i la secretària quarta, Adriana Delgado, investigats per un presumpte delicte de desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El TSJC va citar a declarar com a investigats a tots quatre el 15 de setembre tots quatre per un suposat delicte de desobediència, en permetre dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè podia vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.

 

 

Els republicans plantejaran a la Junta de portaveus un primer esborrany a la resta de grups parlamentaris, a tots menys a Vox. Esquerra vol que els portaveus parlamentaris explicitin el suport de la cambra catalana a Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado davant d'una persecució judicial que manté un biaix judicial autoritari i que pretén limitar el debat.

Debatre sense censura

Igualment, el grup parlamentari d'Esquerra proposarà a la resta de formacions que amb aquesta declaració es refermi el compromís amb la llibertat d'expressió i el debat lliure al Parlament, "on s'ha de poder parlar de tot sense cap més límit que el respecte als drets humans i la democràcia". Des de la formació republicana es considera que cal un compromís de tots els grups per garantir el dret dels diputats i les diputades a debatre sense censura sobre els temes d'interès de la ciutadania.

Els partits independentistes amb representació al Parlament ja van mostrar, només conèixer la decisió del TSJC, el seu suport als investigats així com el seu rebuig a la investigació oberta a Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado, que van qualificar d'una mostra evident que la repressió no s'atura. 

Roger Torrent, en saber que havia estat imputat pel TSJC, va denunciar la "judicialització de la política i la persecució dels debats i la paraula" al Parlament i va destacar que havia fet allò que li pertocava: "defensar la llibertat d'expressió i el dret a iniciativa parlamentària". 

Desobediència

La fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l'altra el 26 de novembre del 2019. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.

 

Imatge principal, el Parlament de Catalunya / Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat