Nova plantada a la Constitució. ERC, EH Bildu i el BNG s’han desmarcat aquest dimarts dels actes organitzats al Congrés dels Diputats per celebrar la “longevitat” de la Constitució espanyola de 1978, que avui es converteix en la Carta Magna amb més durada de la història d'Espanya. Les tres formacions han fet públic un document sota el títol “Nacions amb tot el dret a decidir, democràcia per a avançar”, en què reclamen poder exercir el “dret d’autodeterminació”. El text proclama que "la Constitució de 1978 no va néixer d’un procés veritablement democràtic ni va implicar una ruptura real amb el règim franquista. Va ser el resultat d’un pacte condicionat pels límits imposats per les estructures de poder de la dictadura, consolidant la negació de Galícia, els Països Catalans i Euskal Herria com a nacions" i denuncia el “model centralista” de la Carta Magna.
ERC, EH Bildu i el BNG són molts crítics amb el text aprovat el 1978 i el seu desenvolupament, així com la impossibilitat de celebrar referèndums sobre la independència. En aquest sentit, destaquen que “l’experiència d’aquestes dècades evidencia que l’anomenada ‘longevitat constitucional’ no va implicar la superació del dèficit democràtic d’origen. La negativa sistemàtica a habilitar vies democràtiques perquè la ciutadania gallega, catalana i basca pugui pronunciar-se sobre el seu estatus polític demostra que l’actual marc és insuficient per donar resposta a les aspiracions nacionals i socials dels nostres pobles”. Les tres formacions sostenen que defensen "una democràcia basada en el principi que tota nació té dret a decidir el seu present i el seu futur. Per això, el reconeixement de la plurinacionalitat no pot ser retòric ni subordinat, sinó polític i efectiu perquè les nostres nacions puguin exercir lliurement la plena sobirania, si així ho decideixen lliure i democràticament les nostres societats".
Junts i el PNB, també absents
El manifest dels partits sobiranistes d’esquerres coincideix amb la celebració al Congrés dels Diputats de l’acte “La nostra Constitució més longeva”, en presència dels reis Felip VI i Letícia Ortiz. L’acte comptarà amb la presència dels principals poders de l’Estat i amb discursos en ple per part del cap de l’Estat i de la presidenta de la cambra baixa. Junts per Catalunya i el PNB també s'han desmarcat de l'acte assegurant que no hi ha res a celebrar.
La Constitució de 1978 es converteix aquest dimarts amb la més longeva de les nou que ha tingut Espanya en la seva història, en superar en temps de vigència la de 1876, impulsada pel llavors president Antonio Cánovas del Castillo, que ostenta el rècord de vigència amb 47 anys i 73 dies. En concret, aquella Constitució va durar 17.239 dies, des de la seva promulgació el 1876 fins al cop d’estat de Miguel Primo de Rivera. Una xifra que l’actual Carta Magna de 1978 iguala aquest 17 de febrer de 2026 comptant des de la seva aprovació pel poble espanyol en el referèndum del 6 de desembre de 1978, encara que no va ser aleshores quan va entrar en vigor, sinó el dia 29 d’aquell mateix mes.