Esquerra Republicana ha registrat aquest dilluns al Congrés dels Diputats una bateria de preguntes per escrit en què reclama al govern espanyol que expliqui per què continua bloquejant el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. De la mateixa manera, l'insta a modificar la Llei de l'Esport perquè cap esportista pugui ser sancionat per negar-se a competir amb la selecció espanyola. Els republicans sostenen que la negativa a reconèixer les seleccions catalanes és "persistent i sistemàtica" i que respon a "una voluntat política molt concreta": evitar que Catalunya disposi "d'un dels principals espais de representació internacional que tenen avui les nacions". "L'esport mai no és només esport", argumenten en l'exposició de motius, on defensen que les seleccions "no només competeixen i representen nacions, també ajuden a construir-les".
La iniciativa, signada per la diputada Etna Estrems, s'ha presentat l'endemà de la victòria de la selecció espanyola al Mundial. ERC recorda que Catalunya té un dels sistemes federatius més potents de l'Estat i posa com a exemple més evident el cas de l'hoquei sobre patins: després d'obtenir el reconeixement provisional de la federació internacional i competir oficialment, les pressions del govern espanyol van impedir que el reconeixement es consolidés. "No es va impedir perquè no complís els requisits esportius; es va impedir perquè representava Catalunya", asseguren els republicans en el text.
Actualment, la Llei de l'Esport estableix que, per participar en competicions oficials estatals o internacionals, les federacions autonòmiques s'han d'integrar "necessàriament" en la federació espanyola. L'article 48.2 preveu una excepció: les federacions autonòmiques poden participar directament en l'àmbit internacional si la federació espanyola ho contempla i es tracta de modalitats amb "arrelament històric i social" a la comunitat autònoma, o bé si la federació autonòmica ja formava part d'una federació internacional abans que es constituís l'espanyola.
Aquesta via, però, no és automàtica. La mateixa llei condiciona la participació en un acord previ amb el Consell Superior d'Esports, un organisme autònom adscrit al Ministeri, que ha de comportar el suport conjunt a la integració en la federació internacional. La disposició addicional onzena només eximeix d'aquest requisit a les federacions autonòmiques que ja estaven integrades en federacions internacionals quan la llei va entrar en vigor.
Llibertat per no jugar amb la selecció espanyola
Pel que fa als esportistes, la norma qualifica d'infracció molt greu la manca d'assistència no justificada a les convocatòries de les seleccions espanyoles. La llei preveu multes de fins a 30.000 euros i la suspensió de la llicència federativa entre dos i quinze anys. Per revertir-ho, ERC reclama desbloquejar la proposició de llei que va registrar el setembre del 2023 i que continua encallada, després d'incomptables pròrrogues per presentar esmenes. La proposta pretén que assistir a una convocatòria de la selecció deixi de ser un deure i passi a ser un dret, amb llibertat de negar-s'hi.
Hi ha, de fet, un precedent d'un futbolista català que no volia jugar amb la selecció espanyola. És el cas d’Oleguer Presas; l’exjugador del Barça, declarat independentista, va demanar no ser convocat mai més amb Espanya. I el llavors seleccionador, Luis Aragonés, va respectar la petició del jugador. “No em sentia amb el compromís d’una selecció nacional que no em representa de cap manera; al contrari, que em genera rebuig i aversió pel que representa” va declarar fa temps Presas en una entrevista a la revista esportiva Panenka. El mateix va passar amb José Ignacio Fernández, que també va manifestar la seva voluntat de mantenir-se al marge de la selecció espanyola. I el tècnic Javier Clemente també va respectar la decisió del futbolista.
Acord d'investidura d'Illa
La cinquena de les preguntes registrades aquest dilluns per ERC pregunta al govern espanyol quines actuacions ha dut a terme per complir els compromisos de l'acord d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L'acord PSC-ERC inclou un apartat específic sobre seleccions esportives catalanes en què el Govern es compromet a treballar "pel màxim reconeixement de l'esport català a tots els nivells" i a promoure la projecció internacional de les federacions catalanes. El pacte preveu la creació d'una Oficina del Govern adscrita al Consell Català de l'Esport que doni suport i acompanyament a les federacions que puguin optar a competir directament en l'àmbit internacional, i que vetlli davant del Consell Superior d'Esports per aquest reconeixement.
Els republicans també pregunten si impedir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes "respon a criteris esportius o a una voluntat política de reservar a l'Estat espanyol la representació internacional de les nacions" i si el govern considera acceptable que la llei obligui els esportistes a representar la selecció espanyola "sota l'amenaça de sancions".