Davant les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo, acusant el CNI d'estar darrere els atemptats del 17-A, l'independentisme ha donat un cop sobre la taula i ha reclamat explicacions. Ho ha fet des de Barcelona i també des de Madrid, on els grups parlamentaris d'ERC i Junts per Catalunya han registrat diverses peticions de compareixença, entre elles les del president Pedro Sánchez o la de l'exdirector de la intel·ligència espanyola, Félix Sanz Roldán. Villarejo ha assegurat que el CNI va fer qui no veia amb l'imam de Ripoll per donar "un ensurt" a Catalunya a les portes de la tardor del 2017.
Per una banda, el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha presentat tres sol·licituds de compareixença al Congrés dels Diputats: les del president Pedro Sánchez, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán. En una piulada, Rufián ha demanat al govern espanyol explicacions "immediates" sobre les declaracions de Villarejo. El portaveu republicà també ha avançat que tornaran a impulsar les comissions d'investigació sobre els atemptats del 17-A, que van ser vetades rotundament i obstinadament. "El govern espanyol no pot callar", ha criticat.
Els mateixos passos ha seguit Junts per Catalunya. La seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha registrat tres peticions de compareixença: la de Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska i la ministra de Defensa, Margarita Robles, cartera de la qual penja el CNI. Volen que aclareixi el "coneixement del govern espanyol" sobre el que ha declarat Villarejo en seu judicial. En paral·lel, el seu portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, ha registrat dues peticions de compareixença per "explicar la posició del govern davant les greus afirmacions": també la de Marlaska i la de l'actual directora del CNI, Paz Esteban.
La declaració de Villarejo
José Manuel Villarejo ha fet aquesta declaració en el marc del judici pel cas Tàndem. Amb aquesta acusació, Villarejo ha apuntat directament a qui va ser director del Centre Nacional d'Intel·ligència el 2017, Félix Sanz Roldán. La frase concreta que ha pronunciat ha estat la següent: "El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya". Cal recordar que Alfonso Guevara, president del tribunal que va jutjar els atemptats del 17 d'agost a l'Audiència Nacional, va denegar que Villarejo declarés en el judici, i per tant no va poder aportar el seu testimoni.
La declaració de l'excomissari se suma al que ja havia afirmat fa un any, quan va indicar que havia intentat infiltrar una font marroquina que avisava precisament del risc d'atemptat a Barcelona. En aquesta línia, Villarejo va detallar que el CNI va rebutjar aquest oferiment perquè trobaven que la font era poc fiable i explicaven que abans havia treballat per a ells. D'altra banda, l'excomissari va denunciar que el CNI va posar en perill les seves fonts filtrant una imatge a Melilla en una operació secreta antiterrorista.
Cuevillas recorda que es va impedir investigar el CNI
Un dels primers a reaccionar a la declaració de Villarejo ha estat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i diputat de Junts. Ha volgut subratllar que es va impedir investigar la presumpta relació entre el CNI i els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Amb el que ha transcendit avui, l'advocat considera que s'han de continuar indagant les possibles connexions entre el Centre Nacional d'Intel·ligència i l'imam de Ripoll. A través de Twitter, Jaume Alonso-Cuevillas ha adjuntat la pàgina web de 17-A: volem saber la veritat, un portal que demana donacions per "personar-se particularment en el judici" i "demanar explicacions".