Esquerra Republicana defensa que la "lluita repressiva" continua, malgrat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la qual conclou que el Tribunal Suprem no va vulnerar els drets a la llibertat a la llibertat d’expressió i a unes eleccions lliures de Jordi Turull, Oriol Junqueras  i Jordi Sànchez, per dictar el seu empresonament preventiu previ al judici del procés i privar-los de participar en les eleccions catalanes del desembre del 2017. Els republicans, en un comunicat, defensen que "el procés judicial en l'àmbit internacional en defensa dels drets polítics dels independentistes continua obert" i defensa seguir-lo.

De fet, els republicans asseguren que els motius desestimats aquest cop pel TEDH, sí que han estat acceptats en altres causes del Comitè dels Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i el grup de detencions arbitràries. "ERC defensa que la discussió judicial continua pendent de resoldre’s i, per tant, esperarà a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)", asseguren els republicans en un comunicat, en el qual subratllen que "continuaran treballant" per aconseguir l'aplicació de la llei d'amnistia per tal que sigui "efectiva a tots els represaliats de la causa general contra el moviment independentista". 

Qui s'ha mostrat més contundent davant la sentència és el senador republicà i jurista Joan Queralt, qui ha titllat la sentència del TEDH d'un "escàndol sense precedents". "Valida que unes mesures penals cautelars, de per sí desproporcionades, alterin el resultat de les eleccions: en ratificar l'absència de diputats el mapa canvia", assegura el dirigent republicà, que considera la resolució d'aquest cas una "vergonya". 

El TEDH es fa seus els arguments dels tribunals espanyols

Tot i això, el Tribunal Europeu de Drets Humans es fa seus els arguments del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional en el qual asseguren que no van ser tancats a la presó per la seva ideologia, sinó per ser jutjats per delictes "molt greus", fent referència al de rebel·lió, sedició i malversació. "El Tribunal també va concloure que no hi havia arbitrarietat de les limitacions controvertides i la seva proporcionalitat, entre altres coses, respecte a la gravetat dels delictes en qüestió i a la violació dels valors fonamentals de l'estat de dret que implicaven", asseguren. En el cas d'Oriol Junqueras, el seu advocat penalista, Andreu Van den Eynde, va denunciar el Regne Espanya perquè el Suprem li va impedir assistir a la sessió constitutiva del Parlament el 21 de desembre del 2017, quan era en presó preventiva des del novembre per l'1-O.

Aquesta és la primera resolució del TEDH relacionada amb el procés independentista català. Queda pendent la sentència sobre les demandes presentada pels presos polítics contra el seu empresonament preventiu i la condemna per sedició, que els va imposar el Tribunal Suprem.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!